Un particular acull a casa seva persones que havien ocupat l’antiga caserna de la Guàrdia Civil a Sabadell

TerrassaDe manera altruista i sense condicions, Àlex Puy Ampurdanès, de 55 anys, ha acollit a casa seva quatre de les persones que havien ocupat l'antiga caserna de la Guàrdia Civil a Sabadell. "Si a mi m'hagués anat sempre bé a la vida, potser no se m'hauria acudit acollir ningú. Però amb la meva experiència, no hi podia dir que no", argumenta. L'Àlex també va viure durant anys al carrer i si se'n va sortir és perquè algú el va ajudar, assegura.

L'associació Ningú sense Sostre Sabadell també ha ofert allotjament a dues persones més. I l'Ajuntament de Sabadell ha traslladat a un hostal les dues famílies amb fills menors que també s'havien instal·lat a l'antiga caserna. Altres persones han marxat pel seu propi peu davant l'amenaça d'un desallotjament imminent, després que dilluns un jutjat d'instrucció donés 48 hores als ocupants per abandonar les instal·lacions.

Actualment, a l'antiga caserna, només queden una quinzena de persones de la quarantena que van arribar a ocupar el recinte, format per quatre edificis d'habitatges públics que han estat abandonats ni més ni menys que 25 anys per un litigi entre el ministeri de l'Interior i l'Ajuntament de Sabadell.

Encantats amb la nova casa

Han passat dos dies des que els subsaharians Elvis, Tom, Gilbert i Erik viuen a casa de l'Àlex, i encara no se saben avenir que algú els hagi ofert allotjament de manera altruista. I no és que l'Àlex sigui cap apoderat. Viu a Terrassa amb la seva dona, en un pis antic que era dels pares. D'aquells que tenen un passadís llarguíssim i aplics de fa dècades. Però que, això sí, és força gran: té quatre habitacions, encara que no a totes hi ha llit.

El Tom, el Gilbert i l'Erik dormen de moment a terra, sobre una estoreta o en un matalàs inflable. L'Elvis és l'únic que té llit i, a més a més, de matrimoni. "Li he donat la millor habitació perquè està malalt", justifica l'Àlex. L'home, de 41 anys i originari del Camerun, va patir un ictus i té reconeguda una discapacitat permanent del 66%.

“Almenys aquí ens podem dutxar i carregar el mòbil, i la policia no ens molesta”, diuen els quatre subsaharians, que es mostren encantats amb la seva nova casa. A l'antiga caserna, no hi havia aigua ni electricitat, i els agents locals hi anaven sovint.

Aquest divendres al matí l'Erik fregava diligent el terra del llarg passadís. "Per descomptat ajudem en les feines de la casa i també contribuirem a pagar les factures del gas i l'electricitat", assegura l'Elvis. El que més els preocupa ara per ara és regularitzar la seva situació com més aviat millor i trobar una feina. El Tom, de 52 anys i originari de Nigèria, és l'únic que té papers. L'Elvis fa un any que espera que els hi renovin i ja no sap a quina porta trucar per accelerar el tràmit. I el Gilbert i l'Erik, també camerunesos de 35 i 36 anys respectivament, van arribar a Espanya fa pocs mesos. De moment es guanyen la vida recollint ferralla.

Els quatre homes diuen que l'Àlex els ha donat de termini fins a l'abril per viure a casa seva. “Jo sé què és dormir al carrer amb fred i estar dies sense menjar”, assegura l'Àlex, que va estar enganxat a les drogues i va viure al carrer uns sis anys fins que l'associació Ningú sense Sostre Sabadell li va oferir un allotjament i així va poder redreçar la seva vida. D'això ja fa una dècada.

Ningú sense Sostre

Precisament, Ningú sense Sostre Sabadell és l'entitat que també ha ofert allotjament a dues persones més que estaven a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil: un home que feia temps que els sol·licitava ajuda, i una dona que tampoc no tenia on viure i que s'acaba de sotmetre a quimioteràpia i radioteràpia per un càncer de mama.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Sabadell ha proporcionat “allotjament temporal” en un hostal de Terrassa a dues famílies peruanes amb fills menors. Nou persones en total. "Es treballa en una alternativa més permanent. Són a Terrassa per la manca de recursos a Sabadell", han argumentat fonts del consistori. Desiré Silva, la mare d'una de les famílies, explica per telèfon que ara els seus fills, de 16, 13 i 5 anys, tarden gairebé una hora i mitja en arribar a l'escola o a l'institut en transport públic. Amb tot, es mostra agraïda: “Dono gràcies a Déu que ens han donat un sostre”. Fa més d'un any i mig que buscaven pis sense èxit, tot i que tant ella com el seu marit tenen feina. Ella en un saló d'ungles, i ell en una barberia.

Pel que fa a les persones que continuen a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, l'Ajuntament afirma que “estan en marxa els processos per poder-los atendre i s'actuarà segons la situació de cadascú”. Però ja ha aclarit que “no té recursos per a tothom”. Tino Ferreira, de 47 anys, n'és un i es queixa que ni a ell ni als seus companys els han ofert un allotjament perquè són gitanos. “Aguantarem aquí mentre puguem”, assegura.

El desallotjament de l'antiga caserna no té data, però és qüestió de dies o d'hores. La gran incògnita és saber què passarà després amb el recinte. ¿Continuarà anys abandonat?