Els cotxes es compartiran, però de moment no volaran

Barcelona mira d’adaptar-se a la revolució que viu el sector

La mobilitat urbana està en un punt d’inflexió. La tecnologia sembla disposada a fer possible qualsevol projecte imaginable i la quantitat de vehicles elèctrics que ja connecten les ciutats ha desbordat les previsions. Preveure com serà la mobilitat urbana els pròxims deu anys és una quimera, però els experts, això sí, sostenen que els cotxes de moment no volaran: “El dia que volin deixaran de ser cotxes”, diu amb la convicció que aporta l’enginyeria el gerent de Mobilitat i Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Valdés.

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, tampoc ho té previst: “Els cotxes no aniran sols... però qualsevol tecnologia que faciliti la conducció i la seguretat serà benvinguda”. Segons Vidal, el que sí que es pot afirmar ja sense por d’equivocar-se és que “la mobilitat del futur serà més sostenible, amb més transport públic, més bici i més caminar”. També sembla bastant segur que, almenys durant els anys vinents, les principals novetats del sector a escala europea passaran per Barcelona. I és que la capital catalana serà, fins al 2026, la seu de la Comunitat d’Innovació i Coneixement (KIC) en Mobilitat Urbana, una plataforma público-privada multinacional emmarcada en l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia. Amb un pressupost de 1.600 milions d’euros (400 de la Unió Europea i 1.200 d’aportats pels socis), Barcelona serà la porta d’entrada per continuar imaginant una mobilitat “multimodal, accessible, confortable, segura, eficient i sostenible”, segons va destacar l’alcaldessa Ada Colau el dia de la presentació.

Per poder assumir una part dels nous mitjans de transport ha calgut inventar-se unes quantes normatives: “Quan vam fer l’ordenança de vehicles de mobilitat personal (VMP) era per resoldre un problema amb els turistes a Ciutat Vella, però sabíem que a la llarga seria per a tota la ciutat. Estava convençuda que la ciutat s’ompliria de patinets però no m’imaginava que seria tan ràpid”, reconeix Vidal.

El ‘carsharing’, pendent

L’altra nova realitat que reclamava una regulació era el servei compartit de motos i bicicletes. A més del Bicing hi ha empreses privades que ofereixen aquesta opció, ja sigui amb bicicleta o amb moto. Queda pendent una altra normativa que el sector espera amb ganes: la que reguli el carsharing. “Vam haver de separar la normativa de bicis i motos de la de cotxes perquè hem de tenir en compte on hauran d’estacionar. No tots podran estacionar a la calçada, com reclamen els empresaris del sector. Caldria establir quants podran aparcar en superfície i quants sota terra”, explica Vidal. Mentre l’Ajuntament decideix la manera de regular l’aparcament en superfície, “la gran majoria de pàrquings de Barcelona que funcionen les 24 hores ja tenen carsharing ”, segons explica el director general de Drivy a Espanya, Jaume Suñol. Fins i tot n’hi ha en pàrquings d’hotels. Els empresaris i l’Ajuntament ja han mantingut reunions i, al principi del mandat vinent, si res no falla, es podran acordar les condicions perquè els vehicles de carsharing puguin estacionar en superfície.

La regulació de l’estacionament dels vehicles compartits serà una nova empenta en la revolució de la mobilitat que viu Barcelona. “Tenim tota una generació jove que ni es planteja tenir cotxe”, diu Suñol. De fet, segons coincideixen els experts, el gran canvi que viu la mobilitat a tot el món comença justament pel canvi d’hàbits dels ciutadans. El mercat prova de satisfer aquestes noves necessitats -que ja no passen pel cotxe particular- i les ciutats s’afanyen a aprovar normatives. Un cop regulat el carsharing, ja hauran aparegut noves realitats de transport pendents de normativa.

Més continguts de