Argimon: "A Catalunya no estem ni de bon tros en una situació crítica"

Salut assegura que el 75% de les PCR que es fan a Barcelona són a contactes de positius

La tendència epidemiològica a Catalunya segueix fent camí cap a l'estabilització, tot i que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, continua demanant prudència abans de parlar de millora. "A Catalunya no estem ni de bon tros en una situació crítica", ha afirmat aquest dijous. El risc de rebrot va baixant, així com la taxa d'incidència i les infeccions respiratòries agudes que es detecten a l'atenció primària, però la taxa de positius (el percentatge de PCR que revela una infecció activa) encara està entorn del 8%. La dada òptima, en canvi, se situa entre el 3% i el 5%. La bona notícia és que aquesta dada creix perquè Salut està fent una "cerca activa" en la comunitat. "El 75% de les PCR que es fan a Barcelona són a contactes de positius", ha exemplificat l'expert.

Entre el 27 de juliol i el 2 d'agost, Catalunya ha reportat 6.186 contagis de covid-19.  El coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Jacobo Mendioroz, ha explicat que Catalunya està en zona vermella perquè hi ha transmissió comunitària i es registren 79 casos per cada 100.000 habitants. "Però podem dir que és perquè busquem més i més casos, que és el que ens permetrà controlar l'epidèmia", ha afegit, i ha posat d'exemple que el 25 de març, en plena onada de contagis, l'índex de positivitat era altíssim perquè només es feien PCR a les persones que arribaven als hospitals amb símptomes molt clars.

Argimon ha apuntat que la detecció d'un miler de casos a la setmana es correlaciona amb l'increment progressiu de proves que s'està fent a tot el país, sobretot a partir de la revetlla de Sant Joan en aquells municipis que ara tenen restriccions. L'expert ha defensat la capacitat diagnòstica del país, que s'ha anat incrementant progressivament els últims dos mesos, i ha assegurat que Catalunya ha passat de fer 600 PCR per cada 100.000 habitants al març a fer-ne més d'un miler. El més important –ha dit– és que aquesta capacitat permet a Salut detectar malalts asimptomàtics que fa uns mesos no haurien pogut fer-se la prova.

Un exemple d'aquesta detecció d'asimptomàtics és el cribatge de positius que aquest dijous ha començat a la població de Torregrossa (Pla d'Urgell) i dirigit als 2.190 veïns d'entre 15 i 44 anys. Aquesta iniciativa s'ha dut a terme després de detectar un brot d'una quinzena de casos. Segons una carta que ha enviat l'alcalde de la localitat, Josep Maria Puig, als veïns, mentre que el 23 de juny es registraven 12 contagis, l'1 d'agost ja eren 64 els positius.

Per grups d'edat, el perfil dels contagiats també ha canviat molt en aquesta segona fase de la pandèmia: els majors de 64 anys van ser el grup amb més afectació entre març i maig, i ara són els joves de 15 a 44 anys els que preocupen més i la franja en què s'han de centrar més esforços a l'hora de fer les PCR. De fet, en la primera fase de la pandèmia els joves de 10 a 29 anys representaven el 6% dels casos, i ara són el 26%. Ara l'edat mitjana dels infectats és de 37 anys.

Proves massives en nous municipis

Argimon ha explicat que aquest dijous s'han fet 320 proves a Sabadell durant la primera jornada de tests massius a la ciutat, la població diana de la qual són persones d'entre 15 i 40 anys. L'expert ha informat que també es faran PCRs massius a Torregrossa, un municipi petit on hi ha uns 15 casos. "No es fa per nombre de casos sinó pels possibles llocs on han pogut estar exposades aquestes persones", ha explicat Mendioroz. Argimon ha dit que la setmana que ve s'afegiran dues ciutats més a les proves.

Pel que fa a les mesures de prevenció i control de l'epidèmia, el secretari de Salut Pública ha reconegut que les escoles són una prioritat i que caldrà reforçar-les davant possibles casos. Argimon, però, no ha confirmat si cada centre escolar tindrà una infermera referent per activar el protocol d'actuació i de rastreig de contactes, tal com publicava aquest dijous TV3, atribuint-ho a fonts del departament de Salut. "Els lligams entre les escoles i els centres d'atenció primària ja existeixen", ha explicat. Amb tot, sí que ha reconegut que aquesta figura tindrà "tasques específiques" atès el context epidemiològic que la consellera de Salut, Alba Vergés, explicarà quan estigui enllestit. 

Petit repunt a les UCI

Sobre l'impacte assistencial del covid-19, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, ha admès un petit repunt d'hospitalitzacions però lluny de la situació crítica del març. Les dades reportades el 4 d'agost constaten que hi havia 776 persones ingressades en llits convencionals per covid-19 i 128 en llits de crítics. "A les urgències catalanes, de cada 100 persones, 4 hi arriben amb sospites de tenir covid-19", ha detallat Comella, que ha afegit que el 55% dels pacients atesos a urgències aquesta última setmana són de risc baix i el 24% de risc moderat. Entre el 28 de juliol i el 3 d'agost van donar-se 2.071 urgències hospitalàries, si bé només un de cada cinc casos era positiu. 

Comella ha assenyalat que l'activitat a l'atenció primària s'està contenint, malgrat que el 18% de l'activitat es dedica al covid-19, i ha defensat que els centres tenen capacitat per atendre pacients tot i haver incrementat lleugerament la seva activitat respecte a l'any passat. Entre el 28 de juliol i el 3 d'agost, l'atenció primària ha rebut 14.019 casos sospitosos de coronavirus i ha fet un total de 8.374 PCR. D'aquestes, 1.757 han donat positiu. 

Per alleugerir el ritme de demanda de l'atenció primària, que "no ha parat de créixer" i que s'encarrega de les malalties habituals, el covid-19 i l'atenció al control epidemiològic i comunitària, Comella ha informat que s'han simplificat els processos burocràtics i s'han incorporat quasi 2.000 gestors de covid-19. Amb tot, ha apuntat que encara cal reforçar l'atenció primària de cara a la tardor. Tot i així, no creu que es faci amb nou personal mèdic o d'infermeria, però sí amb altres perfils com ara psicòlegs.

Comella ha volgut fer una crida a la serenor després d'haver detectat reticències entre els usuaris a anar a urgències o a fer-se les cirurgies programades. "Els hospitals estan perfectament preparats per rebre els usuaris, hi poden anar amb tota la seguretat", ha apuntat, i s'ha mostrat per la possibilitat que "l'autocontenció dels ciutadans acabi derivant en un problema de salut més greu en el futur".