El curs que ve hi haurà un miler de docents més en plantilla
La consellera d'Educació, Anna Simó, estén la mà als sindicats en la seva primera intervenció al Parlament
BarcelonaEl curs que ve s'incorporaran 1.528 nous professionals al sistema educatiu català. Així ho ha anunciat aquest matí la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha assegurat que l'ampliació de plantilla ha de servir per avançar en aspectes com la integració de nous centres a la xarxa pública, l'aplicació del model d'escola inclusiva o l'assoliment de les ràtios previstes, sobretot a infantil 3 (I3).
Del total de noves incorporacions, 1.190 seran perfils docents i la majoria (698) es destinaran a la implementació del pla estratègic d’impuls a la formació professional. També hi haurà 297 docents nous per desplegar el decret d'escola inclusiva que, des del 2017, hauria de garantir que els nens amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris. Segons el Govern, aquest increment serà "el més gran que s’ha fet fins ara". Més enllà d'aquests dos grans àmbits, amb l'ampliació de plantilla també s'incorporaran 145 docents destinats a "atendre les necessitats d’escolarització d’estudis obligatoris" i 9 inspectors d'educació. També hi haurà una quarantena de dotacions que serviran per donar compliment als alliberaments sindicals de professors i mestres.
Fora dels perfils docents, el curs 2023-2024 també hi haurà 211 nous professionals dedicats a l'atenció educativa. Un centenar treballaran també per atendre les necessitats d’escola inclusiva, 86 seran especialistes d’educació infantil i 13 seran professionals destinats a desplegar itineraris formatius específics (ensenyaments professionals per a alumnes amb necessitats educatives especials). L'increment de plantilla, que tindrà un cost de 78 milions d'euros, també inclourà 127 nous perfils d'administració i serveis.
L'anunci de la portaveu del Govern arriba 24 hores després que el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) denunciés que en l'últim curs 22.882 substitucions han quedat sense cobrir en escoles i instituts. Ara, caldrà veure com afecta aquest increment de docents al problema de les substitucions, ja que, un dels motius que MUCE donava per haver arribat a la situació actual és que la incorporació de 3.500 professionals al sistema educatiu català al mes de gener va "buidar les borses de docents".
"Millorar la confiança" amb els sindicats
El Govern ha anunciat l'ampliació de plantilla hores abans que se celebrés al Parlament el ple monogràfic d'educació, que també ha estat la primera vegada que la nova consellera, Anna Simó, ha intervingut a la cambra. Simó ha centrat el seu discurs en la necessitat d'arribar a acords tant amb les diferents forces polítiques com, sobretot, amb la comunitat docent. En aquest sentit, la consellera ha insistit en la voluntat del Govern de "refer i millorar la confiança" amb els sindicats, després que la relació entre aquests i l'administració quedés molt tocada durant l'etapa amb l'exconseller Josep Gonzàlez-Cambray al capdavant del departament. Simó també ha demanat als docents "corresponsabilitat" per tal de refer un diàleg "sincer i obert" i ha assegurat (sense mencionar l'amenaça de vaga a principis de curs que hi ha sobre la taula) que el Govern "té l'absoluta voluntat política" d'arribar a un acord amb les forces sindicals per acabar amb les retallades que fa anys que el sector arrossega.
Més enllà de la situació amb els sindicats, Simó ha fet èmfasi en l'obligació de reforçar el model d'escola catalana davant "el rearmament dels que al seu programa electoral volen imposar l'educació en castellà a Catalunya". Per això també ha demanat a totes les forces polítiques arribar a un consens entorn l'escola en català i ha assegurat que seran "els primers a fer front als atacs que ja veiem al País Valencià i a les Illes Balears". Durant el debat també s'ha exposat el problema pel que fa als últims resultats en competències bàsiques i a la davallada del nivell de comprensió lectora dels alumnes, dues qüestions que Simó ha reconegut però que ha assegurat que són problemes que venen de lluny i que s'han descrit fent servir "discursos alarmistes".
Per la seva banda, tots els grups de l'oposició han coincidit en demanar a la nova consellera que faci un canvi de rumb respecte a l'etapa Cambray, qui han titllat del "pitjor conseller" que ha tingut el departament o del "principal problema del sector educatiu". Els socialistes han centrat la seva intervenció sobretot en la taxa d'abandonament escolar i la davallada en comprensió lectora; els comuns han criticat la falta d'estratègia del departament, i des de Junts i la CUP han demanat un pacte per garantir la continuïtat de la immersió lingüística a les escoles catalanes.
