Vergés alerta d’un col·lapse sanitari en 15 dies
El virus ja monopolitza el 51% dels llits d’UCI i Salut preveu un ritme alt d’ingressos tot el mes
BarcelonaPer primera vegada des del mes de maig, els hospitals catalans tenen més malalts de coronavirus a les unitats de cures intensives (UCI) que de la resta de patologies. El virus monopolitza el 51% dels llits crítics ocupats a hores d’ara, segons informen a l’ARA fonts de Salut, un percentatge que s’ha disparat en qüestió de dues setmanes: el percentatge de llits d’intensius dedicats al covid fa set dies era del 40%, mentre que fa 14 dies era del 30%.
La consellera de Salut, Alba Vergés, va qualificar aquest dijous d’“insostenible” i d’“extremadament crítica i greu” la tendència epidemiològica de l’última setmana, que ja es reflecteix en forma d’hospitalitzacions i desprogramació d’intervencions no urgents per poder fer-se càrrec de l’atenció al coronavirus. Això era justament el que Salut havia intentat ajornar tant com fos possible i, a les portes d’un col·lapse sanitari si les restriccions i el comportament de la població no ho eviten, Vergés va fer un toc d’alerta: “El sistema de salut no aguantarà gaire més. Si no prenem mesures, en 15 dies estarem com al mes de març”.
Les prediccions assistencials del Govern, basades en models matemàtics, no són esperançadores: si no es prenen més mesures i la població les obeeix, va dir Vergés, en 15 dies hi haurà 900 pacients a l’UCI, i en menys d’un mes en seran 1.500. Així, si no es comencen a frenar la corba de contagis i el ritme d’ingressos, Catalunya podria reviure el moment més crític de la primera onada, el 6 d’abril, quan hi havia hospitalitzats 1.529 pacients crítics. Dijous ja hi havia 2.387 malalts ingressats amb un diagnòstic positiu, i a les plantes d’UCI hi continuen arribant cada dia més malalts: dijous eren 434.
La resta de malalties, en risc
A diferència de la primera onada, quan es va desprogramar la cirurgia no urgent i pràcticament tots els centres es van reconvertir en hospitals covid, ara l’activitat no covid s’està intentant mantenir, tant en hospitals com en centres d’atenció primària.
Tornar a cancel·lar cirurgies i visites passarà factura als malalts, adverteixen, i això “angoixa molt” els professionals, apunta el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que assegura: “No ens ho podem permetre”. Els sanitaris no volen deixar d’atendre la resta de pacients, però no saben fins quan serà possible compatibilitzar les dues activitats. “És més fàcil passar a fer només covid i no fer pròtesis de genoll, per exemple, però estem intentant no arribar a aquest punt, i això afegeix un grau de dificultat important”, reconeix la cap d’urgències de l’Hospital de Sant Pau, Mireia Puig. “Però si la situació s’agreuja no només es deixarà d’atendre el pacient demorable, sinó fins i tot l’urgent”, alerta el cap de malalties infeccioses de Sant Pau, Joaquín López-Contreras.
L’objectiu ara és doblegar la corba. “Si no, és qüestió de dies aturar l’activitat programada”, avisa Puig. “Tal com treballàvem als hospitals durant l’agost i primers de setembre era tolerable, podíem fer activitat covid i no covid sense el grau de patiment d’ara”, afegeix. El sistema està tensionat i intentant arribar a tot. “Atenem, però amb menys qualitat. Tens menys temps, vas més desbordat i no pots fer les coses com voldries”, reconeix la metge Blanca de Gispert, del CAP Trinitat Vella, que avisa que les dificultats d’accés als ambulatoris fan que “s’estiguin diagnosticant problemes de salut massa tard”. “La gent té necessitats de salut que no s’estan cobrint i problemes que no s’estan atenent”, diu.
Augmenten les defuncions
El departament de Salut ha notificat aquest dijous 78 noves morts per coronavirus, la xifra diària més alta des de principis de maig, i segons les dades diàries que reporta, el volum de persones que es contagien també continua fora de control. Els últims 14 dies s’han diagnosticat 654 casos de covid cada 100.000 habitants a tot el país, i això significa que el 13,30% de les proves que es fan donen positiu.
Pel que fa a l'índex de rebrot, que mesura el creixement potencial de la pandèmia, decau molt lleugerament. Concretament, dos punts respecte ahir (passa de 840 a 838). És cert que la dada d'aquest dimecres va suposar una caiguda sobtada respecte als 887 punts del dia anterior, però els experts consultats per l'ARA atribueixen aquest canvi més a un retard en la notificació de les dades que no a una millora substancial de la situació epidemiològica. També disminueix sensiblement la velocitat de propagació, és a dir, l'anomenada RT, que passa d'1,38 a 1,34. De nou, caldrà esperar uns dies per confirmar una eventual tendència a la baixa.
