TRIBUNALS

Els docents denunciats l’1-O: un any amb l’espasa de Dàmocles al damunt

Només un dels nou casos del Palau s’ha arxivat del tot

L’abril de 2018 la fiscalia denunciava nou docents de l’IES Palau de Sant Andreu de la Barca per “haver humiliat” els fills de guàrdies civils a l’aula els dies posteriors a l’1-O. Era la conclusió d’una investigació que havia durat cinc mesos i durant la qual el cos de docents ja havia sentit l’espasa de Dàmocles al damunt. Més d’un any després la sensació continua sent la mateixa. De les nou denúncies inicials contra els professors del Palau, tres continuen vives i de les altres sis només una s’ha arxivat definitivament amb l’acord de la fiscalia, segons ha pogut saber l’ARA, mentre que la resta segueixen pendents de recurs a l’Audiència de Barcelona, que tampoc s’hi ha pronunciat.

El fet que tots els casos menys un continuïn sense tancar-se definitivament ha contribuït a mantenir la ferida oberta, no tan sols per als professors investigats, sinó per a tot el cos de docents. Josep Lluís Alcázar, que és delegat sindical de la CGT i s’ha convertit en el portaveu dels docents denunciats -ell mateix és professor de l’IES El Palau-, explica que el professorat continua sentint-se “sota sospita”. Per a Alcázar, les denuncies contra els seus companys i contra els docents de la Seu d’Urgell -aquestes sí, totes arxivades- suposen “un abans i un després” per a la comunitat educativa, que veu “l’escola pública en el punt de mira”.

El cas dels professors de l’IES El Palau es va dividir en dues causes judicials. La primera que es va obrir era al jutjat d’instrucció número 3 de Martorell i feia referència als comentaris d’un docent el 20 d’octubre del 2017, els dies previs a la vaga general d’estudiants contra la repressió de l’1-O. Segons la denúncia de la fiscalia, aquest mestre va demanar als alumnes d’una classe “que aixequessin la mà els fills dels guàrdies civils”. Aquesta és la causa que es va arxivar fa poques setmanes. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, el jutge va donar per tancada la instrucció sense apreciar cap delicte d’odi del docent i la fiscalia no s’hi va oposar.

Canvi de criteri

Si bé es tractava d’un cas diferent del de la resta de docents del Palau denunciats per comentaris a l’aula l’endemà de l’1-O, el fet que la fiscalia s’hagi conformat amb l’arxiu de la denúncia suposa un canvi de criteri respecte al posicionament que havia mantingut fins ara en les causes contra els docents de l’IES El Palau. L’altra denúncia -contra vuit professors- es va acumular al jutjat número 7 de Martorell, que manté vius tres dels procediments i ha arxivat els altres cinc. En aquest cas, la fiscalia sí que va recórrer l’arxivament. El recurs del servei de delictes d’odi de la Fiscalia de Barcelona es va presentar fa un any -el maig de 2018- davant de l’Audiència de Barcelona, que tot i aquest temps encara no s’ha pronunciat sobre la causa.

De fet, ja fa temps que diferents col·lectius reclamen una nova regulació dels delictes d’odi per determinar exactament qui son els col·lectius vulnerables que es poden considerar víctimes d’una discriminació. “Es pot fer un ús polític terrible d’aquest tipus de delictes”, advertia ja el 2018 el magistrat de l’Audiència de Barcelona José Luís Ramírez en unes jornades organitzades pel col·lectiu de jutges Àgora.

El debat continua viu i els tribunals sense aclarir quin és el destí tant de les denúncies que continuen tramitant-se com de les que encara estan pendents de recurs a l’Audiència. Aquest impàs ha augmentat l’“angoixa”, en paraules d’Alcázar, dels vuit professors que continuen pendents de la decisió de la justícia. A alguns se’ls va oferir una comissió de servei d’un any en un altre centre mentre es tramitava el procediment que s’esgotarà properament. Per a la comunitat educativa en general, el sentiment és d’“instrumentalització” per una causa política que ha acabat posant el cos de docents i l’escola pública al centre d’una polèmica inexistent.