"Ens van dir que deixéssim l'Elyon a l'escola bressol un any més o que es quedés a casa"

L'Elyon Marco Hajjaoui té autisme, epilèpsia i està cursant I3 en un centre públic ordinari. Per poder aconseguir una plaça, la família ha hagut de batallar durament, però la realitat és que l'escola "no està preparada per donar-li unes condicions dignes" al seu fill i les administracions no els ajuden a solucionar-ho, es queixa la mare del menor, Laila Hajjaoui. Quan l'Elyon va acabar l'escola bressol, la família va fer els tràmits per entrar en una escola per començar l'etapa d'educació infantil. La primera opció era un centre de Sant Vicenç de Montalt, el mateix on anirien tots els seus companys. "Per als nens com l'Elyon, els canvis sobtats i bruscos són molt complicats de gestionar. Per això, vam pensar que seria una bona opció", explica Hajjaoui. La sol·licitud va ser acceptada, però un cop van anar a inscriure el nen els deien que no constava al sistema. L'inspector del centre i el Servei d'Atenció Especial tampoc van proporcionar cap mena d'ajuda, la seva única resposta va ser que "estigués un any més a l'escola bressol o que el deixessin a casa", assegura la mare.

Tot i el decret aprovat fa cinc anys que reconeix el dret d'una educació inclusiva als infants amb necessitats especials a Catalunya, la realitat és que aquest no es compleix, segons la família, i el que s'aconsegueix, és amb grans dificultats i a base de molta lluita. De fet, la mare de l'Elyon va arribar a presentar-se al centre amb la Guàrdia Urbana i la directora de la Federació Catalana d'Autisme, Marta Campo. Finalment, va obtenir una plaça per al menor a l'escola pública Marta Mata de Mataró. Al centre, però, va constatar que falten recursos per a un compliment efectiu del decret: ni el professorat ni l'espai estaven adequats a les necessitats del menor, que avui només té dues hores a la setmana una vetlladora a l'aula que en té cura. Totes les queixes de la mare han estat en va fins ara: "El meu fill necessita una persona al seu costat tot el dia; és totalment dependent. Si no hi ha ningú que li doni menjar o beure, es pot passar hores sense fer-ho", diu Hajjaoui, que alerta també sobre el risc que l'infant tingui un atac epilèptic i ningú no se n'assabenti.

L'Elyon tampoc ha pogut ser admès a cap extraescolar. A principi de curs el van apuntar a piscina i van informar prèviament els responsables de les necessitats del petit. Tot i que semblava que no hi havia cap problema d'entrada, després de la primera classe van dir-li a la mare que el nen no hi podia tornar perquè "feia moviments estranys", explica Hajjaoui.

Les matrícules en escoles d'educació especial creixen

La falta de respostes de les administracions fa que molts nens dependents acabin anant a escoles d'educació especial, una tendència en augment. El curs 2016-2017 hi havia 5.143 nens matriculats en escoles d'educació especial, mentre que en l'últim curs la xifra va enfilar-se fins als 6.153, segons alerta l'últim informe de la Taula d'Entitats del Tercer Sector i de la Plataforma d'Infància presentat aquest dimarts en col·laboració amb l'ARA i el Hub Social. El document, que analitza com s'ha desplegat el decret aprovat el 2017 per la Generalitat, constata que, tot i que en termes percentuals l'augment d'alumnes amb necessitats especials matriculats en centres ordinaris ha crescut més que no pas el dels centres especials, les xifres estan lluny d'arribar als objectius promesos.

L'informe, elaborat per la periodista Núria Martínez Ribot, recull que hi ha "una manca de recursos econòmics i humans als centres, així com de formació de la comunitat educativa". També avisa que els edificis i materials tampoc estan sempre adaptats a aquests alumnes, com demostra el cas de l'Elyon.

Des del curs 17-18 fins al curs 20-21 l'increment del pressupost previst per desplegar el decret d'escola inclusiva havia de ser de 142 milions d'euros, però realment es va quedar en 117,5 milions. No obstant això, la conselleria d'Educació defensa que la despesa en educació inclusiva ha sigut de 264 milions, ja que hi ha certs aspectes que no es recullen en el decret.

Les entitats exigeixen més concreció sobre els diners dels quals es disposa realment per garantir aquests drets als infants i a què s'han destinat els recursos de la conselleria concretament. Les famílies, com la de l'Elyon, també troben a faltar més informació. "Tot el que he trobat ha estat per esforç propi o per l'ajuda d'altres famílies", critica Hajjaoui, que diu que sortia plorant d'algunes cites amb les administracions. La mare de l'Elyon reivindica molt més esforç per garantir una escola realment inclusiva: "Els nostres fills i les famílies –que també pateixen conseqüències psicològiques–, som invisibles per a la societat".