Encomanar d’esperit nadalenc les residències

BarcelonaQuan arriba el Nadal les residències de gent gran han de ser, més que mai, una llar per a les persones que hi viuen. Al vestíbul del centre Mas d’Anglí, al districte barceloní de Sarrià, un arbre guarnit de vermell és testimoni de les entrades i sortides de desenes de familiars. Els residents, tots amb més de 70 anys, s’han encarregat de decorar amb motius nadalencs les parets del centre, amb l’ajut dels auxiliars i del personal sociosanitari.

“S’han de crear entorns en què els familiars dels residents siguin presents i s’incloguin tradicions que abans celebraven a casa”, assegura la psicòloga de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Montserrat Lacalle. Decorar l’arbre o passejar per la fira de Santa Llúcia són algunes de les activitats que Mas d’Anglí ofereix per combatre la tristesa i enyorança que la gent gran pot arribar a patir durant les èpoques de festa. “M’agrada celebrar aquí el Nadal perquè posen bona música i podem ballar tant com volem. Només em queixaré que hi ha pocs homes per canviar de parella de ball”, bromeja Úrsula Linz. Aquesta dona alemanya que desprèn vitalitat ja té 94 anys i, tot i que s’ha de moure amb l’ajut d’un caminador, no s’està de passejar per les instal·lacions. Amb un castellà polit, la senyora Linz explica que els seus Nadals al centre -i ja n’ha celebrat sis- són molt feliços. “Aquí mai m’avorreixo. El dia de Nadal dino amb els meus fills, però m’agrada tornar a la residència, perquè l’arbre tan bonic em recorda el que muntava amb la família a casa”, diu. De fet, els residents s’han passat tot el desembre preparant els guarniments nadalencs, precisament per impressionar els visitants.

Percepció de solitud

Actualment a Catalunya viuen gairebé 1.400.000 persones d’entre 65 i 94 anys, segons l’Idescat. L’augment de l’esperança de vida ha provocat que la població catalana cada vegada envelleixi més i que, per això, s’hagi incrementat el nombre de persones que se senten soles quan arriben a una edat avançada. La fundació Amics de la Gent Gran alerta que almenys 175.000 persones grans al territori català se senten soles. Viure a casa sense referents familiars pot abocar-los a una solitud no desitjada, malgrat que hagin escollit no abandonar els seus records i preservar la seva autonomia. El Centre d’Estudis Demogràfics ja va revelar el 2014 que només un 4% dels homes i un 8% de les dones de més de 75 anys vivien en centres de gent gran. I és que, tradicionalment, s’ha relacionat l’estada en una residència amb un augment de la percepció de solitud o, fins i tot, d’abandonament familiar.

Carlos Kreuz fa tres anys i mig que viu a Mas d’Anglí. És un home introvertit, que no té família a Barcelona i que, durant tot l’any, espera una única trucada des del seu Buenos Aires natal. “Sempre arriba al Nadal”, explica satisfet. Al principi era escèptic, però ara admet que l’ambient nadalenc al centre és molt especial: “Després del dinar toco cançons de Frank Sinatra al piano per als meus companys”. Aquesta atmosfera no seria possible sense l’afecte del personal, que s’implica molt en les activitats que preparen per als residents. Diuen que són la seva segona família. “Són tot somriures i et demostren que estan molt il·lusionats de poder-lo celebrar amb tu”, explica la Míriam, auxiliar.

Mas d’Anglí va obrir les portes el 2004. Avui hi viuen unes 90 persones. Molts dels residents pateixen Alzheimer o demència, i per això la directora del centre, Olga Olivar, té com a prioritat que aquestes persones tornin a gaudir del Nadal. “Volem que cap resident l’oblidi i que aquells que no el poden recordar el puguin reviure amb il·lusió”, detalla.

Olivar és conscient que no tots els centres ofereixen els mateixos serveis i que hi ha experiències de tot tipus, però defensa que la majoria de centres han evolucionat i que ara ja s’atén coneixent les històries i tenint en compte l’opinió i els desitjos dels usuaris. Aquest any, per exemple, 60 parents han compartit taula al menjador de la residència per passar el dia amb familiars amb mobilitat reduïda. “Pretenem que no sigui una època trista per a ells, i ens transmeten que se senten feliços i acompanyats en tot moment”, apunta. I, així, entre neules i balls, amb els seus millors vestits de gala, els residents celebren el Nadal i trenquen amb la rutina.