L’escola com a punt de partida on combatre la radicalització

Els Mossos i el departament d’Ensenyament han rebut unes 160 consultes sobre alumnes concrets
LAIA VICENS / ENRIC BORRÀS

Els atemptats del 17-A a Barcelona van suposar un sotrac en molts àmbits: social, cultural, polític, emocional. I també escolar. “Els atacs han trasbalsat la comunitat educativa i han interpel·lat la consciència dels educadors”, va dir l’aleshores consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, a l’inici d’un curs que al final s’ha vist més influenciat per la situació política a Catalunya. D’atemptats i de jihadisme se n’ha parlat poc o gens a les aules, amb un departament d’Ensenyament centrat a capejar les acusacions d’adoctrinament i les ingerències del ministeri d’Educació aprofitant el 155. I això que fa prop de dos anys que la conselleria té en marxa el protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització extremista, conegut per les sigles Proderae. És un pla que va néixer envoltat de polèmica i que, segons fonts del sector, ha funcionat a mig gas aquest curs.

Els orígens del Proderae cal buscar-los el 2008 a les presons catalanes, tot i que el protocol no es vertebra fins al 2011 i estava molt més centrat en la detecció. El Proderae del sector educatiu l’elaboren el 2016 de manera conjunta els Mossos d’Esquadra i el departament d’Ensenyament arran dels atemptats contra Charlie Hebdo. S’enfoca més en la prevenció, amb material didàctic per prevenir l’extremisme, afrontar un atemptat i fomentar la convivència a l’aula, però també recull indicadors per detectar la possible radicalització d’alumnes, i guies sobre com han de reaccionar els centres si detecten un cas. Arran del 17-A, la conselleria el va revisar i va anunciar que inclouria els professors en una formació que fins aleshores només s’havia fet als directors d’escoles i instituts.

La mesura va causar polèmica: associacions de mestres van criticar que identificar alumnes radicalitzats no està entre les seves funcions, mentre que part de la comunitat musulmana va denunciar que el pla se centrés en la radicalització per la religió, i no per motius ideològics, com l’extrema dreta. La crítica va tenir efecte: el Proderae primer es deia Proderai, amb i final perquè se centrava en la radicalització islamista, però des de principis d’any és un protocol per prevenir la radicalització extremista violenta.

Fonts dels Mossos expliquen que des que va començar fins al juliol del 2017 es van formar 4.600 funcionaris del departament d’Ensenyament, sobretot equips directius i personal especialitzat, com ara psicopedagogs i psicòlegs. El Proderae no ha tingut més fortuna aquest curs i la formació que impartien els Mossos als professors, segons fonts del sector, ha estat voluntària i no ha arribat a tot el territori.

Casos analitzats

Els Mossos d’Esquadra admeten que a través del Proderae s’han detectat casos d’alumnes radicalitzats, però ni ells ni el departament d’Ensenyament concreten quants. Segons ha sabut l’ARA de fonts amb accés a dades de l’aplicació del pla, s’han estudiat uns 160 casos a Catalunya a partir de les consultes de mestres i professors derivades del claustre de cada centre. Això vol dir que tots aquests alumnes estaven radicalitzats o eren sospitosos d’estar-ho? No és tan senzill.

El Proderae inclou una llista d’indicadors que poden servir d’alerta als professors per detectar possibles casos de radicalització. Ni els Mossos ni el departament han volgut concretar a l’ARA quins són. Segons alguns professors que han assistit a la formació dels Mossos, hi ha senyals que poden donar pistes, com deixar d’escoltar música occidental, complir molt estrictament el Ramadà o negar-se a celebrar festes escolars com el Carnestoltes. Però més enllà d’aquests fets més aviat anecdòtics, els Mossos recomanen estar amatents a “canvis sobtats de comportament” a vegades més subtils. “No ens van dir res que no sospitéssim: hem d’estar atents a si canvien la manera de vestir, de relacionar-se”, explica Anna Roca, directora de l’institut La Plana de Vic, que ha acudit a dues formacions dels Mossos, en què també s’expliquen aspectes més teòrics i contextuals per desfer mites sobre l’islam.

Quan un professor té un dubte sobre un alumne, avisa el director del centre, que al seu torn avisa a inspecció i eleva el cas a la seva junta territorial d’avaluació i seguiment, un òrgan format per mossos, la direcció dels serveis territorials del departament d’Ensenyament, representants d’escoles públiques i concertades i assessors de llengua i cohesió social. Un sergent de l’àrea central d’anàlisi dels Mossos d’Esquadra -que, per seguretat, prefereix que no es publiqui el seu nom- explica a l’ARA que a la junta es descarten directament un terç dels casos. “No volem que els mestres facin d’espies -explica el sergent-: els volem oferir formació i recursos perquè sàpiguen on acudir en cas de dubte”. De la resta, gairebé un 99% es resolen amb alguna mena d’intervenció educativa: una reunió del tutor amb els pares, tractar la situació amb la classe, la intervenció d’un psicopedagog, avisar els serveis socials... S’estudia i es decideix cas per cas, amb el suport dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica. Si hi pot haver un delicte, es posa en coneixement de la fiscalia. Per decidir quina resposta es dona, segons fonts amb accés al funcionament d’aquestes juntes, cada cas es puntua del 0 a 3 en funció de la gravetat. En els més complicats els Mossos han arribat a fer seguiments de 24 hores a joves amb molts indicis de radicalització.

El Proderae rep crítiques que l’acusen de ser un pla d’intervenció, però no de prevenció. “El Proderae és una idea perillosa i crea malestar innecessàriament. Tot i que té prevenció al nom, no és preventiu”, avisa Sílvia Carrasco, professora d’antropologia de la UAB i especialista en diversitat i desigualtat educatives. Segons apunta, la tasca de prevenció passa per anar a l’arrel del problema: “S’haurien de preocupar que no es donessin les condicions de desigualtat o racisme institucional”. I per això, diu, fa falta “voluntat política” per garantir la igualtat d’oportunitats a l’escola i al lleure, per trencar els estereotips sobre els immigrants, per erradicar la segregació escolar. Aquest argument té un problema: què es fa mentre no s’elimina la desigualtat i el racisme? El Proderae és una proposta de la policia i canviar la societat s’escapa de les seves funcions.

En aquest procés és evident que l’escola hi té un paper clau. També ho admet Carrasco, que recorda que és “l’única oportunitat per entrar a la vida de tots els joves”. “Però una cosa és que sigui clau i l’altra que ho hagin de fer els professors”, afirma. Ara bé, per al pedagog Philippe Meirieu, és “impossible” saber si l’escola pot evitar la radicalització jihadista dels alumnes. Al llibre Educar després dels atemptats simplement anima a treballar “com si la resposta fos afirmativa”. Per això, apunta que la feina dels docents és avisar dels riscos de la radicalització i a la vegada “oferir esperança” als alumnes més vulnerables. En aquest sentit, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha proposat introduir una matèria de cultura religiosa “que abasti un coneixement de totes les creences”.

Amb totes les seves mancances, sembla que el Proderae ha arribat per quedar-se. Per al pròxim cop Carrasco demana que es tinguin en compte les opinions dels experts: “És com si per curar un virus no comptessin amb els metges”.

Més continguts de