Manu San Félix: “A cada immersió al Mediterrani veig com va desapareixent el que hi havia”

BarcelonaManu San Félix veu de primera mà el mal que la contaminació, la crisi climàtica i la sobrepesca estan infligint al Mediterrani, “un dels mars més contaminats i amenaçats del planeta”, alerta. Biòleg marí i explorador de National Geographic, San Félix ha observat les seves costes i també les profunditats durant tres dècades en milers d’immersions. Ara retrata la situació crítica en un documental (Salvem el nostre Mediterrani) que s’estrenarà el 3 de juny, Dia Mundial dels Oceans, al canal National Geographic, i que s'ha presentat a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm.

Les imatges són impactants: canonades que aboquen aigües no depurades al mar, contaminació per plàstics abandonats, pèrdua d’espècies. La situació és crítica?

A nivell mediambiental, clarament anem a pitjor: tenim un mar més contaminat i amb menys peixos. Que hi ha cada cop més espècies en perill és una veritat com un temple. Però també cal veure el cantó positiu: tenim més informació que mai i es palpa i s’observa una reacció de la ciutadania i d’aquí ve aquest documental. Molts reflexionem, decidim que no podem seguir així i ho volem transmetre a la societat amb realisme, no amb un missatge apocalíptic.

Descrigui’m el Mediterrani que explorava fa 30 anys i el d’ara.

Sempre he bussejat a la mateixa zona, a Formentera i Eivissa, i tinc una visió nítida del que hi havia i que ja no existeix. Abans gairebé a cada immersió veia els bancs de sorra plens de lloritos -peix també anomenat raor -, i ara han desaparegut. També recordo la posidònia de la meva primera immersió, a sa Punta Pedrera (Formentera), que em va impressionar per la frondositat i la salut que desprenia, i que ja no conserva aquesta exuberància en molts punts tot i que juga un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic.

¿El que cal, doncs, són lleis més valentes, més duresa?

La situació és similar a la que vam viure amb el tabac en el seu moment. Tots sabíem que era molt dolent, però va caler una llei que prohibia fumar als espais públics i que va aixecar molta polèmica; semblava la fi del món. Un cop passat això, però, no ha passat res i tothom ho ha acceptat i fins i tot hi ha fumadors que defensen que és millor així. L’ésser humà és rondinaire i li costa molt el canvi; aquest és el punt on ens trobem. Hem sigut com nens: el plàstic ha resultat tan bo que hem començat a utilitzar-lo sense pensar. Simplement, ara toca substituir-lo i donar-li les gràcies, perquè sense ell, per exemple, el 80% dels hospitalitzats encara moririen d’infeccions, no tindríem la higiene que cal en molts àmbits. En altres aspectes, però, com el del nostre consum diari, cal canviar-lo.

La nova directiva europea veta molts objectes de plàstic d’un sol ús. S’ataca l’arrel del problema?

El plàstic és al rànquing de les prioritats a abordar, però crec que és el que solucionarem més ràpid perquè el veiem i el palpem cada dia. Altres coses seran més complicades, com els microplàstics, que són el 70% de tot el plàstic que hi ha als oceans i que prové de la roba i el desgast dels pneumàtics dels vehicles. I això la gent no ho sap. El microplàstic l’ingerim, fins i tot en l’aigua, i encara no en sabem els efectes per a l’organisme.

Quins són els perills més imminents que observa al Mediterrani?

El canvi climàtic és l’amenaça més important i també la sobrepesca. Estem esgotant els recursos, ens encanta menjar peix i ni ens parem a pensar. A Espanya tenim 8.000 quilòmetres de costa i només el 20% del peix que consumim és d’aquí. Un 80% ve de fora, perquè hem esgotat el nostre.

¿D’aquí 30 anys quedaran gambes de Palamós, per posar un exemple?

Jo vull pensar que sí. Treballo en un projecte que s’ha proposat tenir el 30% del planeta protegit el 2030 i, si ens en sortim amb el Mediterrani, el recuperarem. Darrere de tots els problemes que hem mencionat, però, el principal és que som molts i l’ésser humà ha de canviar els hàbits per força. S’ha de garantir que la gent visqui millor al tercer món i que les desigualtats es corregeixin. La conservació i la justícia social han d’anar, per força, de bracet.

Es pot revertir el mal?

El Mediterrani és com un gran llac que només es renova per l’estret de Gibraltar i tot el que hi fem té una repercussió immediata. Això també té un cantó bo perquè totes les solucions que apliquem aquí, si funcionen, es podran traslladar a altres mars i oceans. Tenim una oportunitat per liderar i començar la recuperació d’aquests habitats.

¿Aquesta és la idea amb què li agradaria que l’espectador es quedés després de veure el documental?

Sí. Tan cert és que tenim un problema com que som a temps de resoldre’l.