Josep Maria Estela: "No ens podem permetre el luxe de prescindir del major Trapero i de la seva experiència"

8 min

BarcelonaJosep Maria Estela (Alcarràs, 1970) és des de fa un mes el nou comissari en cap dels Mossos d’Esquadra. El seu nomenament en substitució del major Josep Lluís Trapero i els canvis a la cúpula que ja ha dut a terme han aixecat fortes suspicàcies. S’ha parlat de purga, però ell els defensa com una renovació d’acord amb el nou projecte i manera de fer que vol desplegar en l'etapa que comença després de 27 anys de carrera dins del cos policial.

¿Preferiria haver arribat a cap de Mossos d’esquadra sense tant soroll? 

— Segurament sí, perquè tenim un encàrrec, molta feina a fer i vulguis o no aquest soroll sempre acaba molestant-te més del que voldries. 

El 17-A vostè era cap de la regió policial de les Terres de l’Ebre. Recorda aquell dia?

— El recordarem tota la vida. Vam tenir la famosa explosió de la casa d’Alcanar i ho recordo especialment perquè no és gaire normal que els màxims responsables de la regió acudíssim al lloc dels fets, però des del primer moment aquella explosió presentava característiques diferents de la resta. Tal com va evolucionar, d’entrada era difícil pensar-ho, però sí que estava damunt la taula la possibilitat que estiguéssim davant una explosió que no tingués res a veure ni amb el gas ni amb la producció de substancies estupefaents.

¿Troba a faltar que se sàpiga tot sobre quin era el paper de l’imam de Ripoll i les connexions amb el CNI?

— Nosaltres vam obrir una investigació que es basa en proves objectives i les conclusions les vam entregar a l’Audiència Nacional. Els qui som policies voldríem saber tot el que ha passat però és complicat: es barregen no només temes tècnics, sinó també polítics, mediàtics... així que jo em limito a la investigació que van fer els Mossos i a les proves que van posar damunt la taula del jutjat.

Per tant, està tranquil? 

— Estic satisfet de la investigació que vam fer, sí. 

Josep Maria Estela, comissari en cap dels Mossos.

La reacció a aquells atemptats i l’actuació prudent dels Mossos l’1-O va consolidar la figura del major Trapero. Ha sigut purgat políticament?

— No, no ho entenc així de cap de les maneres. Porto 27 anys al cos de Mossos d’Esquadra, he viscut el canvi de diversos comandaments i mai s’ha parlat de purga ni de res que s’hi assembli. Els canvis en la nostra organització entren dins de la normalitat.

Trapero havia blindat, segons alguns, i aïllat, segons els altres, els Mossos de l’acció política. Vostè serà políticament més permeable? 

— Jo seré neutral políticament. Tots els mossos ens belluguem en la més absoluta i radical neutralitat política perquè si no, pobre favor faríem a l’organització i a la societat. Crec que hem de diferenciar entre polítiques públiques de seguretat i el que és la política mal entesa, el que podríem dir el partidisme.

El major Trapero és ara a la comissaria de la plaça Espanya amb una responsabilitat clarament menor. ¿Ha intervingut vostè en la decisió de la posició professional actual del major?

— Hem estat parlant amb el departament d’Interior i el que tenim clar és que hem de seguir aprofitant-nos de l’experiència i del talent del major, no ens podem permetre el luxe de prescindir-ne. El lloc a la plaça d'Espanya és provisional i estem encara parlant sobre quin ha de ser el seu lloc definitiu dins l’organització, no només pel que fa a estructura jeràrquica sinó també físicament. Li avanço que el major Trapero segurament dependrà jeràrquicament de la conselleria d’Interior o del director general de la policia.

Amb funcions de comandament?

— Amb funcions de comandament sobre el lloc on estigui destinat i la seva responsabilitat.

Una altra de les decisions més delicades ha estat rellevar l’intendent Toni Rodríguez com a cap de la comissaria general d’investigació criminal. ¿És perquè era considerat un home de Trapero?

— No. Nosaltres tenim un projecte amb línies estratègiques que estem aplicant. Una està molt encarada al funcionament intern i té a veure amb la direcció més coral, amb el treball en equip, amb la necessitat que les diferents àrees i comissaries dins dels serveis centrals tinguin una coordinació molt més gran; per tant, el relleu de l’intendent Rodríguez està condicionat per la voluntat d’aquest nou estil directiu. I fins i tot afegiria que crec que el relleu no té tant a veure amb el mateix Rodríguez com amb la vàlua i la capacitat tècnica i de lideratge de l’intendent Ramon Chacon [el seu substitut].

