Societat 09/06/2020

Vergés admet que es replantegen el contracte amb Ferrovial i el justifica per evitar comprometre el sistema sanitari

La consellera de Salut no descarta poder avançar el pas a la fase tres de Barcelona i Lleida

Ara
4 min
Alba Vergés durant l'emissió del 'Jo pregunto'

BarcelonaLa consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat en una entrevista a TV3 que el polèmic contracte amb una filial de Ferrovial per fer el seguiment dels casos positius de covid s'està mirant de replantejar. La consellera ha aclarit que és un contracte per al seguiment de contactes i no per a tot el procés: "És una petita part del circuit on intervé l'atenció primària". Vergés ha explicat que aquesta solució es va pensar fa un mes i mig, quan ja es veia el pic, i que es va emprendre amb l'objectiu de no tornar a comprometre tot el sistema sanitari i d'evitar un confinament total. Per això, ha dit, es va aposar per la posada en marxa d'un call center, amb el personal que ja atenia la línia 061, que ja gestiona Ferrovial. En aquell moment ha considerat que era "l'única opció".

La consellera ha assegurat, però, que la situació sanitària que hi ha ara és molt diferent de la que es dibuixava fa unes setmanes, quan es va prendre la decisió d'adjudicar aquest contracte. "No em sap greu fer-ho", ha dit sobre la possibilitat de fer marxa enrere. "Hem de mirar un tipus de contracte que pugui ser més comprensible de cara a la gent", ha apuntat. Vergés ha defensat que ara caldrà explicar molt bé tot el circuit. "El sistema sanitari és complex i costa d'explicar. Necessitem que l'atenció primària pugui fer la detecció precoç de casos amb les PCR i identificar els primers contactes", ha explicat. El tipus de contractació que es planteja ara va "molt més lligada amb Salut Pública i amb l'Atenció Primària", ha dit la consellera, que ha descartat la contractació directa de professionals.

"No podem deixar tot el pes a Salut Pública, l'atenció primària pot tenir un pes important i cal un circuit que ho lligui tot molt bé i ajudar-nos d'eines tecnològiques per permetre la interacció amb els usuaris", ha assegurat. La consellera ha admès que "segurament" revertir el contracte amb Ferrovial implicarà una compensació econòmica. Ha assegurat, també, que els experts demanaven eines diferents per fer el seguiment de l'epidèmia i que això és el que s'està implementant.

El Govern diu que no sap si li pertoca indemnització a Ferrovial ni de quina quantitat

En la roda de premsa posterior al consell executiu, preguntats per si sabien ja quina compensació econòmica correspondria a l'empresa Ferrovial, tant la portaveu del Govern, Meritxell Budó, com el vicepresident, Pere Aragonès, han dit que ara per ara no ho saben. La portaveu ha explicat que s'estan estudiant els "diferents escenaris" per revertir el contracte amb Ferrovial i que tot el Govern comparteix "la preocupació" que han expressat els col·lectius sanitaris per aquesta externalització. Malgrat això, Budó ha dit que "desconeix la lletra petita" del contracte i que desconeix en quin punt administrativament es troba. "Desconeixem la quantia de la indemnització i si cal o no", ha acabat la portaveu, que ha dit que els detalls els té el departament de Salut.

D'altra banda, el vicepresident Aragonès ha dit que hi ha diferents "figures jurídiques" i que a partir d'aquí es podrà conèixer la indemnització. En relació a si hi va haver una conversa o no sobre aquesta qüestió dissabte amb el president, Quim Torra, (ahir Presidència assegurava que el cap de l'executiu ja li va demanar llavors a Salut i Economia revertir el contracte amb Ferrovial), Aragonès ha declinat comentar-ho. Ahir fonts de Vicepresidència ho negaven, mentre que aquest dimarts el número dos del Govern s'ha limitat a dir "que no comenta converses".

Evitar un nou confinament

Quan li han preguntat per les tensions entre ERC i Junts per Catalunya arran d'aquesta polèmica, la consellera, que ha negat que Torra li demanés revertir el contracte, ha assegurat que no es mou per les "pressions polítiques", sinó per "no comprometre el sistema sanitari". "No podem entrar en un escenari que ens porti de nou al que vam haver de fer a finals de març", ha assegurat, i ha defensat que ens hem de "preparar" per a una solució que no impliqui que tothom es tanqui a casa i que tanquin els comerços. Vergés ha assegurat, en aquest sentit, que s'han de preparar per a tots els escenaris i que un és que hi pugui haver una segona onada que comenci a l'octubre i que pugui ser alta. "Hem d'estar preparats", ha dit.

En cas d'un possible rebrot ha apuntat que es demanarà a les persones vulnerables que abaixin el ritme i que es treballarà per tallar cadenes de transmissió, però que ara es busquen fórmules per evitar el confinament total. "És una cosa molt forta", ha dit.

Sobre la possibilitat que Barcelona i Lleida passin a la fase tres de desconfinament abans del previst, la consellera ha assegurat que és una opció que no es descarta i que es donen marge fins a divendres per poder decidir-ho. La Catalunya Central i Girona portaven dues setmanes en fase dos i, segons la consellera, era "innegable" que es podia fer la proposta per passar-les a la fase tres. Pel que fa a Lleida i Barcelona, ha dit que tot just han estrenat la fase dos, però que s'anirà seguint l'evolució de les dues zones, i que els indicadors són bons: "Podem acabar decidint que el més adient és poder esperar aquests 14 dies o que, veient la situació de l'epidèmia, es pot fer un pas endavant abans. Ho haurem de parlar amb tots els sectors". Vergés ha criticat, però, el sistema de fases i ha dit que s'han de deixar les coses clares a la gent.

La paga als sanitaris, "de justícia"

La consellera també ha explicat que és de "justícia" fer un reconeixement a l'esforç dels sanitaris i que, per això, es planteja la paga extra. La consellera ha deixat clar que es busca la manera de fer que la paga sigui diferent en funció de la tasca que s'ha realitzat. "És complex i intentarem tancar-ho aquesta setmana", ha dit. Vergés ha assegurat que l'impacte del covid en el sistema pot ser de 2.000 milions d'euros i que lluitaran per la xifra de 5.000 milions per evitar "l'infrafinançament" del sistema de salut.

stats