HABITATGE
Societat 24/12/2017

En defensa del llogater

Les entitats intensifiquen les mobilitzacions davant la bombolla de preus i l’expulsió dels veïns

Maria Ortega
4 min
L’Angelina González va poder mantenir el seu pis tres anys més amb l’assessorament del Sindicat de Llogaters.

BarcelonaBarcelona està en alerta per l’expulsió de veïns ja no només de casa seva, sinó també dels seus barris, davant les dificultats d’assumir grans pujades dels lloguers o, directament, de no poder ni optar a una renovació del contracte. El problema de l’habitatge torna a ser central a la ciutat, com reflectia ja l’última enquesta de serveis municipals, que el situava com la preocupació que més creix entre els barcelonins. El preu del lloguer a la ciutat se situa, de mitjana, en 865 euros mensuals (13,10 euros el metre quadrat) i entitats com el Sindicat de Llogaters insten a prendre mesures urgents per frenar l’expulsió de veïns i s’organitzen per fer més forta la pressió als carrers i assessorar les persones afectades. Tot i que tenen clar que els principals canvis en matèria de lloguer estan en mans del govern estatal -insten, per exemple, a modificar la reforma de la llei d’arrendaments urbans (LAU) aprovada el 2013, que redueix a tres anys la durada dels contractes de lloguer; i a acabar amb els privilegis fiscals de les socimis (societats anònimes cotitzades d’inversió immobiliària)-, també pressionen la Generalitat i l’Ajuntament perquè posin en marxa mesures com corregir l’històric dèficit de pisos de lloguer social o elaborar un mapa de la propietat per tenir clar quin percentatge de pisos està en mans de grans tenidors.

En defensa del llogater

En el ple de divendres els grups de l’oposició van retreure a l’equip d’Ada Colau que, malgrat els esforços, la situació de l’habitatge a la ciutat hagi empitjorat. I el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, que va admetre que també els preocupa -i, en ocasions, els “desespera”- la lentitud amb què es fan els avenços, va defensar que han multiplicat les ajudes a la rehabilitació i han diversificat al màxim els mecanismes per obtenir habitatges de protecció en règim de lloguer. El ple va donar llum verda, de fet, a tres projectes per aconseguir lloguer protegit a través de modalitats diferents. Des d’habitatge cooperatiu fins a cessió en dret de superfície. “Estem segurs d’estar fent el que hem de fer”, va defensar el regidor, que explica a l’ARA que estan intervenint en tots “els fronts possibles” i que segueixen insistint en la necessitat de regular el preu dels lloguers, perquè és la manera de frenar els “augments abusius”.

En paral·lel, cada cop són més les entitats que s’organitzen per fer front a la sagnia de l’expulsió de veïns i que ja treballen en la vertebració d’un espai de coordinació que pugui servir per aglutinar les seves lluites en la línia del malestar col·lectiu que ja va fer sortir al carrer, a l’estiu, la plataforma Barcelona No Està En Venda amb una manifestació per reivindicar el dret a l’habitatge i denunciar la gentrificació creixent als barris.

El vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Joan Balañach, explica que s’estan posant les bases d’aquest nou espai per defensar el dret a l’habitatge i que això es traduirà en una forta mobilització. “Si no ho fan ells, ho farem nosaltres”, advertia Jaime Palomera, un dels portaveus del Sindicat de Llogaters, per cloure el debat sobre habitatge que van organitzar amb els partits en plena campanya.

Set mesos després de fer la presentació pública, el sindicat -que també participa en aquest gran moviment veïnal- ja té uns 1.200 afiliats i està decidit a estrènyer més la pressió sobre les administracions competents, però també a donar suport a accions de lluita com la permanència en precari a l’habitatge quan el propietari hagi rebutjat la renovació del contracte o a l’ocupació d’edificis d’on s’hagin expulsat tots els veïns. Aquest és, de fet, un dels punts del decàleg on el sindicat sintetitza les seves “propostes de mínims” per garantir el dret a l’habitatge. Tenen pensat començar l’any forts amb una campanya batejada amb el nom d’ Ens quedem, que fa una crida a la població a no resignar-se a ser expulsada de casa seva. Volen fer front, com explica Irene Sabaté, portaveu del sindicat, al que anomenen “desnonaments invisibles”: els de persones que marxen de casa seva perquè no poden assumir els nous lloguers.

El sindicat es va reunir dijous amb membres de l’equip de l’alcaldessa, Ada Colau, com el regidor d’Habitatge, per presentar-se com a interlocutors, però també per traslladar-los les seves demandes. Sobretot, les que s’emmarquen dins de l’àmbit de competència municipal, com la mobilització dels pisos buits.

Objectiu: 15% de lloguer social

També insten a millorar el reallotjament a persones desnonades perquè no podien pagar el lloguer i a corregir la política que s’ha aplicat durant anys, que primava la venda de pisos protegits i no el lloguer. El pla del consistori, en aquesta línia, és multiplicar per tres els pisos de lloguer social disponibles amb l’horitzó 2025 i situar-se en els 30.000. Montaner assegura que, tot i que aquest serà un gran pas, encara quedarà molta feina perquè els pisos de lloguer social passaran a representar vora el 4% del total i l’objectiu és arribar al 15%. El regidor d’Habitatge onsidera necessària, també, la lluita que es fa des d’entitats com el sindicat.

stats