Pocs casos de dengue autòcton: som l’excepció o no el detectem?

BarcelonaL'any passat Europa va registrar 306 casos de dengue autòcton, no relacionats amb viatges a zones endèmiques. Itàlia va encapçalar el rànquing amb 213 casos, seguida de França, amb menys d’un centenar, mentre que a l’Estat només se'n van registrar vuit, tots a Catalunya, concretament a Vila-seca (Tarragona), on es va detectar un brot a principis de setembre.

Aquesta disparitat de casos respecte a la resta de països europeus “fa sospitar que alguns casos de dengue autòcton poden haver passat desapercebuts a Catalunya i a l’Estat, sent una malaltia tropical i poc freqüent aquí”, assenyala el doctor Israel Molina, responsable de la unitat de medicina tropical i salut internacional del servei de malalties infeccioses del Vall d’Hebron.

Per aquest motiu, aquest estiu l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, juntament amb l’atenció primària de Barcelona, ha posat en marxa el projecte Den-Aut, una prova pilot innovadora per a la detecció precoç del dengue autòcton als CAP, coincidint amb l’inici de la temporada de més activitat del mosquit tigre.

La prova s'ha implementat en deu centres d’atenció primària de la ciutat de Barcelona, per fer front a una malaltia transmesa per vectors –principalment, per mosquits– que va causar la mort de 7.713 persones a tot el món durant l’any passat. L’Argentina, el Brasil, Colòmbia i Mèxic van concentrar el 90% dels casos i el 88% de les morts del 2024.

Tal com assenyala Marta Guerrero, metgessa de família del CAP Manso, entre els símptomes més comuns del dengue hi ha la febre i almenys dos dels següents: mal de cap intens, molèsties darrere dels ulls, nàusees, vòmits, erupcions a la pell, dolors musculars i articulars, així com una disminució de les defenses a la sang. "Els seus símptomes són similars als d'una grip, cosa que, sumant-hi el fet que la persona no hagi viatjat a una zona tropical, fa que la darrera sospita sigui que té un dengue", apunta la doctora Guerrero. Tot plegat pot dificultar el diagnòstic i, per aquest motiu, s'ha iniciat el projecte Den-Aut.

A grans trets, la prova pilot consisteix en el fet que, davant d'un cas d'una persona que no ha viatjat i presenta símptomes compatibles amb el dengue, el CAP fa una recollida de mostres que envia al laboratori de referència per determinar si hi ha infecció o no per dengue autòcton.

Un dels motius per engegar aquesta xarxa és que, a diferència del que passa quan una persona ha viatjat i sospita que pot haver-se infectat, els pacients de dengue autòcton no acostumen a anar a un centre específic sinó al CAP. "És molt improbable que el metge de capçalera que l'atengui tingui la sospita de dengue. Això ens fa pensar que probablement hi ha hagut casos de dengue en el nostre àmbit que no hem diagnosticat", apunta la metgessa de la unitat de salut internacional del Vall d'Hebron, Diana Pou.

Reduir la mortalitat a menys de l'1%

Per això, el projecte "aposta per la formació específica en dengue" perquè als centres d’atenció primària també es consideri com una possibilitat diagnòstica i se'n puguin reconèixer els símptomes, activant ràpidament els protocols de notificació i control vectorial per prevenir nous contagis, assenyala Guerrero. Fins ara s'han format 500 professionals sanitaris per identificar més ràpidament els símptomes del virus i la prova pilot s'ha desplegat en 10 CAP barcelonins: Manso, Adrià, Casc Antic, Doctor Lluís Sayé, Roger, Sant Martí de Provençals, Trinitat Vella, Casanova, Comte Borrell i Les Corts. 

"El dengue no és un risc, és una realitat", assenyala el doctor Molina. Mitjançant aquest projecte en xarxa que integra diferents nivells assistencials, es pretén augmentar la capacitat de detecció precoç de la malaltia i evitar que es propaguin brots com el del 2024 a Vila-seca. Gràcies a un diagnòstic primerenc i a un control mèdic adequat –que inclou hospitalització quan és necessari, maneig correcte de líquids i seguiment de possibles complicacions– la mortalitat per dengue es pot reduir a menys de l’1%.