Francesc Torres: "La UPC s'ha de retirar del centre de FP de Martorell"

BarcelonaFrancesc Torres (Eivissa, 1962) és catedràtic i enginyer de telecomunicacions. Va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 2017 al 2021. Ara repeteix mandat i atén l'ARA en la seva primera entrevista des que fa un mes va guanyar les eleccions al rectorat.

Fa un mes que torna a ser rector de la UPC, però fa dècades que està vinculat a la universitat. Quina nota posa al sistema universitari català?

— Això depèn de molts punts de vista, però pel poc finançament que tenim li posaria un 10.

Un 10?

— Crec que els recursos que tenim estan molt ben gestionats. Amb una mica més de finançament podríem fer més coses. Un dels temes que ens preocupa és que, si s'ha de reindustrialitzar el país, els nostres equipaments s'estan quedant obsolets i, sobretot, s'estan quedant sense personal tècnic per donar suport a l'empresa.

Com ha de ser la relació entre universitat i empresa?

— La UPC té molta relació amb les empreses, però ara volem fer un pas més i convertir els nostres laboratoris de recerca en laboratoris I+D per a la petita i mitjana empresa. És la manera de fer transferència al teixit productiu pròxim. Les empreses ja se'ns acosten i l'equipament el tenim, però necessitem personal de suport estable perquè el servei sigui recurrent i també serveixi per fer recerca i docència. És un servei que creiem que hem de donar i que, a més, ens permet formar els nostres titulats en el que necessiten les empreses del costat. Si no, els acabem formant per anar a treballar a l'estranger.

Vostè ja va viure una etapa com a rector de la UPC. Per què hi torna?

— En el nostre primer mandat teníem molts projectes, però ens va tocar una època molt difícil: primer no hi havia Govern, després no hi havia pressupostos i després va venir la covid. Ara crèiem que era bo aportar una alternativa a la manera de fer les coses i la comunitat ens ha donat suport.

Ara hi ha Govern i ja s'ha reunit amb la consellera. Què li ha demanat?

— Els rectors sempre demanem més finançament, més suport, que ens ajudin amb els projectes... Per exemple, li hem demanat recursos per crear el centre UPC de la intel·ligència artificial.

Un centre per fer què?

— No ens hem d'imaginar un edifici nou, sinó dedicar-ne un per ajuntar tots els experts perquè es creïn sinergies i formin unes línies generals per aplicar la IA tant a la recerca com a facilitar-ne la gestió. I, sobretot, idear les regles del joc per als estudiants i per veure com podem fer servir la IA per fer una millor docència. Tot ho posarem en marxa a la tardor.

Li preocupa l'augment de plagi entre els estudiants amb la IA?

— Aquest problema ha existit tota la vida, sempre hi ha hagut molta imaginació dels estudiants. La IA ha vingut per quedar-se. És com quan fa dècades uns professors nord-americans van fer una manifestació en contra de l'ús de les calculadores perquè la gent mai sumaria. Hem de trobar el punt intermedi.

Hi ha professors de la UPC que diuen que estan desencantats amb l'actitud dels estudiants.

— El jovent sempre ha estat difícil. El que no és revolucionari als 20 anys no té cor. Els joves que ens arriben són els que són i, per tant, els hem de donar el millor servei possible. Cada generació té els seus reptes i les seves il·lusions i nosaltres els hem de donar resposta.

Més enllà de la manera de ser, el nivell ha baixat?

— Nosaltres vam expressar la nostra preocupació que, en general, en l'àmbit científic i tecnològic crèiem que el nivell és clarament millorable. És una feina que crec que hem de fer entre tota la societat, de veure quina formació preuniversitària es necessita. També és cert que els professors sempre voldrien estudiants que, quan arriben, ja ho sabessin tot, però el que hem de fer és adaptar-nos al que ens arriba.

Com?

— Primer, fent una bona promoció, perquè els que vinguin tinguin clara la seva vocació i no es trunquin les seves expectatives. Després, adaptant-nos-hi i acompanyant-los. De vegades els que van als cursos zero són els que no ho necessiten i, en canvi, els que sí que necessiten aquest recurs no ho saben. Per això cal saber com arriben i volem fer servir la IA per veure l'historial dels estudiants i saber com els ha anat en els anys previs per poder preveure les dificultats que tindran. Hi ha centres que ja ho fan: per tant, l'objectiu és compartir i estendre aquestes bones pràctiques a tot arreu.

Parlem d'infraestructures. El rector anterior va ser molt clar a l'hora de dir que molts dels edificis de la UPC necessiten millores importants.

— El 2008 teníem un pla d'inversions universitàries que era de 20 milions d'euros i en els darrers deu o quinze anys ha estat de 2 milions. Això només ha servit per anar pintant i reparant alguna gotera. Els edificis més antics requereixen actualitzacions, alguns directament per un tema de prevenció de riscos. Però no és un problema només de la UPC, jo diria que ho pateixen totes les universitats i els edificis públics. És una cosa que s'ha de fer planificadament. Tenim un pla de prioritats i anirem fent a mesura que obtinguem pressupost per arreglar els edificis.

Un deure pendent de la UPC és saber què fer amb el macrocentre de FP de Martorell que continua a mig gas.

— A la campanya electoral vam ser molt clars: creiem que la formació professional és molt necessària per al país, però és una obligació que no correspon a la universitat. Nosaltres hem de focalitzar els nostres recursos a fer el que hem de fer, que és la formació superior en enginyeria. Per tant, la nostra idea és, en tot cas, anar buscant uns altres agents, que ja n'hi ha d'interessats, que vagin assumint el rol.

Vol dir que en el futur el centre deixarà de dependre de la UPC?

— Efectivament. Crec que la UPC ha fet una bona feina de posar-lo en marxa i que el centre és viable, però que uns altres agents n'han d'agafar el relleu. La UPC s'ha de retirar d'una activitat que no ens és pròpia i que no ens correspon. Teníem un compromís i hem fet la feina, però anirem agafant un rol secundari progressivament.

Al seu mandat la UPC va posar en marxa la xarxa Unite, l'aliança d'universitats d'excel·lència europees. En què s'ha acabat traduint?

— Crec que ha servit per compartir bones pràctiques. Encara té camí per córrer, però crec que s'ha traduït més en el fet que ens coneguem per harmonitzar el tipus de formació d'enginyers que fem. Hi ha hagut un bon intercanvi de maneres de fer i també és una manera de fer Europa.