Emergència social

Hisenda reclama 7.700 euros a una dona que va rebre una ajuda social

L’administració reconeix que no és un cas aïllat perquè les ajudes municipals no estan exemptes de tributació

5 min
Una dona amb el carret de la compra a l'Hospitalet de Llobregat en una imatge d'arxiu

Barcelona"Aquest cas és un cúmul de despropòsits molt greus". El mateix Ajuntament del Prat, que és qui va concedir l'ajuda a la Mayra, admet que el que li ha passat a aquesta mare de família de 46 anys és, com a mínim, "profundament injust". El 2019 es va veure obligada a demanar una ajuda d'emergència perquè la van fer fora de l'habitació on vivia rellogada amb els seus tres fills, que aleshores tenien 14, 11 i 2 anys. "No tenia on anar", explica. El gener del 2020 l'Ajuntament del Prat els va oferir una habitació en un pis compartit. Vivien els quatre en una sola habitació en una casa on hi havia, en total, una vintena de persones vulnerables i amb situacions complexes. "La convivència era molt difícil", diu la Mayra. Poc després, la pandèmia i el confinament van allargar aquesta estada de manera obligada. La situació no era fàcil però la pitjor notícia va arribar un any després: Hisenda li va reclamar per carta 2.271 euros.

A la notificació li explicaven que l'ajuda que havia rebut per accedir a aquella habitació es considera una subvenció. L'import total que havia pagat el consistori per la família, el primer any, superava els 35.000 euros i, com que es considerava un ingrés estava obligada a fer la declaració de la renda, que li sortia a pagar. Al mateix temps, l'Estat li va retirar l'ingrés mínim vital que cobrava fins aleshores perquè va considerar que havia ingressat prou diners.

La Mayra, però, no havia rebut ni un cèntim, perquè l'Ajuntament va pagar directament a l'empresa Snow Travel, SA, que és qui havia facilitat l'habitació i qui gestiona aquests serveis, a través d'una concessió pública. "El primer que vaig pensar és: però quina classe d'ajuda és aquesta?", explica la Mayra, que, malgrat tot, va intentar pagar a Hisenda, en dues tandes "per no tenir deutes". Va aconseguir fer front al primer pagament però no pas al segon. Resultat: li van embargar el compte. 

Ara, un any després la història es repeteix i és encara més cruel. Hisenda reclama a aquesta família 5.500 euros més en l'esborrany de la renda d'aquest any com a conseqüència, diuen, d'haver rebut l'ajuda també durant el 2021, per valor de més de 43.000 euros, segons les dades declarades a Hisenda per part de l'Ajuntament. Si mare i fill gran fan la renda conjunta l'import a pagar es redueix fins als 1.162 euros. 

El malson burocràtic

Què ha passat perquè una ajuda social se'ls giri en contra d'aquesta manera? Com és que el valor d'una habitació supera els 35.000 euros el 2020 i els 43.000 el 2021, si un pis sencer de lloguer al Prat ronda els 700 euros, és a dir, uns 8.400 euros anuals? Ja fa quatre mesos que la Mayra i les persones que l'ajuden recorren totes les finestretes possibles per trobar una resposta. També han demanat ajuda a l'assistenta social que té assignada la família. Han presentat recursos, consultat el Síndic de Greuges i el Defensor del Poble, han demanat reunions amb l'Ajuntament i fins i tot han escrit per carta a tres ministeris. "Al principi a tot arreu ens deien el mateix: no pot ser, no ho deveu estar mirant bé, deveu haver comès un error, això no pot ser així", recorda aquesta mare de família. Ara, tot just comencen a treure'n l'entrellat.

L'Ajuntament del Prat explica que no tenen una altra manera de fer-ho. "La llei no ens deixa anar a llogar un pis al mercat, s'ha de fer una contractació pública pels serveis d'allotjament", explica la regidora d'Acció Social del Prat, Anna Martín. En aquest cas l'empresa que va guanyar l'adjudicació, Snow Travel, no només ofereix la plaça en una habitació, sinó també una educadora, possibilitat de pensions completes [alimentació], suport psicològic o educatiu i un telèfon d'emergència operatiu 24 hores. "Aquest servei costa 22 euros per persona i dia, i en el seu cas això es multiplica per 4 persones", apunta la directora d'acció social del consistori, Laia Ortiz, per fer els càlculs. "Durant el confinament, a més, se'ls feia arribar menjar i el preu va pujar a 44 euros per persona i dia", completa la regidora. "L'Estat diu que això s'ha de computar a la renda –afegeix– i nosaltres ens hi hem barallat però això és així", asseguren les responsables. L'Ajuntament, de fet, va fer la pregunta formal a Hisenda el 2015 i l'administració estatal –que segons apunten al Prat va trigar dos anys en contestar– va confirmar-los que aquesta ajuda "s'havia de notificar i tributar si sobrepassava el límit dels 12.000 euros".  

Fonts de l'administració i el món local apunten que "el problema" és que la llei s'interpreta "de manera molt restrictiva". Hisenda classifica aquestes ajudes com a subvencions (que tributen) i no com a prestacions (que estan exemptes de tributar), asseguren les mateixes fonts. De fet, hi ha debat entre els mateixos juristes, acadèmics i interventors sobre com s'haurien de gestionar aquestes ajudes. "En el fons tota la burocràcia amaga una desconfiança cap als pobres, per si s'aprofiten de les ajudes", assenyalen fonts municipals.

No és un cas aïllat

El cas de la Mayra no és l'únic. Només al Prat en tenen detectats 14 més, tot i que "cap tan bèstia com el d'aquesta família". Fonts de l'administració pública, a més, apunten que hi ha altres municipis que s'han trobat amb el mateix problema, tot i que és impossible quantificar-ne el total perquè no tots els casos surten a la llum ni hi ha cap registre que els aglutini.

De fet, fa tres setmanes Més País va presentar una proposició de llei al Congrés de Diputats perquè les ajudes d'emergència social de les entitats locals no tinguin caràcter de subvenció i evitar així les traves burocràtiques per les quals han de passar famílies com la de la Mayra. "Sembla que no hi ha més sortida que canviar aquesta part injusta de la llei, i no pararem fins que s'aconsegueixi", sentencia la Mayra. Al Prat, el consistori hi coincideix, i mentre això no arriba intenten driblar la llei fent més borsa de pisos i comprant edificis per gestionar directament des de l'Ajuntament aquesta ajuda, i no a través de tercers.

La Mayra i els seus tres fills ara fa dos mesos que han sortit de l'habitació d'emergència i viuen en un pis social. I gràcies als recursos l'Estat li ha retornat l'IMV amb efectes retroactius. "Ens estem recomponent com a família", explica aquesta mare. I els caldrà temps. La convivència de dos anys en una sola habitació -i amb una vintena de persones al pis- els ha passat factura. "El meu fill petit, que ara té quatre anys, va deixar de parlar amb els adults però sembla que ara ja va recuperant la parla –relata la Mayra– i el de 13 ha començat a tenir actituds violentes pel que em diuen a l'escola". El més gran "de moment aguanta", explica la mare. Ella també intenta capejar el temporal i ja fa un temps que es medica per controlar l'ansietat.

stats