Hostals socials finançats amb part de la taxa turística: la proposta del síndic de Barcelona

BarcelonaEl síndic de greuges de Barcelona proposa que el sector turístic ajudi a millorar el model municipal d’allotjament temporal d’urgència. En un informe presentat aquest dimarts, David Bondia aposta per un “canvi de paradigma” en un sistema que, segons afirma, s’ha demostrat “ineficaç” per complir l’objectiu que hostals i pensions siguin un recurs temporal i d’urgència perquè les persones vulnerables que són desallotjades hi passin uns mesos abans de tornar a un habitatge.

Bondia assenyala que la crisi habitacional que comparteixen les grans ciutats europees es deu sobretot al fet que el mercat de l’habitatge temporal s’ha menjat l’ordinari, cosa que ha comportat la desaparició d’oferta i una escalada de preus sense precedents. Amb aquesta premissa, el síndic s’aventura a demanar al sector turístic que assumeixi part de la responsabilitat social i passi a ser “part de la solució” de la millora del servei, que no satisfà ni els beneficiaris ni l’Ajuntament.

El síndic indica que una de les solucions seria la taxa turística que recapten els hotels per cada estada i que ara mateix es debat al Parlament de Catalunya. D'una banda, que una proporció concreta ("una part alíquota") d'aquest impost es dediqui directament a pagar les places que l'Ajuntament contracta a hostals i pensions privades i que suposen una partida de 38 milions d’euros anuals per a l’Ajuntament i, de l'altra, que una altra part proporcional la gestioni el mateix sector hoteler perquè ofereix places als seus establiments per donar solució a casos "de vulnerabilitat urgent", com ja ho va fer durant l'ensorrament del túnel del Carmel o la crisi sanitària de la covid.

Una altra manera possible d'ampliar aquest pressupost a través de la col·laboració privada és aprofitar “les baixes econòmiques no temeràries en les licitacions públiques de serveis” perquè es destinin a serveis socials com els ATU. Es tracta de les rebaixes raonables que fa una empresa quan opta a un concurs públic sobre el preu inicial previst i que no posen en risc la qualitat del servei prestat.

Més enllà de l’àmbit estrictament turístic, a l’informe Bondia també demana que organismes com Fira de Barcelona i Port de Barcelona “s’impliquin activament” per reforçar els ATU. Són institucions que sobrepassen les fronteres de la ciutat i és aquesta una altra de les propostes: la millora de la xarxa d’hostals i pensions de serveis socials s’ha d’abordar des de l’àmbit metropolità i no des de solucions municipi a municipi. Per això, insta a crear un fons d’ATU metropolitans i, per augmentar l'oferta d'habitatges temporals, potenciar la col·laboració del sector públic i les entitats del tercer sector perquè aportin el seu parc d'habitatges i ajudin en la planificació de polítiques socials.

Persones amb veu i vot

Bondia vol canviar no només com i qui finança els ATU, sinó que també advoca per un canvi mental perquè aquestes pensions deixin de veure’s exclusivament com una “simple gestió logística de places” i es converteixin en serveis que afavoreixin la intervenció integral amb els usuaris. De fet, el síndic ja havia apuntat en el seu informe del 2024 fa uns mesos la disconformitat amb el funcionament d’una xarxa d’establiments en què tres quartes parts dels usuaris sobrepassen l’estada de sis mesos prevista perquè senzillament no poden accedir ni tan sols al mercat d’habitatge protegit. El 41% dels usuaris són famílies monomarentals i també hi ha persones amb discapacitat i situacions socials complicades que els dificulten la ràpida inserció laboral i social.

La reforma plantejada pel síndic passa perquè les famílies allotjades deixin de ser considerades “receptores passives” i sí “agents actius” a qui se’ls ha de permetre participar en la planificació i gestió dels serveis. Fins a la sindicatura han arribat queixes per mala higiene o per encabir famílies en espais sense cuina o massa petits. Són queixes que poques vegades tenen una resposta àgil del consistori. En aquest aspecte, Bondia aposta per establir un servei de recollida de reclamacions que hi respongui ràpidament, així com que els usuaris participin en la “cogovernança” dels espais, una via –afirma l’informe– que serviria per “regenerar la confiança en el sistema” i en la percepció que l’Ajuntament els ofereix un “tracte digne”.