Eloi Badia: "Les cerimònies pels difunts haurien de ser de les primeres coses a recuperar-se"

BarcelonaFins ara era, sobretot, el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Però l'emergència aquests dies és una altra i li ha canviat radicalment el dia a dia (com a tots). Eloi Badia ha hagut de gestionar la crisi a Cementiris de Barcelona, empresa pública de la qual també és president. En els moments més delicats, la setmana passada, van haver de denegar peticions de comiats a familiars de difunts que eren incinerats, ja que s'estava formant una cua de fins a set dies per a les cremacions. Es van plantejar substituir cremacions per enterraments provisionals, però finalment no s'ha arribat a aquest extrem malgrat que es mantenen cues d'entre 8 i 9 dies mentre esperen 700 fèretres als dipòsits habilitats per la funerària, un 50% de la seva capacitat. Ho explica per videoconferència, aïllat després d'haver tingut contacte amb un positiu per covid-19.

¿Finalment no s'han hagut de derivar a enterraments provisionals algunes sol·licituds d'incineracions?

No, per sort no s'ha arribat a aquest extrem perquè s'han estabilitzat les xifres i ens vam posar les piles. No sabíem fins on es podria arribar. La cua és de 8 o 9 dies per a la incineració, però quatre o cinc dies són de tràmits, o sigui que la nostra és ara més curta. Els enterraments es poden fer amb molta més agilitat perquè s'ha disparat la demanda d'incineracions: abans ens ho demanava un 50% de la gent i amb aquesta crisi s'ha arribat al voltant del 78%. Amb la reducció del confinament, a més, s'ha facilitat el comiat i hi ha dues sales habilitades al crematori de Montjuïc, que és l'única forma de comiat un cop s'han suspès els funerals i les vetlles.

El dol sense comiat està sent una de les coses més traumàtiques de la crisi. Com ho podem gestionar en un futur?

Una de les coses que ens plantegem és fer un acte solemne postcovid-19 com a ciutat que pugui servir com a catarsi per a familiars de víctimes. És un tema molt delicat i molt cultural, però crec que de les primeres coses que s'han de fer amb el desconfinament és recuperar aquestes cerimònies, encara que siguin limitades, amb les mesures i les distàncies. Si hi ha països que surten a fer esports o a passejar els nens, potser d'aquí a dues setmanes hauríem de poder començar a acomiadar-nos dels nostres morts. D'altra banda, els hospitals ofereixen alguns comiats en vida a través de videoconferències. Hem fet un llibre virtual de condol i seguim donant-hi voltes, com a ciutat.

¿Amb l'augment sobtat de morts s'ha generat algun problema d'espai als cementiris?

No, la capacitat de sepultures és enorme, de milers, i en cap moment ens ha generat la necessitat d'ampliar cementiris o de fer noves construccions a dins. Encara menys per l'augment de demanda a les cremacions.

Com ha sigut la nova relació amb les funeràries?

En general ha anat bé i han fet un esforç molt gran de coordinació amb els hospitals per traslladar els difunts de les morgues i alliberar-los ràpidament. Hi va haver aquelles informacions sobre els alts preus al principi i s'havia de tallar d'arrel, perquè moltes vegades als familiars no se'ls explica el preu més bàsic de l'enterrament, i ara que no hi ha funerals, clarament s'han de fer a un preu més baix. Potser t'envien un llibret de publicitat amb fèretres de 2.000, 4.000 i 6.000 euros i no t'expliquen que hi ha un fèretre de 300 euros, així que tenia tot el sentit, com s'ha fet, marcar un preu de referència per un servei bàsic, que és de 1.900 euros. Aquest servei ha de poder arribar a ser molt econòmic avui dia perquè baixes molt els estàndards de qualitat, és un altre servei.

Però vostès han apujat les taxes de manteniment al cementiri durant la crisi.

Bé, l'augment es va aprovar al gener, el que passa és que es va començar a cobrar a les famílies al març, perquè teníem una taxa molt baixa que no ens cobria ni el 30% dels costos de conservació del cementiri, i després de l'esfondrament de l'any 2017 es van detectar moltes inversions necessàries però teníem la taxa més baixa de l'Estat. Ha passat de ser de 30 euros anuals a 60, però hem ajornat el pagament per tal que es faci després de la pandèmia.

Què passa amb les famílies que no tenen recursos per pagar aquesta taxa?

Aquestes famílies tenen dret a un enterrament gratuït i una concessió a cinc anys, i després se les enterra en fosses comunes, mentre que el pagament de la taxa acostuma a ser per a una concessió a 50 anys. Moltes vegades les famílies es desvinculen dels morts amb el temps.

Com viu des de la seva posició de regidor els enfrontaments polítics durant la pandèmia, especialment entre la Generalitat i el govern espanyol?

A nivell executiu, aquesta diferència no es dona. Davant dels treballadors del sector públic, no diferenciem qui és municipal, de l'estat o de la Generalitat, i s'han format molts equips mixtos. En la dimensió política és veritat que hi ha qui ha buscat un desgast en un moment que s'han de buscar les solucions.

¿Els ha penalitzat la centralització?

Com a ciutat, no. En moltes ocasions hem de demanar permisos a la Generalitat i en d'altres a l'Estat per dur a terme algunes mesures i no hi ha tanta diferència. ¿Tindria sentit que es fes un concert de música per exemple a Pamplona i no a Barcelona? Segurament no, i aquesta dimensió comuna crec que ha portat a aquesta dimensió territorial comuna en la qual cal parlar de nuclis de contagi i no d'autonomies. Es poden haver comès errors i tenir discrepàncies, però és possible que, posats a descentralitzar, cada municipi o cada barri hauria gestionat la crisi d'una manera diferent.