Pandèmia

Els 19 projectes de recerca sanitària a Catalunya per desarmar el covid-19

Salut finançarà amb 4 milions d'euros una vintena d'estudis per anticipar-se i reaccionar a la infecció

La implicació científica per dotar-se d'armes contra el covid-19 és de màxims arreu del món. Des que es va detectar per primera vegada el virus de la SARS-CoV-2, ara fa quatre mesos, investigadors treballen a marxes forçades per caracteritzar un perill a escala diminuta però de força devastadora. Perquè si bé el covid-19 ha posat en la corda fluixa els sistemes sanitaris i les economies de mig món, ha compromès especialment la salut d'una part de la població. Anticipar-se és, probablement, el concepte que més fan servir els investigadors: al contagi, a les pneumònies greus i a les insuficiències respiratòries. I si bé no es pot anar per endavant, parlen de reaccionar. És a dir, de trobar un mecanisme que permeti guanyar temps als professionals sanitaris i millorar l'estat dels malalts.

Anticipar-se i reaccionar també són les idees que impulsen la vintena de projectes de recerca i innovació per a la prevenció i el tractament del covid-19 que han proposat membres dels centres de recerca més prestigiosos del país i que finançarà la Generalitat. Són 19 línies d'investigació que tenen un objectiu comú, el de posar llum al comportament d'un virus encara desconegut i que ha provocat 3.000 morts a Catalunya. El departament de Salut va organitzar recentment una convocatòria d'urgència per la crisi sanitària i ha anunciat aquest dimarts que destinarà 4 milions d'euros a aquesta vintena d'iniciatives, les més prometedores de l'ecosistema científic català. La consellera de Salut, Alba Vergés, i el director general de Recerca i Innovació en Salut, Robert Fabregat, han presentat aquest dimarts els projectes en roda de premsa telemàtica.

La influència genètica

Comprovar si els gens predisposen a complicacions respiratòries

Un d'aquests és la investigació que liderarà el cap de servei de malalties infeccioses de l'Hospital de Bellvitge, Jordi Carratalà, i que es basa en l'estudi del genoma de 60 pacients per tal d'aconseguir el perfil genètic dels que acaben desenvolupant quadres respiratoris complexos (síndrome de dificultat respiratòria aguda). "Sabem que hi ha malalts que tenen una evolució fatal per la resposta inflamatòria dels pulmons, però encara no sabem per què. És un misteri", explica l'investigador, que subratlla que l'edat no és l'únic factor que agreuja el pronòstic d'un pacient. N'hi ha de més joves que també estan molt greus. La hipòtesi del seu projecte, que es farà amb la col·laboració de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), és que hi podria haver determinants genètics que predisposen algunes persones a tenir problemes respiratoris complexos. 

Per comprovar-ho, es compararà el transcriptoma -tots els gens d'una cèl·lula- dels pacients el primer dia que arriben a l'hospital amb el que obtinguin el dia que es deteriorin (habitualment el setè dia). Després es compararà aquesta expressió dels gens amb els dels que tenen una evolució satisfactòria. "Si es demostra el determinant genètic, es podria identificar el pacient greu abans que empitjori i proporcionar-li teràpies que regulin la seva resposta immunitària", explica Carratalà, que posa d'exemple el t ocilizumab, un fàrmac que inhibeix la interleucina i sembla que contraresta la inflamació pulmonar.

El paper essencial de l'atenció primària

Generació d'algoritmes per classificar els malalts 

L'atenció primària també ha aconseguit fer-se un lloc entre els poderosos centres de recerca hospitalaris, i ho fa de la mà dels investigadors Talita Duarte-Salles i Bonaventura Bolíbar, de l'Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol). La seva proposta busca caracteritzar els diferents perfils del malalt de covid-19 a partir de la potent base de dades clínica de què disposa el sistema sanitari. "El 80% de la població té la seva història clínica amb l'Institut Català de la Salut (ICS) i aquest software ens proporciona informació clau", explica Duarte-Salles, infermera i epidemiòloga. De fet, ho recull tot: els diagnòstics de malalties agudes i cròniques, els resultats de laboratoris, les receptes, etcètera, dels passats 14 anys. 

