MEDI AMBIENT

El somni del retorn del Ter es compleix 58 anys després

Autoritats i entitats signen el pacte per recuperar part del cabal que va a Barcelona

Manifestacions, palanganades, baixades amb piragua, actes, debats... Feia més de 50 anys que entitats, usuaris i ecologistes de les comarques gironines lluitaven per recuperar la vida del Ter, que des del 1959 ha transvasat el 70% del seu cabal a l’àrea de Barcelona, amb el greuge mediambiental que això ha suposat. Al llarg d’aquest temps s’ha intentat arribar a un acord incomptables vegades, però la diversitat de les institucions i plataformes implicades i la distància entre les seves posicions feien impossible trobar una solució que fos satisfactòria per a totes les parts.

Per això ahir, en la signatura del pacte del Ter, molts es van emocionar, perquè per fi veien com el seu somni es feia realitat. “És un acord inèdit i s’ha aconseguit perquè tots hem sigut capaços de cedir”, va subratllar el portaveu d’Aigua és Vida, Pau Masramon, que va haver d’aturar el seu discurs un parell de vegades perquè les llàgrimes no el deixaven continuar. Fins i tot el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que com a alcalde de Girona havia reivindicat el retorn del cabal, va posar l’acord com un exemple a seguir. “És un pacte de país que recull l’esperit de la Catalunya que volem bastir”, va assegurar.

Però arribar a l’acord no ha sigut fàcil, perquè han calgut set mesos i 14 reunions per consensuar un text que fa uns anys semblava una utopia. Tant és així que quinze dies abans d’arribar a un acord alguns ajuntaments i entitats s’havien aixecat de la taula i ja tiraven la tovallola. “A cada reunió venien diferents experts que ens donaven plecs d’informació molt tècnica, que no servien per acostar posicions”, va revelar ahir un dels integrants de les reunions, que va preferir mantenir-se en l’anonimat. “Hi havia relacions molt tenses i el territori (ajuntaments i entitats) estava enfrontat amb les posicions de la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua”, va detallar.

Davant l’amenaça de perdre una oportunitat històrica, els representants del Govern van posar sobre la taula el document actual: en els pròxims 10 anys es reduirà l’aportació a Barcelona a gairebé la meitat, i es passarà dels actuals 166 hectòmetres cúbics anuals -un greuge que ha patit el riu durant 50 anys i que els representants polítics van reconèixer durant els parlaments- a menys de 90. Puigdemont va assenyalar que el pacte permet “revertir el deute que mig Catalunya té amb el Ter”. I el conseller de Territori, Josep Rull, va admetre que l’aportació actual “és un nivell altíssim que posa en risc l’ecosistema”, i no va oblidar les paraules d’agraïment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que fins ara no havia volgut sentir a parlar de reduir l’aportació.

La sala d’exposicions de l’Auditori de Girona va acollir la signatura, a la qual van assistir unes 150 persones. Hi havia representants polítics de la Generalitat i dels ajuntaments, dels consorcis de la Costa Brava i del Ter i de les plataformes ciutadanes. Fins a onze persones van sortir al faristol i la majoria van parlar de dia històric, de l’inici de la recuperació de la vida al Ter, de generositat i de solidaritat.

“La flama de la reivindicació”

Un dels noms que més es va repetir va ser el de Francesc Ferrer, senador d’ERC i regidor de l’Ajuntament de Girona, que durant anys havia mantingut “la flama de la reivindicació de justícia pel Ter”, segons va subratllar Josep Maria Rufí, dels Usuaris d’Aigües del Baix Ter. I malgrat les bones paraules i felicitacions mútues, també hi va haver espai per a les reclamacions, com la de Masramon, que va aprofitar l’ocasió per demanar que la gestió de l’aigua “passi a mans públiques”.

Ara el principal temor de les entitats és que el pacte quedi en paper mullat i no s’arribi a complir res del que s’ha signat. Però les entitats no abaixaran la guàrdia i el portaveu d’Aigua és Vida ja ha advertit que vigilaran de prop que l’acord es porti a la pràctica. “Portem massa anys aguantant incompliments. Esperem que ara no passi”, va sentenciar temerós Masramon.