Conèixer el genoma del virus per controlar la pandèmia
La seqüenciació genètica de les noves variants i l’estudi del seu comportament ajuden a definir mesures de control adequades
BarcelonaNo hi ha res més íntim que els gens. Conèixer el genoma d’un ésser viu és conèixer-lo a fons. En el cas dels virus, a més, que són poca cosa més que material genètic embolicat, aquest coneixement marca la diferència a l’hora d’adoptar mesures per controlar les malalties que provoquen. Gràcies a la seqüenciació exprés que es va fer de les primeres mostres del SARS-CoV-2 a la Xina el febrer del 2020, en menys de dos mesos es va enllestir una nova generació de vacunes, les anomenades vacunes d’ARN missatger com les de Moderna, Pfizer o CureVac, que després es van haver de provar, això sí, durant mesos.
Però els virus muten. Cada vegada que infecten una cèl·lula, cosa que passa milers de milions de vegades en una infecció, es produeixen errors en el procés de còpia del material genètic que produeixen variacions en la forma del virus. Moltes d’aquestes variacions fan que el virus sigui inviable. N’hi ha que no tenen cap efecte. Però algunes poden canviar-ne el comportament. Els dos últims casos són els que donen lloc a les anomenades variants. "Pot passar que gràcies a les mutacions canviïn les propietats biològiques dels virus i es puguin transmetre més o provocar quadres clínics més greus", explica Joaquim Segalés, professor de la UAB i investigador del Centre de Recerca en Salut Animal (CReSA) de l’IRTA. "Conèixer les mutacions dona informació del que podem esperar i permet als sistemes sanitaris prendre les mesures adequades", afegeix.
"La necessitat de seqüenciar mostres a Catalunya, Espanya i, en general, a Europa, va començar amb el sorgiment de la varant britànica", explica Marc Noguera, investigador d’IrsiCaixa i de l’eina CovidTag, una plataforma en línia que permet visualitzar quines variants del coronavirus són més abundants a cada comunitat autònoma. "Des de finals de l’any passat, s’ha fet un esforç per seqüenciar i per fer-ho amb mostres representatives de tota la població", diu Noguera. Aquest esforç s’ha materialitzat en uns màxims setmanals de 457 mostres analitzades a Catalunya i 1.221 a tot Espanya. Això és justament el que es pot veure a CovidTag.
Amb una presentació basada en gràfiques d’evolució temporal, l’eina permet visualitzar com la variant britànica ha passat de representar menys del 10% de les mostres a finals del 2020 a constituir gairebé el 90% de les seqüències actuals, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya. El motiu principal que l’ha feta dominant és que és més contagiosa, tal com s’ha constatat a partir d’estudis epidemiològics i de laboratori. "La plataforma està pensada perquè el públic general pugui visualitzar les dades de manera senzilla i per poder fer un seguiment a temps real de quines variants van apareixent i desapareixent a Catalunya i Espanya", explica l’investigador.
La protecció de les vacunes
Conèixer les variants que sorgeixen i que, inevitablement, aniran sorgint els pròxims mesos també és útil per saber si les vacunes actuals segueixen sent efectives. De moment, "les vacunes protegeixen de totes les variants, tot i que no en la mateixa mesura", apunta Segalés. Els estudis que s’han elaborat sobre aquest aspecte –l’últim dels quals s'ha fet a Qatar i publicat a la revista The New England Journal of Medicine– indiquen que les vacunes actuals perden una mica d’efectivitat a l’hora de reduir els casos d’infecció per les variants sud-africana i brasilera.
Però el resultat que cal remarcar de tots aquests estudis és que la protecció davant de la malaltia greu i l’hospitalització segueix sent molt alta. L’estudi fet amb la vacuna de Pfizer a Qatar, on les variants dominants són la britànica i la sud-africana, indica que aquesta vacuna té un 97% d’efectivitat a l’hora de prevenir els casos greus de la malaltia. Pel que fa a la variant índia, les poques dades de què es disposa apunten que les vacunes també la poden neutralitzar.
"Sortiran noves variants, segur", assegura l’investigador del CReSA. El que no és gens fàcil de predir és si aquestes futures variants seran més o menys contagioses, o més o menys virulentes que les actuals. "Per això és important seqüenciar, per saber quines variants s’estan produint i quines despunten".
Una altra qüestió que s’ha discutit últimament és si les vacunes poden fomentar el sorgiment de variants més perilloses. El principi en què es basa aquesta hipòtesi és que en una persona vacunada només serien viables mutacions virals capaces d’evitar els anticossos i els limfòcits T produïts pel cos en resposta a la vacuna. Si alguna d’aquestes formes virals aconseguís saltar entre persones, hi hauria la possibilitat que aparegués una variant amb una certa resistència a les vacunes actuals.
Ara bé, "les vacunes són molt eficaces, redueixen molt la replicació del virus i la capacitat de transmissió, i per tant la probabilitat que apareguin variants per la vacunació és molt més baixa que la probabilitat que ho facin com a conseqüència de la lliure circulació del virus", conclou Segalés.
