Les escoles que separen per sexe exclouen les persones intersexuals, diu un magistrat del Constitucional

BarcelonaEl ple del Tribunal Constitucional (TC) va tombar la setmana passada el recurs que el PSOE va presentar l'any 2014 contra alguns dels punts més polèmics de la Lomce, coneguda popularment com a llei Wert. Va avalar les subvencions als centres que separen per sexe, que l'assignatura de religió compti per a la nota mitjana per entrar en una carrera o demanar una beca, i la separació dels alumnes en itineraris acadèmics. Però la sentència no es va aprovar per unanimitat: quatre magistrats van emetre un vot particular discrepant i la vicepresidenta, Encarnación Roca, va matisar que estava d'acord amb la decisió però no amb els arguments que es donaven. La resolució es va saber fa nou dies, però fins aquest dijous el TC no ha fet públiques la sentència i les justificacions dels quatre magistrats i la vicepresidenta.

Les escoles que separen per sexe exclouen "amb caràcter absolut" les persones intersexuals, qüestiona el magistrat Juan Antonio Xiol, un dels que va emetre un vot particular. Aquesta separació "vulnera la prohibició constitucional de la discriminació per raó de sexe i identitat sexual", diu Xiol. Afegeix que la separació és "sospitosa de discriminació" i que, a més, no es pot aplicar el principi "separats però iguals, abandonat fa anys en les mesures contra la discriminació racial". Un altre vot particular va ser del magistrat Fernando Valdés, que valora que la separació per sexe "priva els alumnes i els professors de l'escenari o el context necessari per educar a partir d'una percepció democràtica". "Lluny de complir amb l'ideari educatiu constitucional, lesiona un dels seus pilars: la igualtat", assegura.

La magistrada María Luisa Balaguer, una altra de les que va emetre un vot particular, manifesta que l'educació diferenciada per sexes "no té cabuda en el marc de la Constitució del 1978". Balaguer considera que la sentència "desatén quins són els valors i les condicions en les quals es desenvolupa una societat moderna i globalitzada". Pel que fa a les assignatures de religió, el magistrat Cándido Conde-Pumpido apunta que el disseny dels ensenyaments religiosos com a alternativa a les assignatures de valors socials, cívics i ètics "vulnera el deure de neutralitat religiosa". "Aquesta reforma educativa adquireix un caràcter neoconfessional", conclou Conde-Pumpido, que va ser el quart vot particular de la sentència del TC sobre la llei Wert.

Discrepància en el dret a les subvencions

En el cas de la vicepresidenta Encarnación Roca, que no estava d'acord amb els arguments de la resolució, assegura que són "molt discutibles" les afirmacions de la sentència en les quals se suggereix que "existeix un dret dels pares a escollir el centre educatiu, que aquest centre pugui utilitzar com a mètode pedagògic l'educació diferenciada i que tingui dret a accedir al concert educatiu". Roca discrepa que "existeixi una obligació constitucional" del dret a les subvencions dels centres que separen per sexe, com defensa la resolució del TC. El fet és que la sentència del Constitucional valora que l'educació diferenciada per sexes "és un model educatiu que, en si mateix, no causa discriminació". "Forma part del dret del centre privat a establir el seu ideari o el caràcter propi, i no pot ser considerat contrari a la Constitució", diu la resolució.