COL·LEGIS PROFESSIONALS

Els enginyers d’obres públiques catalans fan una DUI

Farts de l’ofec econòmic a què els sotmet el col·legi espanyol, han començat a cobrar ells les quotes

El Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques (CETOP) viu dins una Catalunya en miniatura. Ha iniciat una guerra contra el col·legi espanyol (CITOP) que, pels motius que l’han originat i els arguments que utilitzen les dues parts, és una reproducció a escala del procés sobiranista català. Els enginyers d’obres públiques catalans, però, farts de veure que són els que més diners generen (210.000 euros anuals) i menys reben (68.000 el 2014), han fet un pas més que el país i han tirat pel dret unilateralment: fa vuit mesos van demanar als seus col·legiats que deixin de pagar la quota al col·legi espanyol -com han fet sempre- i paguin directament al col·legi català. De moment ja ho han fet 350 dels 1.200 enginyers tècnics d’obres públiques catalans. ¿I la reacció del CITOP? Impugnar la creació del CETOP fa 24 anys -perquè ara diuen que la seva creació va ser “irregular”-, no donar la baixa als 350 enginyers díscols i posar-los en una llista de morosos, i obrir un expedient deontològic al degà català, Xavier Font, i a un col·laborador seu. Aquesta guerra oberta acabarà amb la decisió del jutge sobre qui té raó, que hauria d’arribar abans de l’estiu.

Motiu econòmic, detonant polític

Els arguments principals d’aquesta disputa són econòmics, però el detonant va ser polític, quan el degà del CETOP anterior, Ricardo Rodríguez Alonso, es va negar a firmar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Això va provocar una rebel·lió interna que va forçar a unes eleccions anticipades el maig del 2013 -les primeres amb dos candidats des del 1991- i que va guanyar per poc la candidatura rupturista, encapçalada per Xavier Font. “El degà anterior reivindicava el que havia de reivindicar, però sempre en harmonia amb el CITOP -recorda Miguel Navarro Weiss, vicepresident del col·legi espanyol-, però Xavier Font volia una mena de bilateralitat que no podem acceptar perquè els nostres estatuts no ho permeten, a més de la cantarella de si els catalans paguen tant i reben molt poc...”, explica en declaracions a l’ARA. Aquesta “cantarella” es resumeix en el fet que els enginyers catalans aporten uns 210.000 euros anuals al CITOP amb les seves quotes de col·legiats, però el 2013 el CETOP en va rebre 103.000, i el 2014, després d’una polèmica reordenació de les retribucions per zones, només 63.000. El col·legi català preveu que aquest 2015 seran només 35.000 euros. El canvi radical es va produir el novembre del 2013, ja amb Font de degà del CETOP, i abans del tancament de caixes. El CITOP va acordar el repartiment dels diners per al pròxim bienni, i a Catalunya li va tocar el rebre, igual que a Madrid i a Alacant. “Es van tenir en compte les tresoreries de cada zona, i qui tenia més diners va haver d’aportar més, perquè aquests són uns diners de tots els col·legiats espanyols perquè tenim unitat patrimonial”, admet el vicepresident del CITOP, Navarro Weiss, que afegeix que el “subjecte tributari no és un territori”.

Davant d’aquest escanyament econòmic, la junta del CETOP va començar a promocionar la insubmissió fiscal dels seus col·legiats, i ja en són 350. Els díscols han demanat la baixa del CITOP i han deixat de pagar, però el col·legi espanyol no els ha acceptat la baixa -“perquè no ho fan per cap dels motius que preveuen els seus estatuts”, argumenta- i els ha posat en una llista de morosos, per la qual cosa podran ser perseguits judicialment quan el deute sigui prou gran.

I és que en aquest “subjecte tributari” de què parla Navarro Weiss és on rau tot el problema. El 1982 la Generalitat va aprovar una llei pròpia de col·legis professionals, a partir de la qual la delegació catalana del CITOP va demanar el 1987 la creació d’un col·legi propi, ja que dins el col·legi espanyol hi havia la voluntat de descentralització. El CETOP es va formalitzar el gener del 1991, amb el vistiplau del CITOP, com a ens jurídic propi -té CIF i paga els seus propis impostos a Hisenda-, però “amb relacions vinculants” amb el col·legi espanyol.

22 anys de convivència pacífica

Els 22 anys de convivència pacífica es van trencar el 2013, quan el degà del CETOP va deixar de ser de la corda de Madrid. “La llei de col·legis espanyols només en preveu de dos tipus: el col·legi únic amb delegacions, o bé els col·legis territorials independents que s’agrupen amb un consell general. Amb el naixement del CETOP es va permetre una tercera fórmula que no preveu la llei”, recorda el vicepresident del CITOP. “Crec que llavors s’hauria d’haver aclarit l’estabilitat jurídica de la situació, ja que, segons la llei espanyola, no hi pot haver dos col·legis de la mateixa professió en un mateix àmbit territorial”, afegeix. Per aquest motiu el 2013 van impugnar el decret de la Generalitat del 1991 a la sala contenciosa administrativa 5, que ara només està pendent de sentència. Miguel Navarro Weiss, però, s’oblida que els estatuts del mateix CITOP, aprovats el 2001 -deu anys després de la creació del col·legi català- diuen: “[...] el seu àmbit territorial comprèn la totalitat de l’estat espanyol [...], sempre que les comunitats autònomes no constitueixin els corresponents col·legis en els seus àmbits territorials”. Al vicepresident del CITOP, durant l’entrevista amb l’ARA, se li escapa l’autèntica raó de tot el conflicte: “Llavors es va arribar a l’acord que, mentre el CETOP complís la funció de col·legi de zona segons els nostres estatuts, no passava res”.

Mentre no arriba la sentència del jutge, que hauria de dir si el CETOP -que compta amb el ple suport del Govern- es va constituir de manera legal, el vicepresident del col·legi espanyol explica que va oferir un pacte al degà català, Xavier Font, per no eternitzar el conflicte: “Que les dues parts ens comprometem a acceptar el que digui el jutge sense presentar-hi recurs, però ho hem de signar abans de la sentència”. Però afegeix: “La meva proposta no ha rebut resposta”. Des del CETOP, tanmateix, expliquen que la proposta d’acord no va ser exactament aquesta, sinó un pacte de no-agressió fins que arribés la sentència. La junta del col·legi català la va acceptar de paraula -ningú va signar res-, però enmig d’aquesta treva el CITOP ha obert un expedient al degà català i té la intenció d’obrir una oficina pròpia a Catalunya. “I d’això en diuen treva!”, s’exclamen des del CETOP.