MEDIAMBIENT
Societat 29/08/2020

Un Delta tocat però no enfonsat

Els plans de nous transvasaments sense solucions de futur per a l’Ebre tensaran la tardor

Oriol Gracià
4 min
Banyistes a la zona del Trabucador aquest agost.

Tortosa“Des de finals dels anys vuitanta he vist nou projectes de transvasament d’aigua de l’Ebre i els hem aturat gairebé tots. Només vam perdre una cop, el 1989, quan es va posar en marxa el minitransvasament d’aigua cap al Camp de Tarragona”. Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), repassa aquests anys de batalla continuada. La seva és una victòria, sí, però una victòria a mitges, perquè després de trenta anys el moviment conservacionista ha consolidat la lluita social i s’han aturat projectes, però la preservació del Delta continua sense ser una prioritat per a les administracions que han de garantir-ne el futur, principalment el govern espanyol.

“Les problemàtiques del Delta s’ignoren en els esquemes de temes importants (ETI) en què es basarà el nou Pla Hidrològic 2021-2027, que s’ha de presentar a finals d’any si es compleixen les previsions”, sosté Tomàs. De fet, sense anar més lluny, fa unes setmanes el consell de ministres va donar llum verda al transvasament -de moment temporal- de 4,99 hectòmetres d’aigua de l’Ebre cap a Cantàbria per abastir la ciutat de Santander i altres comarques veïnes. I això, quan el delta de l’Ebre s’enfonsa i perd superfície per falta d’aigua i sediments. “La sensació que tinc no és de frustració sinó d’indignació. Qui es pensi que aturarem la lluita, va molt errat”, assegura.

El gener passat el temporal Gloria va posar en evidència la fragilitat del delta de l’Ebre. La tempesta va malmetre platges, va inundar 3.000 hectàrees d’arrossars i va trencar l’istme del Trabucador, la barra de sis quilòmetres que tanca la badia dels Alfacs. Els últims quatre mesos el ministeri per a la Transició Ecològica, mitjançant el servei provincial de Costes, ha intentat recuperar l’espai i hi ha reubicat 350.000 metres cúbics de sorra. “Hem fet una regeneració parcial del Trabucador i ara la natura ha de fer la seva part de feina”, explicava quan es van donar per enllestides les obres Antoni Espanya, cap de Costes de l’Estat. I mentrestant, el nou Pla Hidrològic Nacional es va gestant amb la previsió d’augmentar les dotacions de reg, la creació de nous embassaments i l’autorització de minitransvasaments com el de Santander.

Just després del Gloria i dos anys després de moltes sessions de treball, es va presentar el primer informe de la Taula del Consens del Delta de l’Ebre, una veu comuna -científica, social i institucional, impulsada pels regants de l’esquerra i la dreta de l’Ebre i els ajuntaments- que va proposar actuacions al tram final de la conca de l’Ebre. La Generalitat i el govern espanyol es van comprometre a crear una comissió mixta per abordar la regressió i subsidència del Delta i anar de bracet amb la Taula de Consens. Però el treball conjunt no s’ha pogut materialitzar. Fa dues setmanes, el ministeri per a la Transició Ecològica va anunciar que elabora “internament” un pla per a la protecció del Delta, entre retrets administratius i sense consens amb els actors del territori.

“Els que vivim al Delta sabem que el Gloria va ser un episodi extraordinari, però la probabilitat que hi hagi una llevantada a la tardor és molt alta. El delta de l’Ebre està fet pols i, ara mateix, qualsevol tempesta, per poc virulenta que sigui, és una amenaça. Necessitem inversions immediates, abans de la tardor. Hem de prémer l’accelerador i la sensació és que les administracions no treballen amb prou celeritat”, explica el portaveu de la Taula del Consens, Xavier Curto. “Hem de treballar des del consens, és l’única solució per resoldre els problemes tan complexos del Delta. Els últims mesos ens ha costat molt fer seure en una mateixa taula tanta diversitat de sectors i de vegades sembla que fem la feina en va, però els que vivim a peu de fang no podem desmotivar-nos”, conclou Curto amb una metàfora real, que remet als dies del temporal Gloria, quan amb l’aigua fins als genolls es va dedicar a revisar les estacions de bombeig pròximes a la platja de la Marquesa que havien quedat inundades per l’entrada d’aigua del mar.

Crida a un compromís actiu

En paral·lel, la Plataforma en Defensa de l’Ebre fa una crida als sectors econòmics, polítics i socials del territori perquè liderin un procés clau per al futur del tram final del riu. “Cal un compromís més actiu, per fer-se veure i pressionar el govern espanyol i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Només així, el futur Pla Hidrològic tindrà en compte de veritat la problemàtica del Delta. Tenim localitzat quin és el problema, què és el que s’ha de fer i qui ho ha de fer”, recorda Manolo Tomàs.

Sigui amb més o menys consens, els pròxims mesos la Plataforma en Defensa de l’Ebre centrarà els esforços en presentar al·legacions al Pla Hidrològic, evitar la consolidació del transvasament d’aigua a Santander i denunciar la prolongació del minitransvasament de Tarragona a la Conca de Barberà, fruit d’un acord segellat el mes passat entre el Consell Comarcal, la Diputació, la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Consorci d’Aigües de Tarragona. “Mentre la preservació del Delta no sigui una prioritat, no tenim més altra alternativa que seguir lluitant”, conclou Tomàs.

Els empresaris locals, preocupats pel seu futur

Pescadors, productors de mol·luscos i de sal, pagesos de l’arròs i empresaris turístics veuen perillar els seus negocis si no s’actua al Delta immediatament. “De la nostra activitat en depenen part dels llocs de treball d’una zona amb més de 60.000 persones. L’activitat empresarial que porten a terme les nostres empreses defensa també els valors naturals, la biodiversitat, la cultura i la tradició”, diuen set representants del sector que han enviat un manifest al president Quim Torra. La missiva està signada pel responsable de l’explotació de les Salines de la Trinitat, el propietari de part de l’illa de Buda, la Cambra Arrossera del Montsià, la Federació de Confraries de Pescadors de Tarragona, la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta, l’Associació Empresaris d’Hostaleria i l’Associació de Turisme Rural. Demanen “la regeneració urgent” de les platges i els aiguamolls per evitar “un desastre econòmic, social i ecològic de gran magnitud”.

stats