PANDÈMIA

El creixement sobtat de la corba posa Catalunya a la corda fluixa

El risc de rebrot mai havia guanyat pendent tan ràpid com ara, ni tan sols amb la fi del confinament

Les autoritats sanitàries tenien molt clar que la pandèmia es tornaria a accelerar al mes de setembre, coincidint amb la reincorporació a la feina i la reobertura dels centres educatius. Amb tot, la seva evolució mostra signes d'empitjorament molt més ràpid del que s'esperava. Si la previsió del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, era que la corba epidemiològica repuntés a l’octubre, el cert és que dos dels indicadors que permeten monitoritzar i interpretar el comportament del virus -risc de rebrot i taxa de transmissió- s’han disparat dues setmanes abans dels càlculs inicials. Els últims 14 dies fiables per analitzar la corba -del 8 al 21 de setembre- demostren un canvi de tendència sobtat que compromet el control del covid-19 a Catalunya i que ha obligat el Govern a desplegar noves restriccions, com ara limitar a sis el nombre màxim de persones que poden reunir-se.

El risc de rebrot permet anticipar-se al descontrol de l’epidèmia calculant els potencials diagnòstics a 14 dies vista a partir dels positius confirmats i la velocitat de propagació del virus. Les dades més actuals revelen una escalada de contagis diferent i més perillosa de la que s’ha anat registrant a l’estiu (vegeu gràfic). Entre el 15 i el 21 de setembre, l’última setmana mòbil amb dades sòlides, el conjunt del país va tornar a superar el llindar crític dels 200 punts. La setmana del 8 al 14 de setembre se’n registraven només 160. En un període de temps molt curt (set dies), la corba ha guanyat un pendent més pronunciat que mai.  De fet, Argimon ja va alertar dimarts que la corba catalana viu un repunt "diferent" dels registrats durant els mesos d'estiu i ha assenyalat que ara el pendent és més pronunciat.

El risc de rebrot, ni tan sols a la sortida del confinament, a mitjans de juny, va créixer tan ràpid, ja que aleshores l’augment va ser sostingut fins al 12 de juliol, moment a partir del qual l’indicador va tornar a créixer. Malgrat que en el pic de la pandèmia el risc de rebrot (454) duplicava l’actual, les autoritats es miren la segona onada amb preocupació. “La situació epidemiològica no és positiva: la setmana passada teníem una situació estable en xifres molt altes i ara tornem a veure una tendència a l’alça”, alerta el secretari general de Salut, Marc Ramentol, que amb tot relativitza l’efecte de la tornada a les aules en aquesta evolució dient que “és aviat” per treure’n conclusions.

Diferències geogràfiques

El creixement de la corba s’explica, també, per l’increment de la taxa de contagis o R, que mesura la velocitat de reproducció del virus en els últims 7 dies. A principis de mes Catalunya va assolir el repte de reduir-la i mantenir-la a nivells relativament bons, primer a 1 i després a 0,93, uns valors que indicaven que, de mitjana, un positiu tenia capacitat per infectar una sola persona. La treva, però, sembla que s'ha acabat a partir de la setmana del 14 de setembre i actualment la R ja se situa entorn de l’1,3. Una xifra que no es registrava des de mitjans de juliol -en ple rebot de la corba- i que es tradueix en més perill de transmissió comunitària.

L’esforç diagnòstic de l’atenció primària s’ha vist amplificat pel del món local, amb el desplegament dels cribatges massius. Tot plegat també ha afavorit el creixement dels indicadors epidemiològics. Des que ha començat el mes s’han fet gairebé 300.000 PCRs -105.000 només entre el 15 i el 21 de setembre- i l’edat mitjana dels afectats és de 39 anys. L’índex de positivitat, o el total de proves que han revelat una infecció activa, és del 7%, un percentatge lluny encara del 5% que fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per donar per controlada la pandèmia a un país.

La incidència acumulada -casos per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies- constata un estancament en xifres altes. Entrr el 8 i el 21 de setembre (14 dies) s’infectaven 178 persones i entre el 15 i el 21 (en només 7 dies) se’n contagiaven 90. Segons les dades aportades per Salut, Catalunya està al nivell “alt” de risc (entre 60 i 119 casos) de la classificació del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. Ara bé, la distribució geogràfica de l’afectació és desigual entre comarques: per exemple, el Segrià té les dades epidemiològiques sota control, amb un centenar de casos a la setmana, mentre que Osona, el Vallès Occidental i el Barcelonès continuen notificant xifres de diagnòstics elevades -360, 770 i 2.388, respectivament- per múltiples focus actius i per la seva densitat poblacional.

156 llits d’UCI per atendre covid

Tant l’ocupació hospitalària com les defuncions són clau per a l’adopció de mesures de contenció reforçades. Per ara, però, els ingressos per covid-19 se succeeixen -hi ha pacients que reben l’alta en pocs dies i altres que requereixen més temps- i de moment els malalts de coronavirus ocupen el 7% del total de llits convencionals que hi ha a Catalunya. Les unitats de cures intensives (UCI) també funcionen gairebé en la seva totalitat per atendre altres tipus de complicacions, i només 156 dels 600 llits de crítics es destinen al covid-19. En definitiva, són unes xifres que esquiven el temut col·lapse hospitalari, per bé que la pressió assistencial es concentra sobretot en l’atenció primària.

El degoteig de víctimes mortals no cessa, però cada setmana es comptabilitzen una setantena de defuncions noves atribuïbles al virus. Tot i ser xifres molt dures, no tenen res a veure amb les registrades a la primera onada, quan se’n produïen 2.000 setmanals.