Un estudi de neuroimatge mostra el vincle entre l'exclusió social i la radicalització en joves vulnerables

Els científics han identificat la regió del cervell vinculada amb l'extremisme ideològic i religió

Les tècniques de neuroimatge han demostrat per primera vegada que l'exclusió social pot afavorir l'extremisme en joves vulnerables a la radicalització. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), juntament a altres institucions internacionals, ha explorat les interrelacions neurals i de conducta que hi ha entre els valors sagrats, l'extremisme violent i l'exclusió social. La recerca s'ha basat en una mostra de nois joves marroquins residents i escolaritzats a Catalunya que poden estar exposats al fenomen de la radicalització.
 
El treball, publicat a 'Frontiers of Psychology', ha cartografiat en el cervell humà el substrat neural de valors relacionats amb la identitat ideològica, religiosa o nacional. Així, segons els investigadors, l'activitat cerebral associada a aquests ideals està localitzada en una regió del cervell anomenada gir frontal inferior esquerre, en la qual també se situen els efectes de l'exclusió social.
 
Mitjançant sessions de neuroimatge als 38 participants, identificats com a "vulnerables a la radicalització" a través d'entrevistes personals, la investigació ha confirmat la relació entre l'activitat d'aquesta zona del cervell i la voluntat de lluitar i morir per valors sagrats. A més, a partir d'un joc en línia l'estudi mostra com l'exclusió social té efectes apreciables tant a nivell neuronal com conductual, amb un augment de la disposició a lluitar i morir per valors sagrats. 

"Això porta a pensar que l'exclusió social pot tenir un efecte sacralitzador sobre aquests valors comunitaris, que faria més similars als sagrats, tant pel que fa a l'activitat cerebral com a la disposició de lluitar i morir per defensar-los", indica Clara Pretus, investigadora de la UAB que signa l'article. "L'estudi s'ha fet en un grup de joves marroquins, però els resultats són extrapolables a qualsevol altre grup de joves vulnerables a la radicalització", assenyala Òscar Vilarroya, coordinador de la recerca.