David Marín: "El 'kitesurf' és una forma de vida. M'ha canviat el dia a dia"

David Marín espera amb certa impaciència que bufi el vent a la platja per sortir a navegar, com ell diu. De seguida que pot agafa l'estel ( kite ) i la taula de surf i surt corrent cap a l'aigua, ja sigui per entrenar-se o per competir. Aquest mosso d'esquadra de 32 anys ha estat dues vegades campió de Catalunya (2012 i 2013) i va demanar uns dies de permís per poder participar, la setmana passada, al MINI Kitesurf Tour Europe de Castelldefels. Aquesta setmana és a la platja de Tarifa (Cadis), on fa els últims entrenaments per preparar el Mundial de la Xina del novembre.

Com comença el teu idil·li amb aquest esport?

La primera vegada que el vaig veure va ser a Portugal. Devia ser el 2002. Recordo que la primera sensació era que no feia per a mi, però al cap d'un any un amic meu es va comprar un estel i m'hi vaig animar. Vam començar a practicar els dos junts fins que ens hi vam quedar ben ficats. M'agrada l'ambient. Som com una petita família. Viatgem tots junts d'una banda a l'altra. Anem a competir i també a passar-ho bé amb els amics, i encara que hi hagi dies que no faci vent i no puguem navegar, doncs ens ho passem bé igualment. És una forma de vida. A mi m'ha canviat el dia a dia. Ara tot ho organitzo en funció del kitesurf .

Tu ets mosso d'esquadra. ¿El kitesurf també et va condicionar a l'hora de triar professió?

Doncs sí. Em vaig fer mosso per poder practicar aquest esport, perquè té un horari amb moltes facilitats. Estava dubtant entre això i ser bomber, i al final em vaig quedar amb la feina de policia. M'agrada, però el més interessant és el tema dels horaris, que em van molt bé per navegar.

Com és el teu dia a dia?

El primer que faig quan em llevo a Cambrils és consultar la previsió meteorològica per si puc navegar, i en funció del que digui m'organitzo el dia d'una manera o d'una altra. I també, esclar, en funció del torn de feina. D'altra banda, les setmanes que no treballo marxo per entrenar-me a fora amb altra gent, a València o Múrcia, per exemple. Normalment sempre m'entreno sol, i en aquest esport l'única manera de saber si fas les coses bé o no és comparant-te amb gent que tingui un cert nivell. Si no, no evoluciones.

És important entrenar-se cada dia?

I tant. S'ha de cuidar la preparació física, però també molt la tècnica. A més a més, sempre s'ha de fer algun retoc o alguna petita reparació al material. Això és com la Fórmula 1, on qualsevol mínima característica, una posició que pot variar un centímetre, t'acaba donant molt avantatge en una cursa.

Quantes hores diàries hi dediques?

Per preparar el Mundial, quatre: dues al gimnàs i dues més a l'aigua. Això és bastant, però és que he volgut preparar bé el Mundial. En el fons, per a mi tot això és un hobby , però ja que vaig fer l'esforç d'invertir diners per poder anar al Campionat del Món de la Xina, almenys volia arribar-hi bé, perquè s'hi ha de fer unes cinc o sis mànegues de mitja hora cadascuna, aproximadament.

És un esport car, el teu?

La inversió inicial, sí. Tot i que per començar també pots comprar material de segona mà, que és molt econòmic. Si competeixes, com és el meu cas, necessites tenir les últimes novetats. Però per començar potser amb uns mil euros ja pots tenir tot el material. Sembla car, d'entrada, però compara-ho amb un altre esport com l'esquí: el material també és molt car i aquí tenim l'avantatge que el mar és gratis, no hem de pagar cap forfet. En el meu cas sí que costa diners, i més aquest any, que el kitesurf havia de ser olímpic i vaig invertir força per mirar d'entrar en un hipotètic equip olímpic. Al final no ha sigut així. Per sort meva tinc un espònsor que em permet comprar material molt bé de preu. Els hi agraeixo molt, sense ells seria impossible.

I els Mossos no volen patrocinar-te?

[Riu.] Als Mossos només els vaig demanar que em lliuressin de servei per al campionat de Castelldefels i per anar al Mundial. El problema va ser que les vacances les havia demanat al gener, i no vaig decidir anar a la Xina fins a meitat d'estiu, després d'acabar quart al campionat d'Espanya. Per sort, tant la federació catalana com l'espanyola em van donar un cop de mà enviant una carta i sol·licitant el permís. No hi va haver cap problema.

Cobres a les competicions?

Ara ja no. Fa uns anys sí que es rebia alguna prima, però ara ja s'ha acabat. Amb la crisi tothom va molt just, o almenys això és el que et diuen. Només recordo que la temporada passada vaig quedar tercer en una competició al Brasil i vaig cobrar 700 euros, que no està malament. Però a partir de llavors, res.

El fet que t'ho paguis tu deu repercutir molt en l'economia familiar. Deus tenir una parella molt comprensiva.

La meva parella també fa kite i m'entén. Entén que això és la meva vida. Aixecar-te al matí i mirar si fa bon temps i si fa vent és estar molt penjat per aquest esport. El fet d'anar a la Xina va ser un pacte entre els dos. A ella li feia molta il·lusió anar-hi, i jo tenia el record de l'any passat, d'haver competit contra els millors del món.