BarcelonaDimecres, reunió amb el president de la Generalitat. Dijous, compareixença a la comissió del Parlament. Divendres, manifest unitari. Les universitats públiques del país han passat a l’ofensiva i alcen la veu: l’èxit del sistema universitari català -sempre als primers llocs dels rànquings estatals i ben situat als europeus- està “en seriós perill” a causa de l’asfíxia econòmica que pateixen des de fa deu anys. En el manifest que es fa públic avui i al qual ja ha tingut accés l’ARA, els rectors demanen a la Generalitat “accions urgents i immediates” que treguin les universitats de l’UCI, com un pla de xoc per recuperar el nivell d’inversió d’abans de la crisi.
“Necessitem arreglar la fuita que tenim. Ja farem després la reforma integral”, va afirmar ahir el rector de la Universitat de Barcelona i actual president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Joan Elias, al Parlament. A la pràctica, això és un avís al Govern: és important avançar en l’anomenat Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, però és urgent prendre decisions a curt termini per treure el sistema de la zona de perill. Davant dels diputats, Elias va repassar les línies mestres del comunicat unitari: més finançament, més autonomia per fitxar gent jove i menys preu de les matrícules als graus i als màsters.
Pel que fa al finançament, el manifest reclama dues actuacions concretes: un pla de xoc que destini l’any que ve 900 milions d’euros -134 més dels que s’inverteixen ara- i que el 2022 arribi als 1.300, i un altre pla d’inversions de 100 milions d’euros anuals destinats només a renovar les infraestructures docents i de recerca. Elias va posar un exemple: a la UB es necessitarien entre 20 i 30 milions anuals per mantenir els 600.000 metres quadrats, però actualment només se’n reben 2,5. “La situació del sistema universitari és crítica. La desinversió pública en universitats i en recerca és preocupant i comença a afectar el funcionament ordinari i els resultats de l’activitat universitària”, diu el text. Com? Segons Elias, el sistema català millora a un ritme molt inferior que el dels seus veïns. “En poc temps frenarà i empitjorarà el ritme de publicacions i aportacions a la recerca”, va advertir. De fet, en el manifest els rectors avisen que “el sistema ja detecta una disminució de la producció científica”.
El text dels rectors arriba dos anys i mig després que en publiquessin un en què ja reclamaven una acció immediata per situar la política universitària al centre. “No només no s’ha avançat, sinó que en alguns àmbits la manca d’acció pública ha empitjorat [...] i posa en seriós perill la feina feta”, avisen.
Més autonomia i menys taxes
Més enllà de la demanda de més finançament, els rectors reclamen “més autonomia institucional”, ja que ara la “creixent burocràcia i activitat normativa resta capacitat d’actuació i frena el progrés” als centres. Tenir més llibertat, va afegir Elias al Parlament, els permetria fitxar i retenir talent. “Els grans avenços en recerca els fan la gent jove. La gent gran guiem, però no farem grans revolucions”, va dir.
Una altra mesura que els rectors veuen urgent és reduir els preus de les matrícules “fins a assolir una reducció aproximada del 30%”. Això podria fer que més gent de classe baixa entrés a la universitat. Ara mateix, recorda el text, només el 10% dels alumnes provenen de famílies amb un nivell formatiu baix.
Els rectors de l’ACUP van fer arribar totes aquestes reclamacions dimecres al president de la Generalitat, Quim Torra. El president només va fer una piulada per dir que les universitats són “una prioritat social” del Govern. Però a la Generalitat ho fien tot a l’aprovació d’uns nous pressupostos per al 2020 que encara no s’estan negociant. En la seva última frase ahir al Parlament, Elias va deixar deures als diputats: “Collin tant com puguin el Govern perquè en els pressupostos es considerin les universitats com una prioritat social”.
El manifest alerta que la “situació crítica” dels centres posa en risc la feina dels últims 30 anys
“L’educació superior s’ha democratitzat en els darrers trenta anys. Més del 40% dels joves catalans accedeixen a estudis superiors. No obstant, no més d’un 10% del total provenen de famílies amb rendes baixes”.
“L’impacte socioeconòmic de les universitats públiques és rellevant. Per cada 100 euros de despesa pública, se’n retornen 402 al PIB català. Les universitats contribueixen amb l’1,4% del PIB i generen 45.000 llocs de treball”.
“La situació és crítica. La desinversió pública és preocupant i comença a afectar el funcionament ordinari. S’ha passat de 908 milions d’euros el 2009 a només 766 milions l’any 2017 (amb una màxima reducció el 2014, amb un finançament de tan sols 678 milions). Així mateix, el pla d’inversions universitàries de la Generalitat és pràcticament inexistent”.
“Cal sumar-hi un envelliment progressiu i greu de les plantilles del personal universitari, amb mitjanes d’edat que ja s’apropen als 60 anys en el cas del PDI, i una gran dificultat per estabilitzar el personal jove i atraure talent”.