Aquesta unitat investiga molts casos de corrupció. ¿Els ciutadans de Catalunya poden estar tranquils que es continuarà investigant la corrupció i els mateixos casos que tenia entre mans?

— Per descomptat. No hem d’admetre ni un mil·límetre de dubte. Hem canviat l’intendent Rodríguez, que estava al capdavant de la comissaria general d’investigació criminal on hi ha dues mil persones treballant. Hem canviat una persona, no l’equip de treball. Hi ha una voluntat real de seguir treballant i perseguint tot el que té a veure amb la corrupció i per això la nostra unitat d’anticorrupció passarà dels 14 o 15 efectius que té ara a 30. La corrupció no és només un tema dins de l’àmbit polític, afecta l’empresarial, i també el policial, els Mossos, les policies locals, etcètera. 

Com es protegeix el treball contra la corrupció d’aquests mossos de la ingerència política o de qualsevol altre tipus?

— Hi ha una manera de fer, una cultura organitzativa, que fa que s’entengui que en determinades investigacions, per la seva sensibilitat, hi hagi un nivell de confidencialitat més alt i els que estem al capdavant de les regions, de les divisions, de les comissaries, ja sabem que no està bé que hi anem a preguntar com està la investigació. Això ha funcionat així sempre. Però després, a més a més, hi ha uns nivells de protecció encara més elevats. Per exemple, quan un jutjat determina que un cas està en secret de les actuacions i no vol que s'hi assignin nous agents o que es treguin agents d'aquella investigació, o no vol que se’n faci difusió. I a partir d’aquí li asseguro que els comandaments i els no comandaments no ens juguem la nostra nòmina arriscant-nos a posar el nas en determinades investigacions. Però és que, a més, ara protocol·litzarem internament tot el que li estic dient. I si algú traspassa alguna línia vermella n'haurà d’assumir la responsabilitat. 

Aquest soroll d’alguna manera pot inquietar jutges i fiscals, que poden derivar investigacions cap a altres cossos policials. Què els diria?

— Ja els he dit que no ens bellugarem ni un centímetre, ni un mil·límetre, del que hem fet fins ara. I que si tenen algun dubte és potser perquè encara no coneixen els nous responsables que hi ha al capdavant de la comissaria general d’investigació criminal, la divisió d’investigació criminal i la unitat d’anticorrupció. Temps al temps. 

Esther Vera entrevista Josep Maria Estela, comissari en cap dels Mossos.

Quin serà el rol del comissari Eduard Sallent, nomenat per vostè?

— No podíem prescindir d’ell perquè té molts coneixements, ha estat durant un any cap del cos a dalt de tot, coneix l’organització també des del vessant de les relacions amb les institucions de fora, no només aquí a Catalunya sino a Madrid. Sallent i Rosa Bosch estan a la prefectura i formen part del nucli de decisió de l’alta direcció del cos de Mossos d’Esquadra. Estic encantat de poder treballar amb ells.

¿Recuperaran algun dels projectes de Sallent que havien quedat ajornats durant el temps de Trapero?

— Per què no?

Per exemple?

— Doncs projectes relacionats amb l’alta direcció, com per exemple la nova estructura del cos de Mossos d’Esquadra, en què preveiem la creació d’àrees com la divisió de policia marítima o la famosa cibercomissaria especialitzada en delictes digitals. 

Un dels temes que més preocupen és el crim organitzat al voltant de la marihuana. Quina és la situació a Catalunya i com s’explica aquest creixement exponencial del tràfic?

— La situació és de creixement. Hem passat de comissar 240.000 plantes el 2019 i 280.000 el 2020, a 800.000 plantes l’any passat. Les xifres parlen per si soles. Sempre vam avisar que el problema no eren tant les plantacions sinó tot el que comportava la instal·lació a casa nostra de grups organitzats. Vam avisar també dels vincles amb la corrupció, perquè quan un negoci de la droga és tan rendible i es guanyen tants diners, a vegades s’acaben constituint estructures de poder paral·leles a les formals que acaben afectant des de polítics a empresaris i fins i tot policies.

