Societat 23/05/2019

Almenys sis desnonaments amb data oberta a Barcelona en una setmana tot i que estan prohibits

La PAH assegura que els desallotjaments sense dia ni hora són "habituals" i "s'han legitimat"

Sílvia Camacho
2 min
Una protesta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, en lluita contra els desnonaments.

BarcelonaEls desnonaments amb data oberta, és a dir, aquells en què el jutjat no avisa quan s'executaran –ni del dia ni de l'hora–, continuen produint-se a Barcelona encara que s'hagin prohibit. L'1 de març el govern espanyol va aprovar el reial decret de mesures urgents en matèria d'habitatge que ordena que els jutjats han de fixar el dia i l'hora dels desallotjaments. El 5 de març el reial decret va entrar en vigor a tot l'Estat, però només en l'última setmana s'han produït almenys sis desnonaments amb data oberta a Barcelona, segons la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

La plataforma assegura que a Barcelona i en altres municipis pròxims, com ara l'Hospitalet de Llobregat, els desnonaments oberts són "habituals" i "es decreten quasi setmanalment". El portaveu de la PAH Barcelona, Josep Babot, recorda que l'any passat es va reclamar a la jutge degana de la ciutat, Mercè Caso, que es prohibís aquesta pràctica, però que els desallotjaments amb data oberta "s'han legitimat i es decreten de forma imparable", tot i el reial decret de fa més de dos mesos. Babot considera que "el poder judicial està allunyat de la realitat social i la ciutadania".

La PAH denuncia que els desnonaments oberts "signifiquen un nivell d'angoixa molt gran per a les famílies", que sovint "acaben tancades a casa amb por de sortir perquè en qualsevol moment poden venir i fer-les fora". Un exemple és el d'una família monomarental, la de Cristina Santos, que porta tota la vida al mateix pis del barri del Raval. És l'habitatge on ha viscut ella i on ha vist créixer les seves filles, però ara està amenaçada per un desnonament amb data oberta.

Roda de premsa d'aquest matí sobre el desnonament obert a la Cristina

Santos vivia amb la seva mare, que va morir, i ningú la va informar sobre el dret de mantenir el contracte de lloguer de renda antiga. El propietari del pis li va voler apujar el preu, però ella amb els seus ingressos no podia assumir el pagament de la nova quota de lloguer. "Em vaig fer okupa de casa de la meva mare", explica Santos. Fins ara li havien notificat dos avisos de desnonament i el tercer que ha rebut és obert.

"Posar en risc la feina"

Aquesta situació l'ha portat a "posar en risc la feina", perquè no sap ni el dia ni l'hora en què es farà el desallotjament. Santos critica les solucions que li ofereixen des de les administracions: "Em diuen que em busqui una habitació, que vagi a casa d'algun familiar o que directament marxi de Barcelona perquè els preus són molt alts". "No tenen en compte la situació de les persones, els és igual que tinguis fills o no", lamenta.

El portaveu de la plataforma Raval Rebel, Miguel Martín, considera que el tràngol que fan passar a famílies com la de Santos és "violència institucional". "Estan duent a terme unes pràctiques il·legals que incrementen la violència i no garanteixen els drets de les persones", es queixa Martín. Des de la PAH de Barcelona avancen que ja estan treballant per "portar aquest tipus de pràctiques, les dels desnonaments oberts, a institucions internacionals".

stats