El TC avala les subvencions a les escoles que separen per sexe

El tribunal també veu constitucional que religió pesi per a la nota o les beques

Les subvencions als centres que separen per sexe són constitucionals. Així ho va decidir ahir el ple del Tribunal Constitucional (TC), en tombar el recurs d’inconstitucionalitat que el PSOE va presentar l’any 2014 contra alguns dels punts més polèmics de la Lomce, coneguda popularment com a llei Wert. Així, el TC també avala que l’assignatura de religió compti per a la nota mitjana per entrar en una carrera o demanar una beca, així com la separació dels alumnes en itineraris acadèmics. Aquesta mesura també va aixecar polseguera, perquè separava amb només 14 anys (3r d’ESO) els estudiants que volien fer formació professional (FP) dels que volien fer batxillerat.

La sentència, però, no es va aprovar per unanimitat. Contràriament al que passa en les decisions sobre el Procés, en què sí que es prenen per consens, el ple del TC va votar dividit: quatre magistrats van emetre un vot particular discrepant i la vicepresidenta, Encarnación Roca, va voler matisar que està d’acord amb la decisió però no amb els arguments que es donen. Els motius no se sabran fins d’aquí uns dies, quan es notifiqui la sentència a les parts.

Es dona el cas que aquests cinc vots discrepants són precisament els dels magistrats més progressistes i pròxims al PSOE. De fet, van ser els socialistes els qui van portar al TC la llei Wert en presentar un recurs el març del 2014 perquè consideraven la Lomce una “llei dolenta per al país, per a la igualtat d’oportunitats i per a la democràcia”. Just ahir feia quatre anys que el TC va admetre a tràmit el recurs del PSOE i dels governs de Catalunya, Andalusia, Astúries i les Canàries. Amb el recurs tombat, el PSOE va apostar ahir per canviar la Constitució i eliminar la “ideologia” del sistema educatiu.

Un tribunal conservador

La d’ahir era la segona sentència del TC en menys de dos mesos en relació a la llei Wert, després que el tribunal anul·lés les ajudes de 6.000 euros per escolaritzar els fills en castellà a Catalunya. Aleshores el Constitucional va considerar que la llei creada pel polèmic exministre envaïa competències de la Generalitat. Aquest cop, però, el TC ha decidit a favor dels interessos del govern del PP, fent efectiva la majoria de magistrats de tendència conservadora que hi ha al tribunal. Set dels dotze juristes van ser nomenats a proposta del PP.

Davant de la interlocutòria que dona la raó als interessos del seu partit, el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va dir que la sentència “reafirma” una situació que existeix en altres països i que “està tutelada” per la Unesco. “És un exercici més de llibertat, ningú està obligat a portar els fills a escoles amb educació diferenciada”, va defensar.

En total, a Espanya hi ha uns cent col·legis que separen per sexe, la majoria dels quals vinculats a l’Església catòlica i a l’Opus Dei. A Catalunya n’hi ha setze, i havien tornat a ser notícia quan el govern espanyol va renovar-ne els concerts aprofitant l’article 155, tot i que els partits independentistes havien arribat a un acord per eliminar-ne el finançament públic quan formessin govern.

S’acaba el periple judicial

Amb la decisió del TC es posa fi a una llarga polèmica judicial, que al principi va liderar la Junta d’Andalusia. El 2012 el Tribunal Suprem els va donar la raó en avalar la decisió de la Junta de retirar els ajuts als nou centres andalusos que separen per sexe. Emparats per la Lomce, els col·legis van recórrer la sentència. El Suprem va fer-se enrere i, sense esperar el TC, va resoldre que els centres tenien dret a percebre les subvencions. El Constitucional va ratificar ahir aquesta doctrina en avalar les subvencions a un sistema educatiu qüestionat.

Etiquetes

Més continguts de