També afavorirà el desenvolupament de models predictius de les complicacions de salut. Duarte-Salles destaca que es podran establir factors de risc en aquells grups vulnerables i, alhora, descartar la població que podrà passar amb total seguretat la malaltia a casa, amb símptomes lleus. "Ara comencem a veure que és una malaltia que requereix més hospitalització entre homes, diabètics, malalts cardiovasculars o amb un índex de massa corporal massa elevat, per exemple. Però si aprofundim en aquests dades, podrem generar algoritmes que ajudaran a fer prediccions de risc d'hospitalització", assegura la investigadora. A més, aquestes informacions es compartiran amb altres països com Corea del Sud o els Estats Units. S'elaboraran -diu- uns criteris de pronòstic coordinats i aplicables a les polítiques de control de la pandèmia.

El plasma de professionals sanitaris

Un test per proporcionar seguretat als que estan al peu del canó

Entre els 19 projectes seleccionats també hi ha el liderat pels investigadors Josep F. Nomdedeu i Silvia Vidal, de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau). En aquest cas, aquesta iniciativa posa el focus en els professionals sanitaris. Els investigadors proposen crear un test amb proteïnes sintètiques -com els tests de diagnòstic ràpid d'anticossos- que, a falta de proves de detecció generalitzades, permeti saber si els treballadors assistencials han tingut la infecció. En cas que s'hagin infectat, es mesuraria la seva resposta immune. L'estudi, que reclutarà professionals del Sant Pau a primera línia assistencial i de manera totalment voluntària, es farà amb mostres de sang i funcionarà com una prova serològica: es mesuraran els anticossos IgM i IgG que surten al plasma quan el cos respon a la infecció.

A més, els professionals que hagin passat la malaltia de manera asimptomàtica i hagin tingut una resposta immunitària molt potent es podrien considerar "candidats brillants" per donar plasma per als pacients més crítics, el que es coneix com a " plasma convalescent", i que actualment és l'única font disponible d'anticossos contra el SARS-CoV-2 per a ús immediat. En aquests casos, explica Nomdedeu, es plantejaria la donació d'aquests teixit al Banc de Sang i Teixits per aplicar als pacients amb un pronòstic més greu una teràpia basada en la immunoglobulina.

"Treballs a contrarellotge"

Un comitè d'experts format per assessors internacionals i de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha triat les iniciatives guanyadores d'entre un total de 42 presentades pels diferents centres de recerca sanitària compromesos amb l'aliança IRISCAT (Instituts de Recerca i Innovació en Salut de Catalunya). Les propostes s'han escollit en funció de la seva originalitat, el valor científic i la credibilitat de la metodologia, però també per l'impacte que tindran els resultats en la salut pública. Entre les 19 seleccionades n'hi ha de tots els colors: teràpies amb plasma i anticossos, així com amb fàrmacs nous o destinats a altres malalties; vacunes i tractaments preventius, i estudis genètics per predir la resposta immunitària dels malalts. 

Els fàrmacs que ens han de curar del coronavirus

Els 4 milions anaven destinats a futures convocatòries de recerca i provenen del fons de la direcció general de Recerca i Innovació en Salut (DGRIS). "[La crisi del covid-19] és un parèntesi i no poden quedar despullades línies futures, però ara calia destinar-les de forma urgent a la lluita contra el covid-19", ha explicat Vergés. Salut confia que alguns resultats puguin arribar als pacients aviat, almenys abans que s'acabi l'any, i que nodreixin l'assistència clínica de noves eines. "Els investigadors treballen contra rellotge per identificar vacunes, teràpies i altres eines que ajudin a gestionar aquesta crisi", assegura el director general del Biocat, Jordi Naval. Tant la direcció general de Recerca i Innovació en Salut (DGRIS) com l'organisme que presideix Naval donaran suport i acompanyament als projectes fent seguiment tècnic i coordinant els recursos disponibles o posant-los a l'abast mostres clíniques, models d'investigació o infraestructures.