Societat 08/12/2020

"Mai he volgut ocupar però m'han estafat i amb els fills no volem viure al carrer"

La falta de papers deixa una família de Barcelona enganyada a la intempèrie jurídica i social

Marta Rodríguez Carrera
4 min
Pare d'una família estafada al lloguer delseu pis barcelona

BarcelonaUns cops a la porta van trencar tots els plans i esperances de la família d'Alae, nom fals triat amb intenció per un jove que prefereix guardar l'anonimat. A l'obrir-la, dos agents de seguretat privada li van preguntar què feia en aquell pis i com hi havia entrat. "Els vaig respondre que era casa meva i que tenia un contracte", recorda ara, un cop assumit que va ser víctima d'una estafa que li va prendre tots els estalvis amb què comptava per iniciar una nova vida a Catalunya.

Alae havia arribat des del Marroc tan sols un parell de mesos abans de la topada amb la realitat per "veure com estaven les coses" a l'altra banda de l'estret; per si tenien possibilitats de "millorar una mica la vida", diu. Era el juny del 2018 i durant unes poques setmanes es va quedar amb una família coneguda que li havia deixat estar-se amb la seva dona i els dos fills petits. Tots quatre en una mateixa habitació. Poc espai per a tanta gent. Com que al seu país havia pogut fer un petit calaix estalviant tot el que podia de la feina i dels seus anys de futbolista en un club de futbol de Tetuan, Alae va calcular que li donava per a un lloguer barat mentre trobava feina.

Els estalvis de fiança

L'home va donar veus i un "paisà" el va posar en contacte amb un "espanyol" que tenia el "pis de l'àvia buit". El va anar a veure amb la dona, van quedar satisfets i, com li va dir el propietari, va deixar una fiança de 2.400 euros i 400 euros més per al primer mes. Tot per contracte, amb un segell suposadament legal que li va donar certa confiança. La família es va instal·lar en una finca del Raval de Barcelona amb total normalitat. L'1 de setembre "l'espanyol" va tornar per cobrar la segona quota del lloguer i Alae explica que li va reclamar un rebut de conformitat dels pagaments, però ja no n'hi van haver més.

L'endemà amb el contracte va anar a l'Ajuntament de Barcelona i la família es va empadronar sense problemes, com ja havia passat quan es va donar d'alta de l'aigua. I 24 hores més tard, rebia els cops de porta dels dos guardes de seguretat que li demanaven que fes les maletes perquè el pis pertanyia a un fons d'inversió. "Els vaig respondre que tenia contracte però allà ja vaig veure que tot era fals", explica el jove, que sospita que tant el fals propietari com l'altre home estaven conxorxats. No n'ha sabut res més de cap d'ells.

Judici al febrer

Hipocat 11 –el fons d'inversió que és el "legítim propietari" del pis– ha denunciat Alae i la seva dona per ocupació il·legal d'un habitatge al jutjat de primera instància, que va citar els demandats a l'abril. La pandèmia, però, ha ajornat la vista fins al febrer de l'any que ve. De moment, la família continua vivint al pis, sense més visites ni pressions perquè marxin, diu, però amb una angoixa que no els abandona. "Mai he volgut ocupar –s'explica Alae–. Però m'han estafat i no podem anar al carrer amb els nens". La família no s'ha atrevit a denunciar els dos homes que suposadament l'han estafat per "por a la policia". Tampoc no tenen permís de residència i això posa més traves a aconseguir una solució per al seu problema.

Alae està assegut en una sala del Casal dels Infants del Raval, l'associació on van els seus fills a les tardes i que li fa "acompanyament" per ajudar-lo en la feixuga burocràcia. "Al Casal veiem molt patiment amb l'habitatge, però com el cas d'Alae, cap", diu la treballadora social referent de la família, que reclama que s'agilitzin els tràmits de regularització dels migrants que no disposen de documentació legal. Sense el permís de residència, la família no pot ser atesa pels serveis municipals ni accedir a l'ingrés mínim vital i, a més, les ONG –les úniques a qui poden recórrer– no donen l'abast per les nombroses peticions d'ajuda.

Les organitzacions de drets i humanitàries denuncien que sent sensepapers s'entra en un cercle viciós molt difícil de sortir perquè per obtenir alguna prestació social es requereix un mínim de tres anys de residència i d'arrelament. I a Alae i la seva família encara els queden uns quants mesos d'invisibilització

L'home fa feinetes on pot: pinta cases, ven a mercats o treballa en la construcció en situacions tan precàries que hi ha cops que li "donen 15 euros per una jornada de sol a sol", diu. Sobreviuen de poques prestacions d'ONGs i ja han hagut de deixar de pagar l'aigua. "L'únic que vull són papers per treballar", exclama, i admet que la situació està afectant també el nivell emocional dels seus fills.

stats