Els europeus del nord eren més caçadors i els del sud més pagesos, segons un estudi

Els europeus tenen gens de tres grups humans ancestrals i no dos, com es creia fins ara

Els europeus tenen gens de tres poblacions humanes ancestrals i no de dos, com es creia fins ara, segons un estudi en el qual ha participat l' Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. L'estudi, que ha publicat aquest dimecres la revista 'Nature', explica la composició genètica dels europeus actuals, que es remunta a tres poblacions ancestrals: caçadors-recol·lectors, els primers pagesos i una tercera població no descrita fins ara que es va estendre pel nord d'Euràsia i que va arribar a l'Europa Central després dels primers pagesos.

L'agricultura i la domesticació d'animals es van iniciar al Pròxim Orient fa 11.000 anys i van originar que els pagesos sedentaris s'estenguessin i reemplacessin els caçadors-recol·lectors, de manera que hi va haver un augment de les poblacions que va establir les bases per formar grans ciutats i societats complexes. Al centre d'Europa, la transició a una vida agrícola es va produir fa 7.500 anys, amb l'aparició de la LBK, una cultura agrícola sedentària.

Els científics encara debaten sobre si aquest canvi va ser causat per la migració massiva de persones del Pròxim Orient, que van aportar tecnologies innovadores i animals domèstics a Europa, o si va ser degut a una transmissió de pràctiques culturals heretades de poblacions veïnes. Recents estudis genètics d'antics caçadors-recol·lectors i de pagesos primerencs suggereixen una migració massiva cap a Europa coincidint amb la difusió de l'agricultura, però la distribució dels components genètics entre els caçadors-recol·lectors indígenes europeus segueix sense estar clara.

Ara, un consorci liderat per investigadors de la Universitat de Tübingen (Alemanya) i de la Harvard Medical School (EUA), amb la participació de David Comas, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de Barcelona, ha analitzat antics genomes humans d'europeus. En concret han seqüenciat el d'alguns dels primers pagesos, d'uns 7.000 anys d'antiguitat, de Stuttgart (Alemanya), el de caçadors-recol·lectors del refugi de Loschbour (Luxemburg), d'uns 8.000 anys, i els de set caçadors-recol·lectors de Motala (Suècia), d'uns 8.000 anys d'antiguitat.

Per comparar el genoma dels antics éssers humans amb les poblacions actuals, els científics han generat dades genòmiques de 2.400 humans de 200 poblacions contemporànies diferents de tot el món. Segons ha informat la UPF, la troballa més sorprenent ha estat que l'ascendència dels europeus d'avui dia es remunta a tres grups ancestrals, i no només a dos, com es creia.

Els del nord, més caçadors; els del sud, més pagesos

Els investigadors han descobert que tots els europeus actuals tenen ascendència dels tres grups ancestrals descrits, però amb proporcions diferents: els europeus del nord tenen més ascendència de caçadors-recol·lectors, mentre que els europeus del sud tenen més ascendència dels pagesos. I tots els grups europeus estudiats tenen el tercer component identificat, desconegut fins ara.

L'ascendència euroasiàtica és, proporcionalment, el component més petit en tot Europa, ja que mai sobrepassa el vint per cent. Amb tot, ha estat trobada en gairebé tots els grups europeus estudiats, així com també entre les poblacions del Caucas i del Pròxim Orient, cosa que indica l'existència d'una profunda transformació a l'oest d'Euràsia després de la Revolució Neolítica.

"La presència d'aquest tercer component i la seva distribució en gairebé totes les poblacions europees actuals és una troballa inesperada que fa replantejar-nos quins han estat els processos demogràfics a Europa després d'arribar agricultura i ramaderia", ha dit David Comas.

Els investigadors han trobat també alguns gens que indicarien que els caçadors-recol·lectors probablement tenien els ulls blaus i la pell més fosca, mentre que els primers pagesos tenien la pell més clara i ulls marrons.