Estem parlant d'una màfia que, d’alguna manera, s’infiltra en aquests organismes?

— Esclar, i això és el que ha passat a Catalunya. Allò que fa dos o tres anys dèiem que seria el futur avui ja és un present perquè està instal·lat a casa nostra. I cada cop amb més violència.

¿I com es proposen acabar amb aquesta situació que descriu?

— Cal que la nostra investigació criminal sigui capaç d’identificar aquestes màfies, i treballar de forma conjunta amb el Cos Nacional de Policia i amb la Guàrdia Civil; estem parlant de la necessitat de parlar amb Europol, per tant, amb la resta de policies d’Europa. També necessitem la implicació del poder legislatiu; segurament hi ha d’haver un enduriment de legislació des de l’àmbit penal, això està claríssim. 

Com són les relacions amb la resta de cossos de seguretat?

— Les relacions amb Cos Nacional de Policia, amb la Guàrdia Civil i amb policies locals i guàrdies urbanes és molt bona, molt. Des de fa uns mesos llargs ens hem posat al lloc on havíem de ser, jo crec que hi ha voluntat per part de tothom que sigui així. El CITCO, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, ha estat una eina molt útil. Perquè s’entengui, els dos cossos policials, Mossos i Policia Nacional, investiguem determinats grups i a vegades ens acabem trobant, i llavors el que fa el CITCO és prendre la decisió de qui dels dos segueix o si seguim els dos amb un equip conjunt. 

Què voldria aconseguir amb la relació amb la Europol? 

— Està clar que un cos com el nostre, que té voluntat de ser la policia integral i ser la policia de referencia de Catalunya, el que vol és accedir a Europol de la forma més directa possible. 

Això està lluny, suposo...

— En l’ultima Junta de Seguretat de Catalunya ja hem fet algun pas endavant a l’hora de, per exemple, poder dur a terme investigacions fora de Catalunya sense haver de passar pel Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, i també hem fet algun pas endavant a l’hora de connectar-nos de forma directa amb determinades bases de dades. Bé, a poc a poc. 

Hi ha un altre tipus de delictes, els sexuals, que tenim la sensació que no paren de créixer. A més, amb alguns exemples terrorífics com és el cas d’Igualada.

— Del cas d’Igualada no diré res perquè podria afectar la investigació que estem fent. Globalment, el 2021 hem tingut coneixement de 2.771 abusos o agressions sexuals a Catalunya, una xifra lleugerament superior a la del 2020 i en línia amb les del 2019 o 2018. Segueixen sent molts casos i es tracta de delictes, com passa amb d’altres delictes contra la llibertat sexual i també amb la violència masclista, on l’afectació de les víctimes és molt gran i també la de les seves famílies. Des de fa un any i cinc mesos, els Mossos comptem amb la unitat central d’agressions sexuals (UCAS), que ens ajuda a fer prevenció, a investigar i fer instrucció de determinats casos i fer l’acompanyament a les víctimes.

Un dels riscos a què s'enfronten les víctimes d’agressions és la submissió química. Què li recomana vostè, per exemple, a un jove adolescent quan surt de festa? 

— El tema de la submissió química ens està aflorant ara moltíssim i l'estem treballant. I ja li avanço que té un punt de dificultat per a nosaltres, perquè, esclar, hi ha molts interrogants i hi ha moltes situacions o descripcions que ens fa la víctima que a vegades són difícils de comprovar. Els podem aconsellar que parin molt de compte a l’hora de consumir determinades begudes, que si tenen algun dubte truquin al 112, que hi aniran els Mossos, i que també poden demanar el suport de la seguretat privada de què disposi el local.

Aquesta col·laboració entre els Mossos i seguretat privada, està protocol·litzada?

— Estem treballant-hi a Barcelona i en els propers dies volem començar a tancar alguna acció concreta de coordinació i col·laboració amb vigilància privada dels locals d’oci, perquè volem que siguin els nostres ulls. Hem de treballar amb l’oci nocturn per buscar la complicitat de les persones que hi treballen. També hem de buscar incrementar la presència dels Mossos, en patrulles de paisà, en determinats llocs i moments com divendres i dissabtes a la nit, especialment des de la sortida del local fins al transport públic. I després també crec que hem de treballar molt les campanyes informatives.

stats