Una infermera per parlar d'ansietat, anorèxia o addiccions: tots els instituts en tindran una
Salut cedeix psicòlegs i nutricionistes de l'atenció primària a Educació per reforçar l'atenció del malestar emocional dels adolescents
Santa Coloma de GramenetA la consulta que la infermera Anna Marchal té a la segona planta de l'IES Numància de Santa Coloma de Gramenet, els alumnes hi expressen les seves inseguretats i pors, plantegen dubtes sobre la seva identitat sexual o la manera en què es relacionen amb els companys i relaten els problemes que viuen a casa. Mitjançant aquestes converses, ella pot identificar si pateixen atacs d'ansietat o episodis d'irritabilitat, si tenen una autoestima baixa, si s'alimenten bé o malament o si fan un consum abusiu d'alcohol i decidir si els cal una derivació a un recurs sanitari. Entorn del 30% d'aquests estudiants acaben visitant-se amb el metge de capçalera o amb un especialista del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), però dos terços de les consultes es resolen allà, a pocs metres de les aules on estudien. A partir d'aquest curs, aquest model de promoció, prevenció i detecció del malestar emocional, psicològic i social que s'acarnissa amb els infants i adolescents es reproduirà a tots els instituts catalans. El curs que ve també començarà a arribar a totes les escoles de primària.
La majoria (70%) dels centres de secundària del país ja han incorporat la figura de la infermera escolar referent, que fa de nexe entre els més joves i els equips directius i l'atenció primària a través d'una infermera que es desplaça del CAP unes hores a la setmana. Ara bé, serà aquest curs que s'implantarà a tots els instituts de secundària, sense excepcions. Els consellers de Salut, Manel Balcells, i d'Educació, Anna Simó, han anunciat conjuntament aquest divendres que l'ampliació del programa Salut i Escola també inclourà l'entrada dels nous perfils professionals de la primària a tots ells. És a dir, dels referents de benestar emocional (majoritàriament psicòlegs), dels dietistes-nutricionistes i dels higienistes. Tot plegat per combatre la llosa de patiment que afecta els adolescents des de tots els enfocaments possibles. "Aquesta és una aposta decidida de la conselleria de Salut de sortir dels CAP i els hospitals per entrar en la comunitat i donar suport a l'escola per millorar la salut dels infants, adolescents i joves, que és un gran repte", ha afirmat Balcells.
El programa Salut i Escola s'ha anat desplegant progressivament des del 2004 i el curs passat ja hi havia 551 infermeres que es desplaçaven a 771 centres d'educació secundària com l'IES Numància a fer les consultes obertes. Les infermeres treballen al seu equip d'atenció primària, però passen consulta dues hores i mitja a la setmana a les escoles assignades territorialment, quatre hores si es tracta de centres amb famílies vulnerables. A partir d'aquest curs 2023-2024 aquestes mateixes professionals assumiran la tasca d'infermera referent als prop de 400 centres que encara no disposen d'aquest servei.
Balcells ha admès que no s'augmentarà la plantilla d'infermeres a curt termini i que seran els 374 referents de benestar emocional –ja contractats pels CAP– els que ajudaran a desplegar el programa. "El curs que ve sí que ampliarem [el nombre d'infermeres referents] per donar cobertura universal als instituts; de moment, ho farem amb els recursos que tenim", s'ha compromès. El cost del desplegament del programa als instituts per a aquest curs és de 15 milions d'euros. Per a la futura destinació d'infermeres a les consultes de les escoles de primària –que requerirà primer de contractacions als CAP–, Balcells ha dit que Salut preveu gastar 12 milions d'euros a partir de l'any que ve. "I, territorialment, prioritzarem: allà on ens convé més, on detectem més malestar emocional dels infants i joves, hi posarem més [professionals]", ha afegit el conseller.
Prop d'11.000 adolescents van passar el curs passat per les consultes obertes d'infermeria. De les més de 18.000 visites que es van fer, un terç (34%) eren per problemes de benestar emocional i un 15% per qüestions relatives a l'alimentació. Altres temes habituals són les consultes sobre sexualitat i afectivitat (11%) i sobre relacions amb l'entorn social i familiar (11%). En un 4% dels casos, els alumnes verbalitzen haver patit episodis de violència i en un 3%, haver consumit substàncies.
Als joves els costa explicar als pares, als professors o als sanitaris totes aquestes preocupacions per por a ser jutjats, per vergonya o per falta de confiança. "Aquest model permet prevenir i identificar situacions de risc i necessitats que no es detecten fàcilment als centres d'atenció primària (CAP) i optimitzar la coordinació i els recursos educatius, sanitaris, socials i municipals", ha valorat Simó, que ha arribat a l'institut colomenc entre xiulades d'un grup de representants del sindicat USTEC que reclamaven més pressupost.
