Rècord de matriculats i fi de la polèmica pel català: les últimes proves de selectivitat tal com la coneixem

BarcelonaGairebé 42.000 estudiants s'examinaran la setmana que ve de les proves d'accés a la universitat (PAU) a Catalunya. La xifra de matriculats a la selectivitat és la més alta de la història, amb gairebé un 80% d'alumnes que provenen del batxillerat, però amb un increment important dels aspirants que es matriculen després d'acabar els cicles de formació professional –aquest any són 4.191, gairebé mig miler més que en l'última convocatòria–. La selectivitat 2023 que es farà els dies 7, 8 i 9 de juny pot ser l'última tal com la coneixem, ja que, en principi, l'any que ve ja s'haurien d'implantar les noves proves d'accés adaptades als currículums que marca la Lomloe, la nova llei d'educació estatal.

De moment, aquest any la selectivitat continuarà sent com fins ara i, a diferència del que va passar l'any passat, s'evitarà fer proves pilot per decidir com els alumnes escullen en quin idioma es volen examinar. Després que a les últimes PAU es provessin dos mètodes tecnològics per triar l'idioma (un per Bluetooth i un altre fent servir un codi QR), finalment el departament de Recerca i Universitats ha optat per quedar-se amb el mètode tradicional: el primer dia tots els alumnes rebran només entrar a l'aula un full amb totes les assignatures i hauran de marcar si volen examinar-se en català o en castellà.

De la mateixa manera que l'any passat, hi haurà una casella per indicar que es volen tots els exàmens en català, però, en canvi, si es volen en castellà s'hauran de marcar totes les caselles una per una. L'objectiu de l'ús d'aquest formulari és acabar amb les polèmiques dels dos últims anys en què la justícia va tombar el mètode que es feia servir per triar la llengua de l'examen que consistia a repartir les proves en català per defecte i donar una còpia en castellà si l'alumne ho demanava expressament.

Més enllà de la tria d'idioma, les PAU tindran el mateix funcionament que sempre: començaran dimecres a les 9 del matí amb l'examen de llengua castellana i acabaran divendres amb les proves de llengua catalana i les optatives.

Les puntuacions tampoc variaran, el 60% de la nota d'accés (la que va de l'1 al 10) correspondrà a la nota final del batxillerat i el 40% dependrà de la fase comuna de la selectivitat, que són les proves que avaluen les matèries obligatòries. A partir d'aquí, l'alumne podrà pujar fins a 4 punts la nota amb els exàmens de les matèries específiques. Tot i que els estudiants podran examinar-se de tres assignatures específiques, només es tindran en compte les dues proves on hagin obtingut més punts (sempre que les hagin aprovat). La nota final que es farà servir per adjudicar les places que ofereix cada universitat se sabrà el 22 de juny, tot i que fonts del departament de Recerca i Universitats recorden que, moltes vegades, es publiquen abans de la data límit.

D'aquesta manera entre el 14 i el 19 de juliol s'obrirà el període per matricular-se al grau que s'hagi adjudicat a cada alumne. El curs que ve, però, el nombre de places que s'oferiran per a cada grau variarà una mica. Segons les dades de la web especialitzada Unportal, hi haurà 126 places més de medicina i també s'ampliarà l'oferta als estudis de disseny, arquitectura, ADE+Turisme i cinc enginyeries de la UPC. En canvi, hi haurà 48 places menys de psicologia i 20 menys de química, ciències polítiques i enginyeries en sistemes de telecomunicació i telemàtica.

Incertesa per al 2024

La selectivitat d'aquest any arribarà una setmana després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés la convocatòria d'eleccions per al 23 de juliol. Aquesta decisió ha provocat que diversos decrets, entre els quals hi ha el que ha de regular com serà la nova selectivitat, quedin temporalment aturats. Tot i que des del ministeri d'Educació i d'Universitats asseguren que la implantació de la nova selectivitat es mantindrà per al juny del 2024 –perquè així ho marca la Lomloe–, el fet que, de moment, el decret quedi en un calaix està provocant incertesa, sobretot als alumnes que fan primer de batxillerat i que l'any que ve s'examinaran a les PAU. Fonts del departament de Recerca i Universitats critiquen que el ministeri els havia assegurat que el decret es publicaria abans de l'estiu i que aquesta aturada obre un escenari desconegut. Tot i això, demanen "calma", ja que normalment es comencen a preparar els exàmens de la selectivitat a finals d'any.

Ara, però, caldrà veure quins són els resultats de les eleccions del mes de juliol, ja que haurà de ser el nou govern qui tiri endavant el decret que regula la nova selectivitat a tot l'Estat. Una situació que farà que, molt probablement, els alumnes de segon de batxillerat comencin el curs sense saber com serà la selectivitat per la qual farà dos anys que s'estan preparant.