Societat 02/08/2021

Demanen quatre anys de presó per a un desallotjat de la plaça Universitat

La Fiscalia l’acusa d’atemptat a l’autoritat i lesions a un guàrdia urbà

3 min
Les tendes de l'acampada de la plaça Universitat de Barcelona uns dies abans que es fes el desallotjament.

BarcelonaEl 20 de novembre del 2019 a la matinada la Guàrdia Urbana va desallotjar l’acampada que hi havia a la plaça Universitat de Barcelona com a protesta contra la sentència del Procés. La mobilització feia 21 dies que durava i la unitat UREP de la policia municipal –que, malgrat no assumir les funcions d’ordre públic, va liderar l'operatiu– va fer fora de la plaça les persones que hi dormien. Després els equips de neteja van desmuntar les tendes de campanya i les pancartes. En l’operatiu es van fer detencions, una de les quals ara arribarà a judici. Segons ha informat Alerta Solidària, la Fiscalia demana quatre anys de presó i 3.500 euros a un dels desallotjats a qui acusa d’atemptat contra l’autoritat i lesions a un guàrdia urbà.

L’acusat es diu Ernest i és veí de Santa Eulàlia de Ronçana. El judici està previst que es faci l’octubre vinent. En un manifest de suport a l’acusat i de rebuig a la “repressió”, es critica l’actuació de la Guàrdia Urbana quan va executar el desallotjament: “No va haver-hi intermediació ni es va donar l’oportunitat de negociar l’aixecament de l’acampada, sols brutalitat policial i força”. Segons ha relatat l’Ernest a Twitter, en el moment que intentava fugir els agents se li van “tirar al damunt” abans de reduir-lo i detenir-lo. L’acusat ha considerat que és “una causa injusta i que demostra la nosa que els fa la reivindicació i el jovent mobilitzat”.

La Guàrdia Urbana va explicar que la matinada del desallotjament hi havia unes setanta persones acampades. El govern municipal va argumentar la decisió de fer-los fora després que hagués “fracassat” la mediació. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va qualificar de “sentit comú” que la Gran Via “no podia estar tallada de manera indefinida” perquè una part de l’acampada de la plaça Universitat estava situada a la calçada i impedia la circulació dels vehicles. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, també va assegurar aleshores que havien d’acabar les mobilitzacions en altres espais de la ciutat “ocupats”, com l’avinguda Meridiana, tot i que en aquest últim cas la protesta encara es continua fent actualment. El tall a la Meridiana, de fet, ha suposat un estira-i-arronsa entre l’Ajuntament i el departament d’Interior , que fins ara ha descartat prohibir aquesta concentració.

Gravacions dels Mossos

Relacionat amb les mobilitzacions, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) investiga 55 gravacions que han fet els Mossos d’Esquadra des del 2017 fins a l’abril d’aquest any. Són enregistraments de manifestacions i altres actes en què, segons la CUP, la policia no tenia autorització per fer-los. El partit va portar les gravacions a l’APDCAT, que haurà de determinar si s’han vulnerat els drets de protecció de dades. Alguns dels últims enregistraments que ara estan sota sospita es van fer durant les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél , que van acabar amb aldarulls diversos dies.

El portaveu dels Mossos, el comissari Joan Carles Molinero, ha defensat aquest matí a RAC1 les gravacions, que acostumen a ser en els dispositius d’ordre públic. Segons Molinero, els 55 enregistraments van coincidir amb “situacions d’urgència i emergència” en què els agents podien gravar “amb l’obligatorietat” que després ho comuniquin a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya. Molinero ha assegurat que la comunicació pot ser prèvia però també posterior i que es fa la justificació corresponent.

stats