Societat  /  Educació 13/06/2022

Més de 40.000 estudiants i un formulari anònim per a l'idioma: les PAU, en quatre claus

De dimarts a dijous els alumnes s'examinen de les proves d'accés a la universitat, que tornen al model prepandèmic

L.V.
5 min
La biblioteca del Centre Cultural Teresa Pàmies plena de gom a gom amb estudiants que es preparen la selectivitat

BarcelonaMés de 40.000 estudiants s'examinen a partir d'aquest dimarts i fins dijous de les proves d'accés a la universitat (PAU), que tornen en el seu format prepandèmic pel que fa a la durada (tornen els tres dies habituals, en lloc dels quatre establerts durant la pandèmia) i les mesures de seguretat (la mascareta no serà obligatòria, tot i que es recomana), i, en canvi, es mantenen la flexibilitat i l'opcionalitat en l'elecció de les preguntes adoptades durant les dues últimes edicions. Del total d'alumnes matriculats, 32.172 són estudiants amb matrícula ordinària que han acabat aquest curs escolar el batxillerat, 4.612 procedeixen de matrícula lliure i 3.773 són estudiants provinents de cicles formatius de grau superior que s'examinen d'alguna assignatura en la fase específica. Aquestes són les claus de les PAU 2022.

Com es resol el tema dels idiomes?

Es repartirà un formulari anònim per triar la llengua

Unes hores abans de la selectivitat de l'any passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tombar el paràgraf de les instruccions que preveia repartir primer els enunciats de l'examen en català i, "només si algun alumne ho demana", fer-ho en castellà. El TSJC estimava així la petició que havia fet l’Asamblea por una Escuela Bilingüe de deixar de prioritzar el català en els exàmens. La solució d'urgència que es va trobar va ser preguntar als estudiants qui volia l'examen en català i qui en castellà, i que escollissin alçant el braç. Un 5% dels alumnes van triar llegir els enunciats en castellà. Uns mesos després, el TSJC va publicar la sentència definitiva, que estableix que repartir els exàmens en català i després, i només si cal, en castellà vulnera el dret dels alumnes a no ser discriminats (article 14 de la Constitució) i el dret a l'educació (article 27). Els jutges van avisar que els alumnes no tenen motius per expressar en públic les seves preferències lingüístiques en un examen que "condiciona el seu futur acadèmic, professional i vital". 

Per complir amb aquesta sentència, la conselleria d'Universitats i Recerca ha preparat un nou mètode. Els estudiants hauran d'omplir un formulari anònim a l'inici de les proves especificant l'idioma en què volen rebre els exàmens (català, castellà o aranès), i l'hauran de portar a cada prova perquè els membres del tribunal puguin preparar quants exàmens es necessiten amb cada idioma. La conselleria vol que el català segueixi sent la llengua d'ús normal a la selectivitat.

La biblioteca del Centre Cultural Teresa Pàmies amb estudiants que es preparen la selectivitat.

Com s'estructuren les PAU?

Una fase obligatòria i una per pujar nota

Les PAU es divideixen en dues fases: la fase general, que és obligatòria i consta d'un total de cinc exàmens, i la fase específica, que és voluntària per a tots els perfils d'estudiants i serveix per pujar nota. En la fase general, els alumnes s'examinaran de quatre matèries comunes (llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera i història) i d'una matèria a escollir entre les matèries comunes d'opció del batxillerat (es pot triar entre fonaments de les arts, llatí, matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials).

Els alumnes que obtinguin una nota mitjana de 5 entre la qualificació del batxillerat i l'obtinguda en la fase general de les proves hauran superat les PAU i, per tant, tindran nota d'accés a la universitat. En aquest càlcul, la nota de batxillerat té un valor del 60%, mentre que la fase general té un valor del 40%, sempre que l'alumne obtingui una qualificació mínima de 4 en la mitjana dels cinc exàmens que integren la fase general. En la fase general poden tenir com a màxim un 10.

En cas que vulguin pujar nota perquè entren en graus amb molta demanda, els estudiants tant de batxillerat com de FP de grau superior es poden presentar a la fase específica: poden examinar-se de fins a tres matèries de modalitat a triar entre 22 assignatures. Amb les dues millors qualificacions, una vegada ponderades, es calcularà la nota d'admissió, que pot arribar fins als 14 punts. La validesa de la qualificació obtinguda en la fase general de les PAU és indefinida, mentre que les notes obtingudes en les matèries examinades com a fase específica caduquen als dos anys.

On es fan les PAU?

207 tribunals repartits en 60 municipis

Els alumnes faran les PAU en uns 60 municipis que acolliran un total de 207 tribunals, principalment en campus de la Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma (UAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat de Girona (UdG), Universitat de Lleida (UdL) i Universitat Rovira i Virgili (URV), a més d'en alguns centres de secundària que han acollit les PAU d'altres anys.

Un estudian a la biblioteca del Centre Cultural Teresa Pàmies.

Quan s'aplicarà el nou model de la selectivitat?

Al model actual li queden dos anys

Al model actual de les PAU li queden dos anys. "El format actual ha quedat antiquat. Tinc la sensació que és bastant memorístic i que hauria de ser més competencial, però no sé com s'haurien de canviar els exàmens per aconseguir això. La sensació d'haver d'estar davant d'un llibre memoritzant 20 pàgines del franquisme o 80 definicions dels moviments del cinema fa una mica de mandra", explica la Martina, una alumna de l'Escola Virolai que demà començarà la selectivitat. La conselleria d'Educació està preparant canvis perquè el 2024 el model d'examen sigui menys memorístic i s'adaptin als canvis curriculars que es començaran a implantar el curs que ve i que, entre altres, preveuen un batxillerat més obert i flexible. Així, es vol donar un nou impuls a unes proves que encotillen el batxillerat, perquè es tracta d'una etapa sovint massa enfocada en la superació d'un examen i prou. Malgrat que hi ha proves, com la de biologia i ciències de la terra, que fa anys que fugen de preguntes memorístiques i donen importància a l'aplicació pràctica dels coneixements, també és cert que hi ha proves, com història de l'art, que fa dues dècades que tenen els mateixos enunciats .

La Martina s'està preparant per a les PAU fent models d'exàmens antics que la Generalitat penja en una web. Diu que les dues assignatures optatives (matemàtiques aplicades a les ciències socials i cultura audiovisual) són les que porta millor, i també anglès. En canvi, tem no recordar "tots els detalls de les lectures obligatòries" de català i castellà, i sobretot pateix per història. "Em poden preguntar coses que se m'obliden", diu. Li ha quedat molt bona mitjana del batxillerat (un 9,1), i això li dona "un coixí" prou ampli perquè algun dels exàmens li vagi "una mica malament". Però avisa que és "autoexigent" i s'ha proposat arribar al 12: "Si no hi arribo, potser em frustraré", diu. Entrant al grau que ha escollit, assegura que estarà contenta: si tot surt sobre el previst, la Martina començarà el grau de comunicació de les organitzacions a la UAB. Els resultats de les PAU es faran públics a partir del 29 de juny. 

stats