Més centres per a dones sense llar: es redueixen les que sobreviuen al ras
L'Ajuntament de Barcelona introdueix la perspectiva de gènere en els serveis d'atenció i acompanyament per a les sensesostre
BarcelonaAls carrers de Barcelona hi dormien, aquest mes de març, 87 dones, un 35% menys que catorze mesos abans: el gener del 2020 eren 134 les dones sense llar, segons les xifres de l'Ajuntament. Per primera vegada des que hi ha dades, les dones són menys del 10% dels sensellar de Barcelona. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez, vincula la disminució de les dones sense un sostre amb l'obertura d'equipaments pensats exclusivament per a elles, que s'afegeixen als que entitats del tercer sector, com Lola, no estàs sola o la Fundació Assís tenen en marxa per atendre el col·lectiu.
El carrer és, per a una dona, l'última de les alternatives, perquè abans d'acabar-hi esgoten totes les vies que tenen a l'abast i tiren de la xarxa familiar i d'amistats que els puguin deixar un sofà, o un tros a terra per estirar-se, ni que sigui. Segons l'ACN, estudis sociològics indiquen que elles són les que pateixen una violència prèvia de més intensitat, i més abusos, però la por de quedar-se al ras i sense recursos –de vegades també perquè, a més, es fan càrrec dels fills– fa que aguantin més que els homes. Quan diuen prou i arriben al carrer ho fan ja en un estat de deteriorament físic i emocional objectivament més greu.
L'aposta del consistori barceloní per introduir la perspectiva de gènere en la lluita contra el sensellarisme es va fer arran de constatar que les instal·lacions mixtes no acabaven de funcionar, segons ha explicat Pérez. La tinenta d'alcaldia ha assegurat aquest dimarts que Barcelona pot ser un "referent" per a altres localitats perquè en l'atenció a les dones sensesostre es dissenyin espais "no masculinitzats", on la interacció sigui més fàcil, que afavoreixi que les ateses puguin generar vincles i xarxa.
En aquest sentit, els centres especialitzats en l'atenció a la dona són petits equipaments que prioritzen la intimitat de les dones, un factor més valorat que entre els homes. Al centre La Llavor que es va inaugurar a l'octubre, per exemple, es treballa en projectes "sociolaborals" i s'hi dissenyen itineraris perquè les dones allotjades arribin a una autonomia plena. La comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, ha apuntat que La Llavor funciona "a ple rendiment" mentre que en el cas de La Violeta, que es va inaugurar el mes passat, de moment s'estan fixant els circuits d'atenció i es treballa l'adaptació de l'equip que el gestiona, que aporta una "mirada singular" perquè entre el personal hi ha alguna dona que ha viscut el sensellarisme en primera persona.
