El Homrani reconeix que el Govern hauria d'haver prohibit les visites a les residències una setmana abans

El conseller d'Afers Socials afirma que "el pic de contagi no hauria sigut el mateix" amb la mesura

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha reconegut aquest dimarts a la tarda durant el ple monogràfic sobre residències que el Govern hauria hagut de prohibir el 6 de març, "com sí que es va fer una setmana més tard", les visites de familiars a les residències de gent gran, en comptes d'emetre només una recomanació. "Ens vam equivocar", ha assumit El Homrani, tot i que ha recordat que van rebre crítiques fins i tot per aquell moviment i que no es tenia el coneixement que es té ara sobre la transmissió dels asimptomàtics. "Si mireu les dades, veureu com el pic de contagi no hauria sigut el mateix si haguéssim guanyat una setmana de temps", ha afegit. 

El conseller, tanmateix, ha posat el focus en el que considera "l'infrafinançament" per part de l'Estat als serveis socials, i ha xifrat en 3.600 milions d'euros el dèficit de l'Estat en aquesta matèria. "El sistema [de residències] l'hem construït entre tots, l'hem heretat", ha afegit, i ha insistit en les retallades no revertides en dependència i serveis socials per part del govern espanyol. "Als anys 80 es van transferir les competències en serveis socials a les comunitats i als ajuntaments, però l'Estat es va oblidar de transferir els fons", ha criticat, a més de lamentar que la Llei de Dependència, aprovada l'any 2006, havia d'equiparar Espanya als millors sistemes de protecció social d'Europa i la falta de fons i retallades finalment no ho ha permès. 

El Homrani ha repassat la cronologia dels fets de la pandèmia i les mesures preses pel Govern, que ha assegurat que "es va avançar" a altres comunitats en algunes de les mesures i ha tornat a criticar la recentralització que el govern de Pedro Sánchez va dur a terme durant l'estat d'alarma. "Cap govern raonable", ha defensat, va prendre aquesta determinació, ja que és més eficaç donar poder als territoris, segons el seu parer. En concret, El Homrani ha criticat la centralització de compres d'equips de protecció individual que finalment no van arribar a Catalunya malgrat les cartes enviades al vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, que els hi va prometre. 

El president de la Generalitat, Quim Torra, també ha emprat el terme "infrafinançament" en referència a la transferència de diners de l'Estat pel que fa als centres residencials i la Llei de Dependència com un dels culpables del col·lapse i la greu situació viscuda durant la pandèmia, que s'ha endut la vida de més de 4.000 persones per covid-19 en els geriàtrics. 

Després que el diputat del PSC, Raúl Moreno, demanés "canvis substancials" i la portaveu d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, reclamés un "canvi de filosofia" i que les residències deixin de ser "macrocentres i aparcaments", Torra els ha respost que el problema ha sigut igual "no només a tot l'Estat, sinó a tota Europa", i ha alertat que en algunes comunitats governades pels partits que el critiquen a Catalunya la situació ha sigut encara "pitjor". 

Les residències tindran 2.800 places lliures i contractaran més de 2.000 professionals de cara a un possible rebrot

"Ara no ens podem relaxar en absolut i encara menys a les residències", ha defensat Torra, que ha recordat el pla de contingència anunciat ahir dilluns pels consellers Alba Vergés, de Salut, i Chakir el Homrani, de Treball, Afers Socials, Treball i Famílies, que dedicarà 95 milions d'euros per contractar més de 2.000 nous cuidadors i infermeres per a les residències i mirar de blindar-les de cara a un possible rebrot reservant 2.800 places lliures i amb material de protecció en estocatge per quatre setmanes a cada centre. 

Per la seva banda, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha xifrat la mortalitat de les residències de gent gran en un 27,2% durant la crisi del coronavirus i ha insistit en destacar les noves mesures als geriàtrics, que portaran més professionals i places lliures per ajudar a blindar-les, així com un reforç de l'atenció primària i les farmacèutiques de cara a "una possible segona onada més violenta". 

Estava previst que participés al ple monogràfic la Federació d'Entitats d'Atenció a la Gent Gran, FEATE, però s'ha desestimat per la impossibilitat de donar veu a les altres entitats i patronals que han demanat participar-hi. Des de la FEATE, Assumpció Ros ha explicat al diari ARA que "la intenció no era anar a criticar o a atacar", sinó parlar-ne des d'un punt de vista constructiu. "Abans de la pandèmia ja dèiem que el model s'ha de revisar", ha reconegut, i també ha demanat que "es valori" la feina als geriàtrics i es millorin els salaris per tal d'evitar "la fuga de talents" al sector sanitari. Ros també volia advertir que cal evitar prendre ara decisions "improvisades o forçades" i que és millor treballar "sense pressa però sense pausa". 

Els grups parlamentaris han exposat després de les intervencions del Govern algunes de les seves noves propostes, tot i que en general han vist amb bons ulls el pla de contingència de l'executiu per blindar les residències. Moreno, del PSC, ha atacat el Govern perquè "hi ha residents que han mort que podrien haver sigut traslladats als hospitals" i perquè tenia "ganes de convertir la pandèmia en una oportunitat de conflicte polític amb el govern de l'Estat". Ha demanat més integració entre els sectors social i sanitari, mesures més a mitjà i llarg termini en el canvi de model de les residències, que siguin "espais amables amb equipament sanitari bàsic" i la renovació dels mètodes d'inspecció i dels protocols d'informació als familiars per part dels centres, així com una ampliació de ràtios del 15% de treballadors als geriàtrics. 

La portaveu de Ciutadans i líder de l'oposició, Lorena Roldán, ha demanat, a més, que es renovi la cartera de serveis socials i que es renovin els pressupostos adaptats a la situació de la pandèmia. Des de la CUP, Vidal Aragonés ha insistit en demanar al Parlament que "millori" les condicions de treball dels cuidadors de les residències i centres sociosanitaris.