Un esdeveniment que encara no desperta l’esperit olímpic a la ciutat

Potser per la decepció que va suposar l’ajornament d’un any o potser perquè no hi ha confirmada la presència de figures esportives de primer nivell, però el que es palpa a Tarragona és un cert escepticisme respecte als Jocs Mediterranis que han d’arrencar al mes de juny. De fet, la pregunta de si s’arribaran a fer no ha desaparegut de les converses de cafè dels tarragonins. El comissionat Javier Villamayor defensa els motius d’aquest estat d’ànim: “Ens ha passat de tot, i això ha deixat seqüeles”. “Som comprensius amb opinions que qüestionen l’esdeveniment: vam haver de pagar un peatge per la inestabilitat política que hi havia al país i per la crisi econòmica, i l’ajornament d’un any va generar un cert desencís que encara s’arrossega, però els Jocs són aquí i depèn de nosaltres que siguin un gran esdeveniment”, defensa a continuació.

Els Jocs Mediterranis de Tarragona van néixer com a projecte el 2007 i, no sense debat i detractors, van anar generant il·lusió a la ciutat. Els partidaris hi veien una oportunitat de situar Tarragona al mapa internacional, reforçar el seu prestigi com a ciutat i deixar un llegat d’instal·lacions esportives de primer nivell. El moment àlgid va ser el de la designació, l’any 2011. Des de llavors, la crisi econòmica i els dubtes sobre el finançament, amb la gran decepció que va suposar no arribar a temps el 2017, han anat erosionant la confiança de l’opinió pública tarragonina.

Diverses fonts veïnals i esportives reconeixen aquesta sensació. Des del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, que milita a la divisió d’honor, el seu president, Alfonso Periañez, reconeix: “La gent vinculada amb l’esport sí que vivim amb passió aquest repte per a la ciutat, que és una gran oportunitat, però a la societat hi ha una gran fredor en referència als Jocs Mediterranis”.

A l’espera de diners i estrelles

L’organització esgrimeix l’èxit de la xifra de voluntaris -més de 8.000 i triplicant les previsions inicials- com a termòmetre de la implicació ciutadana. Però també reconeixen que amb més pressupost podrien impulsar noves campanyes de comunicació per engrescar encara més la ciutadania. “Si ens atorguen els dos milions que hem demanat a la Unió Europea [una decisió que es prendrà en els pròxims dies] podríem destinar-ne una part a fer una nova campanya”, diu Villamayor. Fins ara “s’han fet coses”, apunta, i posa d’exemple les activitats fetes a les escoles, com els 10.000 alumnes que han participat en el disseny de la mascota. “En les pròximes setmanes intensificarem les activitats prèvies, a nivell esportiu, cultural i social”, diu el comissionat.

L’organització confia a engrescar la gent en la recta final dels preparatius. Veuen com una empenta decisiva per als Jocs el necessari “degoteig de confirmacions d’estrelles de primer nivell, com la nedadora Mireia Belmonte o la selecció espanyola d’handbol, que és campiona d’Europa”, sosté Villamayor. A més, augura que en la mesura que acabin les obres de les instal·lacions i els ciutadans les descobreixin “creixeran les expectatives i la motivació per implicar-s’hi”.

Més continguts de