Societat  /  Educació 14/03/2022

La vaga d'educació tindrà els serveis mínims més alts dels últims anys

Els sindicats critiquen que són "abusius" i "no estan justificats"

3 min
Membres dels sindicats d'educació passaran la nit acampats a la conselleria d'Educació

BarcelonaA poques hores de la primera jornada de vaga al sector educatiu, els sindicats han emès un comunicat unitari en què critiquen que els serveis mínims decretats pel Govern són "abusius i no estan justificats" i avisen que "dificultaran l'exercici del dret legal" a fer vaga. L'ARA ha comprovat que la resolució dels serveis mínims per a les sis jornades de vaga que queden d'aquest mes de març són força superiors a les que es van decretar en l'última jornada de vaga unitària a l'educació, el 16 de maig del 2019, en què els sindicats demanaven fer una hora menys de classes lectives (tornar a l'horari d'abans de les retallades) i reduir les ràtios. L'aturada va tenir un seguiment del 10%. Tot fa preveure que la de demà, dia 15, serà més seguida.

Per a la vaga de fa tres anys, el Govern va decretar uns serveis mínims per assegurar "la proporcionalitat del servei" i alhora garantir el dret a vaga. Eren els següents: un membre de l'equip directiu, un docent per cada quatre aules a infantil i primària (de 3 a 12 anys), un terç del personal de les escoles bressol i un docent per cada tres aules a l'educació especial fins als 16 anys. A les vagues d'aquest mes de març, en canvi, el departament d'Empresa i Ocupació ha establert uns serveis mínims que exigeixen la presència de més persones al centre, concretament un membre de l'equip directiu, un docent per cada tres aules a infantil, primària i també a l'ESO, i el 50% de la plantilla de les escoles bressol i dels centres d'educació especial, així com d'extraescolars i de menjador. A la pràctica, això suposa que una escola de dues línies haurà de tenir demà quatre mestres al centre, un més que fa 3 anys, i que un institut de dues línies haurà de garantir la presència de 2,5 professors, mentre que fa tres anys no hi havia serveis mínims a l'ESO. A les escoles bressol, els serveis mínims també augmenten un 51% (del 33% de la plantilla al 50%).

De fet, els sindicats han lamentat especialment l'assimilació del servei públic d'ESO a l'educació infantil i primària, d'una banda perquè diuen que "no és el mateix l'alumnat de 3 anys que el de 16", i de l'altra perquè aquest alumnat "no està en situació d'estar desatès en cas de no assistir al centre". Els sindicats també han criticat l'increment de serveis mínims a infantil i primària respecte a la vaga de dimarts passat, pel 8-M. Aquest punt, però, és imprecís, perquè pel Dia Internacional de les Dones el Govern va decretar dos docents cada quatre aules, de manera que en una escola de dues línies feien falta com a mínim sis mestres, i no quatre com passarà demà.

Docents preparant la vaga de cinc dies.

Sigui com sigui, la jornada de vaga de demà es preveu força multitudinària i, de moment, alguns docents passaran la nit acampats davant la conselleria d'Educació, on dimarts acabarà la manifestació unitària. Els sindicats educatius en bloc (Ustec, CCOO, UGT, Intersindical, Aspepc, CGT i Usoc) van anunciar la convocatòria de vaga de cinc dies (15, 16, 17, 29 i 30 de març) encesos pels canvis anunciats pel conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, sense consens previ, especialment per l'avançament del curs escolar . El sindicats van tancar-se a la conselleria demanant una reunió amb el conseller i, com que va acabar sense acord, van anunciar la convocatòria de cinc dies d'aturada. La reacció sindical va posar en alerta la conselleria, però també molts docents, que van expressar en privat i en públic, a través de les xarxes socials, que hi ha altres motius més greus per anar a la vaga, com les retallades acumulades, la reacció del Govern davant la sentència del 25% de castellà (hi ha una altra vaga convocada específicament per aquest tema, el 23 de març) o el desplegament dels nous currículums, que consideren que s'ha preparat amb presses i suposarà "un empobriment" del nivell dels alumnes. El calendari va ser només "la gota que feia vessar el got", van dir aleshores els sindicats, i van afegir velles reivindicacions a la protesta, com la inversió del 6% del PIB o l'estabilització de les plantilles.

Amb els dies, l'onada d'indignació entre el col·lectiu educatiu ha crescut: s'hi han sumat els docents de l'escola concertada, l'educació especial, els monitors de lleure, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (és a dir, les entitats estudiantils i també les principals associacions de famílies) i, en un gest inèdit, els directors de Barcelona o les comarques gironines, que han dit que se sumen a la vaga de dimarts dia 15. A finals de la setmana passada, el conseller va enviar una carta a tots els docents de Catalunya per agrair-los la seva feina –"Estic orgullós de tu", els deia– i, tot i que no citava en cap moment la convocatòria de vaga, va ser vist per bona part del professorat com un intent de dissuadir-los de fer vaga. Aquest dimarts es comprovarà si l'estratègia ha funcionat.

stats