Com contraatacar la desinformació i el discurs de l'odi a les xarxes?

BarcelonaAls prejudicis que assenyalen les dones feministes, les persones immigrants, pobres, gitanes o el col·lectiu LGBTIQ, s’hi ha de sumar l’impacte que representa la desinformació, les mentides que s’escampen com la pólvora a través de perfils virtuals. No és que les informacions falses siguin un escenari modern, però en l’última dècada s'ha produït “un punt d’inflexió”, a partir del Brexit i de les primeres eleccions en què es va imposar Donald Trump als EUA.

La maquinària de fake news s’ha sofisticat i democratitzat gràcies a eines com la intel·ligència artificial, capaç d’enviar missatges manipuladors amb una aparença de realitat força aconseguida. Amb aquest punt de partida, la periodista Nereida Carrillo signa Els drets socials en temps de la desinformació, el nou dossier de la Taula del Tercer Sector, que s’ha presentat aquest dijous en un col·loqui moderat pel director adjunt de l’ARA, Ignasi Aragay, i que forma part de l'estratègia de l'organització per lluitar contra l'odi.

Carrillo subratlla els riscos de la desinformació en una societat que no disposi d’eines rigoroses que contrarestin les notícies malintencionades, que són –afirma– un perill per a la democràcia. "La desinformació és odi en format mentida, una de les cares que adopta el discurs de l’odi", indica la periodista, impulsora del projecte Learn to check, que ensenya a distingir la informació falsa de la real. La repetició de fake news acaba per tocar no només la qualitat de la política o les xarxes socials, sinó que en els últims anys ha situat els drets socials en el seu punt de mira i, en conseqüència, "entorpeix" la tasca de les entitats, perquè es confecciona un discurs fals per minar la seva reputació i també provoca desconfiança i violència contra els treballadors d’aquest àmbit, a més d'"incrementar els prejudicis i estigmes" dels beneficiaris, assenyala Carrillo, que conclou que darrere hi ha la voluntat de "bloquejar el canvi social".

En aquesta mateixa línia, el president de la Taula, Xavier Trabado, adverteix que l'objectiu final de l'onada reaccionària actual és "trencar la cohesió social" i "disminuir la capacitat de l’Estat", i en especial de l'estat del benestar. Com es pot contrarestar aquest discurs antidrets? Amb el pensament crític, denunciant les vulneracions i fugint de la desinformació com a estratègia política.

Del 'cayuco' a la DANA

Exemples d’aquest impacte els trobem en la DANA del mes d’octubre del 2024 al País Valencià, quan encara amb els carrers convertits en un fangar i els morts sota les aigües, diversos perfils d’ideologia ultradretana van activar-se per qüestionar el paper d’organitzacions humanitàries en l’ajuda als damnificats. Una de les entitats afectades va ser la Creu Roja, que durant aquells dies tràgics rebia fins a 7.000 interaccions diàries a les xarxes socials, res a veure amb les 300 setmanals en períodes ordinaris, segons ha explicat Òscar Velasco, responsable de comunicació a Catalunya, que ha situat l'origen d'aquesta persecució en la imatge dels seus treballadors atenent migrants que arriben amb cayucos i en el discurs fals que només s'ajuda els nouvinguts. "Això ens categoritza", ha indicat Velasco, que ha assenyalat una "orquestració" d'influencers i bots per llançar "missatges bàsics que es tornen virals" i que fins i tot acaben calant internament en el si de les entitats.

Les persones migrants –en especial els joves i els menors no acompanyats–, juntament amb els sensellar, les feministes o el col·lectiu LGBTIQ+ són “deshumanitzats”, apunta Carrillo, que els situa com a diana d’informacions manipulades, tretes de context o senzillament mentides. Romaisa Krima, tècnica del projecte Entre Joves de FEPA, la federació per a l'emancipació de joves tutelats, denuncia la "criminalització" d'aquest col·lectiu, a qui es titlla sense proves ni rigor com "a delinqüents" o "paràsits socials", i s'oblida que en realitat "són víctimes". En aquesta mateixa línia, Giorgio Ossola, que havia estat anys al carrer i ara treballa per a Arrels, també es queixa que els prejudicis contra els sensellar són molt greus i sovint comporten un reforç de la victimització: "No es poden protegir".

Contra aquesta desinformació ben organitzada, Isabel Alcalde, membre de l'entitat de salut mental Daruma de Granollers, apel·la a la "militància personal" per desmuntar estigmes que, en aquests casos, no només afecten directament la persona que pateix un trastorn, sinó també els familiars i les entitats. I Rubèn Sánchez, tècnic de l'àrea de sensibilització del departament d'Igualtat i Feminisme, admet que cal que les administracions públiques s'involucrin en muntar un contraatac, potser també fent servir l'humor, el recolza Òscar Velasco.