Universitats
Societat  /  Educació 14/07/2022

Més prestigi però pocs professors: pros i contres que matemàtiques sigui la nota de tall més alta

Els degans demanen obrir més places i no perdre "l'oportunitat històrica" ara que hi ha més demanda i més sortides

3 min
Pissarra amb fòrmules matemàtiques

Barcelona"Jo, ara mateix, no podria estudiar matemàtiques". La frase és de Jaume Franch, degà de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC, i la diu per exemplificar l'espectacular pujada de les notes de tall d'aquest grau en els últims anys. A la UB, on ell va estudiar, l'any 2011 els estudiants que tenien un 6,8 de mitjana entre el batxillerat i la selectivitat podien entrar a la carrera; vuit anys després, el 2019, el llindar ja havia crescut fins a l'11,6, i aquest any, el 2022, ha assolit tots els rècords i s'ha enfilat fins al 12,7. "Sempre hem omplert amb gent molt motivada per les matemàtiques, però ara són estudiants que han de ser boníssims amb tot, també amb història o llengües", explica Franch. Segons el rànquing oficial –que per primera vegada exclou els dos dobles graus de física i matemàtiques perquè només tenen 20 places–, aquest any i per primera vegada el grau de matemàtiques a la UPC , amb 55, és el que té la nota de tall més alta de Catalunya, un 13,254. Què ha passat al sector per arribar fins aquí?

Franch ho atribueix a dos factors: d'una banda, al fet que la premsa es faci ressò ben sovint de les sortides laborals que ara hi ha en computació i big data, fins i tot amb titulars com "La professió on no existeix l'atur", i, de l'altra, el "boom que hi ha amb l'anàlisi de dades". "Quan jo vaig estudiar, l'expectativa era que, amb bones probabilitats, acabaria sent professor d'ESO", recorda. A la UB, més d'un terç dels estudiants que feien matemàtiques fa uns anys acabaven sent professors d'institut. "Però ara el perfil de la gent que ha entrat és molt diferent, i també diversifiquen molt les sortides laborals", apunta Oriol Pujol, degà de Matemàtiques i Informàtica de la UB. Les perspectives dels estudiants han canviat perquè també ho ha fet la demanda empresarial, àvida de fitxar joves capaços de fer raonaments abstractes, resoldre problemes, programar, interpretar les dades i amb coneixements en computació i estadística. Els degans creuen que ser la nota de tall més alta aporta "prestigi" a la professió i també pot provocar un "efecte crida".

"Em sembla positiu: hem de trencar el mite i l'estigma que les matemàtiques són complicades, perquè no ho són més que qualsevol altre llenguatge", assegura Pujol. Però Franch veu un costat molt negatiu en la pujada sense límit d'aquesta nota de tall: "Estem deixant molta demanda insatisfeta. Estem perdent una oportunitat històrica com a país: empreses i alumnes estan molt interessats en aquests estudis, però les universitats som un coll d'ampolla".

Més places i més diversificació

La primera solució per fer baixar una mica aquesta nota de tall és obrir noves places a les facultats. "No ho fem perquè no vulguem, sinó perquè no tenim prou professorat i tenim restriccions de contractació", lamenta Franch. Pujol es queixa del mateix: "Encara que volguéssim donar resposta a la demanda que hi ha doblant les places, no podem perquè no tenim més recursos físics ni personals", i pronostica que estressant així el sistema acabaria baixant la qualitat dels estudis. En canvi, des de l'Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de les Comarques Gironines (Ademgi), alerten de la responsabilitat que han tingut les facultats en aquest increment de la nota: "Han fet una mala praxi dividint les places del que eren el grau de matemàtiques amb diferents graus, com estadística, processament de dades, el doble grau de física i matemàtiques...", repassa Raül Fernández, president d'aquesta entitat, que forma part de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT). Al seu parer, hi ha "més contres que pros" en tenir una nota de tall tan disparada: "Tenim estudiants brillants de matemàtiques als instituts, que guanyen competicions i concursos, però que van malament en lletres i no entren. Hem de començar a valorar altres aspectes que la nota de tall perquè estem deixant enrere molts bons matemàtics", assegura.

De fet, que hi hagi pocs matemàtics però brillants i amb molt bons sous té una conseqüència nefasta: no hi ha graduats de matemàtiques que vulguin ser professors. "Acaben fent classe graduats que no estan tan ben preparats", diuen els degans, cosa que impacta en com s'ensenyen les mates a l'ESO i a batxillerat i fins i tot a primària. És per això que s'ha posat sobre la taula la possibilitat de crear un nou grau de didàctica de les matemàtiques, que tingués una nota de tall més baixa i que permetés rescatar bons matemàtics per la docència. Fernández ho veu bé: "Amb el màster no n'hi ha prou", diu, sobretot per a graduats en economia o empresa, a qui es recorre davant la manca de matemàtiques a les llistes d'interins. Una professió en expansió, com també ho està la nota que es necessita per entrar-hi.

stats