BarcelonaDesprés de sentir ahir la compareixença del conseller delegat de Gas Natural, Rafael Villaseca, al Parlament, les entitats socials creuen que ha arribat el moment de definir un nou escenari per combatre la pobresa energètica. “Cal que les administracions públiques articulin nous instruments, lleis i polítiques per fer possible que el dret a l’electricitat es garanteixi, perquè Gas Natural no farà res que vagi en contra dels interessos de l’empresa”, va assegurar ahir el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa. Illa va lamentar que Villaseca “no assumís cap responsabilitat” en relació a la mort d’una dona de 81 anys a Reus, que s’il·luminava amb espelmes com a conseqüència d’un tall de subministrament elèctric. “Hi ha una incompatibilitat molt clara entre els interessos de l’empresa, que respon als seus accionistes, i l’interès general, i no té fàcil solució”, va afegir. El president de la Taula del Tercer Sector va criticar que Gas Natual s’escudi en el fet que no hi hagi un protocol aprovat per “no complir” amb l’article 6.4 de la llei 24/2015. “No es pot vulnerar un dret al·legant que no hi ha un procediment, aquesta és una excusa de l’empresa”, va adir Illa.
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano va criticar que Gas Natural no compleixi el “principi de precaució”, és a dir, que la companyia informi els serveis socials abans de fer un tall de subministrament perquè “fa 15 mesos que està vigent”. Des de l’entitat, asseguren que el pla de vulnerabilitat presentat per Gas Natural -dotat amb 4,5 milions d’euros- és un “rentat de cara” i va exigir a la Generalitat que “imposi la sanció més alta a Gas Natural, d’un milió d’euros, pel cas de la mort de la Rosa a Reus”.
Més regulació
Per evitar més casos com el de Reus, Illa també insta a “definir què és pobresa energètica” per saber “a quin col·lectiu ens dirigim i a qui protegim”. “A Europa tenen estipulat qui és un pobre energètic i aquí no està definit. Espanya és un dels països on la pobresa energètica està menys regulada i on més cal regular-la”, va dir. Com que no hi ha un criteri oficial, és difícil quantificar les persones que la pateixen. Europa demana als països que estableixin la figura del consumidor vulnerable, però en el cas d’Espanya encara no s’ha fet la transposició d’aquesta normativa europea. Les úniques xifres existents són les de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), que xifra les llars en situació de pobresa energètica de Catalunya entre 551.550 i 325.021. Això representa entre un 18,7% i un 11% del total de llars catalanes.
Segons Illa, el subministrament elèctric, no pot estar “patrimonialitzat per unes quantes empreses”, i va instar a acabar amb aquest “oligopoli”.
