Pandèmia
Societat  /  Educació 05/04/2022

Més itineraris i selectivitat amb una matèria suspesa: així canviarà el batxillerat

Les modificacions s'implementaran en els dos cursos vinents

Gerard Mira
2 min
Estudiants examinant-se de les PAU a la Facultat de Biologia de la UB.

BarcelonaEl consell de ministres ha donat llum verda aquest dimarts al decret que implementa l’ensenyament per competències al batxillerat i que permetrà l’obtenció del títol amb un suspens si així ho autoritzen els equips docents. Aquesta normativa actualitza la llei orgànica de modificació de la Loe (Lomloe), també coneguda com a llei Celaá, i els canvis s'implementaran a partir del curs vinent (2022-2023) a primer de batxillerat i el curs següent (2023-2024) a segon. Els principals canvis són els següents:

Requisits per passar de curs

El govern espanyol ha aprovat que els alumnes de batxillerat puguin fer les proves d'accés a la universitat (PAU) i, per tant, entrar-hi amb una matèria suspesa. Com ja s'avançava a l'esborrany , els alumnes podran presentar-se a les proves PAU amb una assignatura suspesa sempre que l'equip de docents ho vegi convenient. Es podrà autoritzar quan l'equip docent consideri que l'alumne "ha assolit els objectius i competències", quan l'alumne no s'hagi absentat de manera "continuada i no justificada" a classe, s'hagi "presentat a tots els exàmens" i la "mitjana de notes obtingudes en totes les matèries sigui un aprovat".

Aquesta és una mesura que, tot i la polèmica, ja es va dur a terme de manera extraordinària durant la pandèmia , i ara es desplegarà de manera estructural. La modificació també s'ha ampliat al primer curs del batxillerat, ja que es permetrà als alumnes passar de curs amb dues matèries suspeses. El nou decret també obre la porta als estudiants a cursar el batxillerat en tres cursos, però sempre en casos excepcionals i justificats, com ara esportistes d'elit.

De tres a cinc itineraris
  • Ciències i tecnologia Els alumnes faran matemàtiques i hauran d'escollir dues optatives entre tecnologia i enginyeria, biologia, geologia i ciències ambientals.
  • Humanitats i ciències socials D'entrada escolliran entre llatí i matemàtiques aplicades, i després hauran de triar dues optatives més entre literatura universal, grec i economia, a primer, i empresa, geografia i història de l'art, a segon.
  • Arts plàstiques, imatge i disseny Tots faran dibuix artístic a primer i segon, i escolliran dues matèries entre cultura audiovisual, projectes artístics i volum.
  • Arts escèniques i música Els estudiants hauran de triar entre anàlisi musical i arts escèniques, i després dues matèries més entre cor i tècnica vocal, cultura audiovisual i llenguatge i pràctica musical, a primer, i entre història de la música o de la dansa i literatura dramàtica, a segon.
  • General A primer tots faran matemàtiques generals i després hauran de triar dues matèries entre economia, emprenedoria i activitat empresarial o qualsevol de les altres optatives de les altres modalitats. A segon, faran ciències generals i dues matèries més, entre les quals hi haurà moviments culturals i artístics i la resta d'optatives.

Noves assignatures

Aquests canvis introduiran set assignatures noves, totes optatives, i en total n'hi haurà 42. Pel que fa a les matèries comunes, és a dir, les que es cursen independentment de l'itinerari, tots els estudiants de batxillerat hauran de fer educació física i filosofia a primer i història de la filosofia i història d'Espanya a segon, a més de les llengües (castellà i una d'estrangera, que normalment és l'anglès). A filosofia s'introduiran per primera vegada autores dones, com Hipàtia, Hannah Arendt o Simone de Beauvoir. 

52 milions per al sistema educatiu català

El consell de ministres ha aprovat també la proposta del ministeri d'Educació de dotar amb 52 milions d'euros Catalunya per a la formació del professorat i el suport a l'alumnat amb necessitats especials. Del total, 45 milions d'euros aniran destinats a millorar les competències digitals del professorat i 6,3 milions al suport dels alumnes en situació de vulnerabilitat.

La dotació per millorar la formació digital del professorat s'emmarca en el Pla de Digitalització i Competències Digitals del Sistema Educatiu del Ministeri 2021-2024, que busca oferir mitjans tecnològics i integrar la tecnologia en els processos d'ensenyament. La Moncloa ha informat en un comunicat que l'objectiu és que els professors tinguin una alta qualificació perquè els alumnes "puguin extreure el màxim potencial de la digitalització".

stats