Societat 03/12/2020

Espanya il·legalitza esterilitzar persones amb discapacitat sense consentiment

Contrària a diverses convencions internacionals, la pràctica ha afectat mil dones en una dècada

Ara
3 min
quirofan

BarcelonaAmb només dues abstencions, el ple del Senat ha aprovat la proposició de llei per il·legalitzar les esterilitzacions forçoses de les persones amb discapacitat incapacitades judicialment. Les dones són les grans perjudicades d'aquesta pràctica, que suposa una vulneració dels drets reproductius i que només en l'última dècada ha afectat un miler de dones a Espanya. Aquest és el penúltim tràmit que quedava per modificar el segon paràgraf de l'article 156 del Codi Penal, que avalava les esterilitzacions ordenades per tribunals, i ara ja només queda la publicació al BOE perquè entri en vigor.

Darrere de la iniciativa hi ha Cermi, una organització sense ànim de lucre que advoca per la igualtat de les persones amb discapacitat i, en especial, de les dones. "Una esterilització forçosa és tot tipus d'esterilització que es faci, ja sigui permanent o temporal, sense informació i sense consentiment", explica a Efeminista la presidenta de l'entitat, Marta València Betrán.

Aquesta pràctica és contrària a la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, que Espanya va ratificar el 2008, i que reconeix el dret al fet que "les persones amb discapacitat, inclosos els nens i les nenes, mantinguin la seva fertilitat, en igualtat de condicions que les altres". També vulnera el Conveni d'Istanbul sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones, en vigor a Espanya des del 2014, que en el seu article 39 tipifica les esterilitzacions forçoses com a delicte.

No obstant això, a Espanya se seguien fent fins ara. Només el 2016 es van esterilitzar sense consentiment 140 dones, i en el període 2005-2013 hi va haver 865 intervencions, segons denuncia Cermi d'acord amb les últimes dades oficials disponibles. Per a València, es tracta d'una violència "invisibilitzada, assumida i normalitzada", de la qual amb prou feines es parla i de la qual gairebé no hi ha xifres ni estudis oficials.

Moltes dones, explica, ni tan sols saben que les han esterilitzat o que estan en aquest procés quan, per exemple, se'ls apliquen injeccions o pegats sense el seu consentiment. La mateixa València relata com s'ha topat amb aquest tipus de situacions: «Alguna vegada ens ha passat, amb dones que coneixem, que et diuen "Mira porto un pegat per aprimar", i saps perfectament que no és un pegat per aprimar-se...».

"Normalment és la família qui demana les esterilitzacions, i en principi no ho fan amb mala voluntat, sinó per suposada prevenció o sobreprotecció. Però el que se suposa que és un problema menys per a la família és un abús de les dones amb discapacitat", explica València.

"És una pràctica que, a més, té el suport de gran part de la societat, i llavors no es pot saber realment fins a quin punt s'estan duent a terme", critiquen des del col·lectiu Rebel·lió Feminista, que veuen les esterilitzacions forçoses com un tipus de violència reproductiva que la societat no vol mirar de cara.

stats