Tres euros per examen: com es trien i què tenen en compte els correctors de la selectivitat?

BarcelonaEls 44.200 alumnes que a partir de dimecres es juguen una part del seu futur a la selectivitat fa mesos que, d'una manera o altra, es preparen per a aquest moment. En paral·lel, també fa setmanes que els engranatges per fer que les PAU funcionin com un rellotge —o, si més no, intentar-ho— han començat a girar. En aquest entramat hi ha des de la coordinadora de les PAU i la cap de l'Oficina d'Accés a la Universitat a Catalunya fins a 221 tribunals que organitzen 35 proves i, evidentment, els més de 2.400 professors que estan implicats en la selectivitat.

Però també hi ha altres actors menys coneguts com els Mossos d'Esquadra, que són els responsables de custodiar els exàmens de la selectivitat per evitar filtracions i assegurar-se que tots arriben a les desenes de seus que hi ha arreu del país. Una de les encarregades d'agafar el testimoni dels Mossos és Rosa Cerarols, la presidenta d'un dels tribunals de les PAU que organitzen els exàmens en una de les universitats de Barcelona. "Com a presidenta de tribunal has de gestionar moltíssimes coses sense que es noti que les estàs gestionant", detalla.

De les seves mans, els exàmens passaran a les dels vigilants i correctors de les proves com Arnau Pallarès, que és el segon any consecutiu que farà aquesta doble tasca. "Soc professor associat a la universitat i m'hi vaig apuntar perquè penso que com a docent podia ser interessant veure com funcionen les proves des de dins". Per fer-ho, Pallarès es va haver d'apuntar a un sorteig en el qual poden participar tant docents de secundària com professors universitaris.

Ara bé, el sorteig no és l'únic criteri per decidir qui vigila i corregeix a la selectivitat. La normativa estableix que, per a cada matèria, com a mínim hi ha d'haver un 40% de professorat universitari i un 40% de secundària, i que s'ha de mantenir la paritat de gènere, sempre que el nombre de sol·licituds ho permeti. A més, primer s'opta per escollir docents de secundària que ja són funcionaris o professors que formen part de la plantilla estable d'una universitat catalana. Si amb aquests perfils no n'hi ha prou, aleshores la selecció s'amplia afegint-hi docents interins, personal universitari investigador i professors de centres de secundària concertats.

Una setmana per corregir les proves

Els escollits hauran de vigilar les proves durant tres dies durant el matí i la tarda i, després, tindran una setmana exacta per corregir els exàmens de la seva matèria. Per tot plegat, el professor rep 165 euros per cada un dels tres dies que vigila proves i 15 euros al dia en dietes.

Pel que fa a les correccions, la retribució pot variar: pels primers 50 exàmens corregits, al professor se li paguen 130 euros –2,6 euros per examen– i un cop supera la cinquantena, se li paguen tres euros per cada examen de més. Per altra banda, si un professor corregeix exàmens de més d'una matèria, rep 35 euros per cada matèria extra i tres euros per cada examen corregit d'aquesta assignatura addicional.

A l'hora de corregir, els docents no reben cap indicació fins al mateix dia de l'examen, quan se'ls fan arribar els criteris de correcció. "Fins a aquell moment tu no saps res de res, però un cop t'arriben, la veritat és que les pautes de correcció estan molt detallades. Ho fan de manera minuciosa perquè tots corregim el màxim d'igual possible, si més no a química... potser a les assignatures de llengua hi ha més marge", reconeix Pallarès.

Una d'aquestes assignatures en les quals pot valdre més la interpretació que faci el corrector de què ha escrit l'alumne és història. "Jo intento primer mirar-me 10 o 15 exàmens abans de posar-me a corregir de debò per poder saber una mica quin és el nivell i ser igual d'exigent amb tothom", descriu Gerard Llorens, que fa set anys que corregeix exàmens d'història a les PAU. Explica que "el nivell és més baix del que es podria esperar", però que s'ha trobat de tot. "He corregit molts exàmens brillants i sovint se m'acaben abans els adhesius de 9 i 10 que no pas els de suspès" defensa. Tot i això, explica que a vegades hi ha "algunes barbaritats" que acostumen a fer alumnes que no dominen prou la matèria. "Si no en saben, no tenen marge per escriure gaire, però si saben alguna cosa, a vegades confonen personatges... Algun cop m'han escrit que Lluís Companys era president d'Espanya", recorda.

Ara bé, els dos correctors insisteixen que, encara que hi hagi risc d'equivocar-se, és molt important que l'alumne s'estengui tant com cregui necessari. "Sembla que tinguin pànic a escriure i això fa que no concretin prou, que el text no sigui coherent amb el que es demana i que hi hagi vaguetats", insisteix Llorens.

Pallarès també demana una cosa semblant en el cas de les ciències. "És gairebé més important que expliquin bé tot el procediment que han seguit per resoldre el problema que no pas si el resultat final és l'exacte. Si ho fas tot bé i t'equivoques amb la calculadora, però no m'expliques el procediment, tindràs directament un 0 perquè jo no puc esbrinar si ho saps fer", adverteix.

Des del que perd el DNI fins al que s'equivoca de seu

Mentre professors com Llorens i Pallarès vigilen les proves a les aules, les presidentes de tribunal com Cerarols són les encarregades de fer que tot rutlli perquè els alumnes puguin fer els exàmens tan tranquils com sigui possible. "És un bon embolic perquè ho portes tot. Des del telèfon de l'ambulància, fins a l'atenció als alumnes despistats, estar pels professors que els acompanyen, pels revisors... Ho has de tenir tot al cap perquè funcioni", detalla.

Cerarols explica que, per exemple, és ella qui ha de donar les indicacions als revisors de com funciona tot. "Ells han de vetllar perquè no passin coses que no han de passar com que algú entri amb un mòbil, o revisar que no els parlin per un auricular des de fora, però també han de ser conscients que una de les seves missions és aconseguir que els alumnes estiguin tranquils", insisteix.

A més, els presidents de tribunal han de resoldre les incidències sobrevingudes que hi puguin haver. "Hi ha hagut alumnes que s'han adormit o que directament s'han equivocat de seu on fer l'examen", recorda Cerarols. Explica que, en aquests casos, si el lloc on ha de fer l'examen és prou a prop, truquen i demanen que el pugui començar 15 minuts més tard. Si, per contra, és massa lluny, és Cerarols qui ha de validar que l'alumne pot fer la prova en un altre centre i que després s'enviï l'examen fet al tribunal que li correspon.

"Ens hem trobat que s'han deixat el DNI o que durant el dia el perden. Això és complicat perquè el revisor de cada examen ha de comprovar la identitat de l'estudiant", recorda. Tot i això, sempre hi ha solució: "Si té el passaport i els pares li poden portar, ens guardem l'examen fins a comprovar-ho. I si és un cas molt extrem, alguna vegada hem custodiat un examen fins que han portat la denúncia dels Mossos explicant que no tenien documentació perquè l'havien perduda", reconeix la presidenta.