Decisió "inèdita" del TSJC: el batxillerat s'ha d'organitzar per assignatures i no per "àmbits"

BarcelonaNova intromissió de la justícia en l'educació catalana. Aquest cop en el currículum de batxillerat, després que el sindicat de professors de secundària ASPEPC presentés un recurs contra diversos punts del nou decret de batxillerat –aprovat l'any 2022– en referència a la manera com s'estructuren les matèries i el pes que té el treball de recerca (TR) en la nota final.

Tot i que encara no és clar l'impacte que pot tenir aquesta sentència en els instituts, diverses fonts consultades per l'ARA, tot i que són prudents en la interpretació, consideren inèdit, o fins i tot excepcional, que la justícia intervingui per modificar el currículum escolar aprovat per un govern. "No hem vist mai que la justícia entri tan al detall d'un currículum educatiu i menys pel recurs d'un sindicat", asseguren les mateixes fonts que han format part d'Educació en etapes anteriors. Fonts d'Educació confirmen que el departament ha rebut la sentència i l'està estudiant.

Fins ara el currículum de batxillerat establia que els coneixements es podien agrupar en matèries, com s'ha fet tradicionalment, o en "àmbits", és a dir, agrupant les que tinguin relació per treballar-les conjuntament, com ja es fa a primària o secundària o als centres on es treballa per projectes. Ara, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l'ASPEPC en una sentència que ha pogut consultar l'ARA i en què el tribunal dicta que l'opció d'estructurar els coneixements per àmbits s'ha d'eliminar del currículum de batxillerat.

Segons la sentència, ni la llei d'educació (2/2006) ni el reial decret que marca les característiques del batxillerat (243/2022) "permeten l'agrupació de les matèries en àmbits". En l'argumentació de la sala contenciosa es reconeix que a primària, i fins a 3r d'ESO, sí que es pot agrupar les matèries en àmbits, però que "no està permès" fer-ho a 4t d'ESO i al batxillerat, motiu pel qual impugna o anul·la els punts de sis articles diferents del decret català que ho permeten.

Com que la sentència no és ferma i encara es pot recórrer, de moment no se sap si els centres educatius hauran d'aplicar aquesta decisió ni quan ho hauran de fer. En el mateix sentit, i tot i que no hi ha un recompte de quants instituts fan batxillerat per àmbits, el nombre de centres seria baix, ja que, després, a la selectivitat les proves es fan per matèries.

Rebaixa del pes del TR

El sindicat educatiu també havia instat la justícia perquè el TR no arribés a valer un 10% de la nota final de batxillerat i el TSJC també li ha donat la raó. D'aquesta manera, la modificació que dicta la sentència faria que el TR valgués igual que una assignatura més. De fet, aquest canvi ja el volia aplicar el Govern amb la modificació del batxillerat que, de moment, s'ha ajornat dos cursos i que Catalunya haurà d'adequar a un requeriment del govern espanyol per unificar criteris entre els batxillerats de diferents comunitats.

Per justificar-ho, el tribunal assegura que no qüestiona el treball de recerca en si, sinó el fet que un treball de 70 hores que "es desenvolupa gairebé tot en els primers mesos" de segon valgui un 10% de la nota de batxillerat. Per tot plegat, dicta que el TR ha de "participar en igualtat amb la resta de matèries per aconseguir la mitjana aritmètica". També asseguren que, si no és així, s'estarà "alterant el mecanisme de puntuació d'un títol de validesa estatal", que afecta l'homologació del sistema educatiu a tot l'Estat.

Finalment, el sindicat també ha rebut el vistiplau del TSJC pel que fa a l'obligatorietat d'impartir una segona llengua estrangera optativa a segon de batxillerat, una opció que fins ara només es donava a primer.

Situació inèdita

Diverses fonts consultades per aquest diari confirmen que no recorden cap situació similar a l'actual, excepte les sentències del 25% de castellà a les aules. En aquest sentit, el president de Catesco i director del Barcelona Institute of Science and Technology, Eduard Vallory, adverteix que amb aquest moviment "el sistema judicial està envaint les competències del legislador" i que, a parer seu, "és una invasió de la divisió de poders que garanteix l'estat de dret". Vallory critica que la sentència "evidencia que els jutges no entenen ni tenen per què entendre la pedagogia", motiu pel qual prenen una decisió "dient que hi ha d'haver assignatures perquè no entenen què significa l'aprenentatge competencial".

Des del sindicat ASPEPC s'han limitat a celebrar "la victòria" i han demanat temps per mirar-se en detall la sentència.

Informe previ del Govern

Ara bé, tot i la sorpresa que han manifestat alguns sectors pel que fa a aquesta sentència, tal com ha pogut comprovar l'ARA, l'any 2022 la mateixa comissió jurídica del Govern va emetre un informe on, entre altres coses, s'advertia que ni la llei d'educació ni el decret en qüestió incloïen la possibilitat d'agrupar les matèries per àmbits. Davant d'aquesta situació la comissió proposava o bé suprimir aquest aspecte o bé justificar que la integració de les assignatures en àmbits té caràcter merament organitzatiu i no ultrapassa la competència de la Generalitat de Catalunya.