Com aprendrà el teu fill a partir del curs que ve?

Dossier Quina escola tindrem el curs que ve? Desplega

1

Els directors avalen l’acord sobre la llengua i demanen confiança

2

Com aprendrà el teu fill a partir del curs que ve?

3

Reformar la LEC: l'altra via del Govern per respondre a la sentència del 25%

4

Els canvis educatius als ulls dels docents

Tres idees abans d’entrar en matèria. Els canvis en educació són molt lents, així que és més que probable que les novetats incloses al currículum triguin un temps a mostrar resultats pràctics a les aules, i més encara sabent que el departament deixarà tres anys de marge per aplicar-los. La segona, els canvis que es proposen pràcticament ni es notaran a l’educació primària, on la transformació educativa està més estesa, mentre que seran més importants a l’ESO i, sobretot, al batxillerat, unes etapes en què encara es treballa molt per matèries estanques i amb un enfocament més memorístic. I la tercera, sovint sembla que el paper ho aguanti tot i es fan lleis que no s’acaben de complir.

Els nous currículums segueixen la línia competencial que ja forma part del sistema per llei des del 2006, tot i que s’ha desplegat de manera desigual en funció del centre i l’etapa. El que canvia és que per primera vegada es posa per escrit que a l’ESO es pot treballar per àmbits (trencar els límits de les assignatures). No s’obligarà a fer-ho, com s’ha dit des d’algun sector, sinó que es reconeix el que ja feien molts centres, fins ara sense paraigua legal però amb el vistiplau del departament. Una de les novetats més controvertides és la retallada del 15% d’hores d’algunes matèries, com català, castellà o matemàtiques, per donar als centres hores de gestió autònoma i que les dediquin al que considerin més oportú, cosa que podria generar més desigualtats entre escoles, segons algunes veus. La gran transformació s’hauria de veure al batxillerat, on sí que cal afanyar-se amb els canvis, perquè el 2024 haurien d’entrar en funcionament unes PAU renovades i competencials.

En canvi, hi ha coses que seguiran igual: en contra del que s’havia anunciat, la filosofia es manté com a optativa a 4t d’ESO, així com les arts escèniques, l’economia domèstica i la cultura clàssica; i els suspensos es continuaran dient “no assolit” i no “en procés d’assoliment” per no confondre les famílies. Tampoc hi ha canvis en la religió: el ministeri d’Educació obliga a fer una hora a la setmana per complir l’acord amb el Vaticà.

El departament d’Educació ha dit des del principi que té les mans lligades: és la Lomloe –aprovada amb els vots d’ERC, el partit que governa la conselleria– el que estableix que el curs 2022-23 s’ha de modificar “el currículum, l’organització i objectius dels aprenentatges” dels cursos imparells de primària, ESO, batxillerat i la FP bàsica a tot l’Estat. La conselleria sempre ha admès que els canvis no arriben en bon moment, després de dos anys de tensió als centres per la pandèmia, i ha donat tres anys de marge per calmar els docents (i desactivar les crítiques dels sindicats).

Més enllà del termini jurídic, la transformació que impulsa la Lomloe fa passos endavant cap a un model educatiu més competencial i menys memorístic, en la línia del que han fet Portugal, Finlàndia, el Quebec o Escòcia, i en part també Catalunya, el territori de l’Estat on el debat pedagògic sempre ha estat més viu i avançat. Si aquí hi ha hagut rebombori pels canvis curriculars, en altres punts de l’Estat els nous documents podrien suposar un autèntic daltabaix als centres.

Lluitar contra el fracàs escolar

Tanta transformació no és ni una moda ni una invenció de la conselleria o el ministeri. A Catalunya fa més de vint anys que es va crear la Xarxa de Competències Bàsiques i fa dècades que organitzacions com la Unesco o l’OCDE avalen aquests models educatius. L’Informe Delors del 1996 ja parlava de competències (aprofundir en què i com s’aprèn) i ara el nou informe afegeix que cal preguntar-se per a què. I aquí entra en joc la imperiosa necessitat de no expulsar més joves del sistema: a Catalunya quasi un 18% dels alumnes abandonen els estudis abans d’hora i a Espanya un terç repeteixen curs abans d’acabar l’ESO. No es tracta de regalar-los el títol, sinó d’intentar que trobin un sentit al que estudien. El CEO ha constatat que el 57% dels catalans prefereixen les competències i el treball per projectes, enfront del 27% que aposten per un model basat en la transmissió de coneixements i la memorització.

La vaga convocada la setmana passada, les grans manifestacions i el to encès a les xarxes socials han actuat d’adob per polaritzar, encara més, el debat educatiu. En les últimes setmanes s’ha parlat més de les hores de les matèries i dels noms dels suspensos que dels objectius de fons dels nous currículums i s’han escampat mitges veritats que han enrarit la discussió: ni s’obligarà els centres a treballar per àmbits ni els currículums han estat imposats (de fet, per primera vegada s’han obert als docents perquè hi fessin esmenes).

Des de les trinxeres de les aules, els docents demanen no caricaturitzar les postures contràries i avançar cap a un debat més rigorós. “M’agrada el plantejament i soc favorable a l’enfocament competencial, però no sé si estem en condicions d’aplicar aquests currículums tan ambiciosos”, diu Marc Hortal, professor d’anglès i director de l’Institut Pablo Ruiz Picasso, a Nou Barris. “No és un canvi que es pugui fer només publicant un decret”, avisa. Fa algunes demandes: més formació, més hores per preparar els equips docents. Retreu, en aquest sentit, la “contradicció” que suposa voler impulsar el treball competencial i cooperatiu i retallar les hores per preparar-lo, després que el Govern acceptés fa dos anys reduir les hores de permanència que els professors han d’estar al centre obligatòriament. Per això també demana fer una hora lectiva menys per organitzar millor les classes: “Hauríem de tornar a les 18 hores d’abans de les retallades”.

Més recursos contra la desigualtat

Una altra reclamació: incrementar els recursos per atendre els alumnes amb necessitats especials i “fer canvis estructurals” per revertir la segregació escolar. “Els canvis didàctics i metodològics no resoldran totes les desigualtats educatives”, avisa el director, que lamenta que els currículums canvien molt sovint però els elements de desigualtat del sistema “no canvien mai”. Si no es posen les condicions i es dona flexibilitat als centres, els nous currículums quedaran en paper mullat.