“Els 'expats' poden tenir pasta, però van al poliesportiu municipal com tothom”

Es coneix com el barri dels 'expats', dels espais de coworking i de les altes oficines. El Poblenou ha canviat el seu paisatge en pocs anys, i el que era industrial i obrer ara és turístic i sobretot, molt llaminer per als estrangers que volen venir a viure a Barcelona. Teresa Núñez és la presidenta de l'Associació de Veïns del barri i una testimoni dels canvis que ha viscut el Poblenou, tan urbanístics com pel que fa als veïns que ara hi viuen.

Projectes com el del 22@, l'obertura de la Diagonal o la Vila Olímpica tenien com a objectiu obrir el barri a la resta de la ciutat, però també han provocat que cada vegada hi hagi més gent que vulgui viure al Poblenou. Malauradament i com passa a la resta de Barcelona, el problema de l'habitatge també s'hi ha enquistat, així com una falta d'equipaments que els veïns intenten resoldre: "Els expats poden tenir pasta, però van al poliesportiu municipal com tothom", explica la Teresa. I aquests no són els únics equipaments saturats: durant molts anys, el barri també va tenir un dèficit d'escoles i instituts, i avui dia encara falten CAP per atendre tota la demanda.

Però l'habitatge continua sent la gran qüestió a resoldre: "El 22@ ha provocat que la construcció d'habitatge públic es dilatés amb el temps. Allò que ja hauria d'estar fet o almenys començat, no ha passat". Núñez denuncia que s'han iniciat projectes que s'han basat en l'especulació i els interessos privats, i que, en canvi, l'habitatge públic va amb anys de retard. De moment, n'hi ha 238 en execució dels 3.500 promesos a curt termini, segons l'Associació de Veïns.

De fet, va ser fa un any en què una seixantena d'entitats del barri es van unir i van crear la Coordinadora pel Dret a l'Habitatge del Poblenou. De moment, han demanat al districte de Sant Martí que es creï una taula d'habitatge. "Feia molt temps que la gent no n'estava tan farta", explica la Teresa, que lamenta que, de moment la informació que tenen per part del districte és "zero" i que resten a l'espera d'una resposta de l'administració.

Tot i que els pisos de protecció oficial van amb anys de retard, el que sí que es construeix són oficines: "La majoria estan buides, però es van fer perquè s'acabava la llicència per poder construir", afegeix Núñez, que denuncia que vivim en un "mercat volàtil", en el quals els fons voltor "compren i venen edificis sense gent" com a negoci. Una opció proposada per l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, va ser convertir aquestes oficines en habitatges, però l'Associació no ho veu amb bons ulls: "Seria donar més guanys als inversors privats".

Pèrdua d'identitat

"Si camines per la rambla del Poblenou no sentiràs parlar castellà ni català. Però és una dicotomia: és un bon lloc per viure i és normal que la gent vulgui venir", diu Núñez. La transformació del barri i l'arribada massiva de turistes també implica una pèrdua de la cultura i identitat del Poblenou: els veïns es veuen obligats a marxar i molts comerços a tancar perquè no poden assumir els preus dels lloguers: "Ja no tenim croissants, tenim medialunas, i no tenim magdalenes, tenim muffins". Aquestes són algunes de les queixes dels veïns: la massificació, la pèrdua del comerç de proximitat, l'augment de preus i el fet que ja no s'està parlant d'un turisme estacional, sinó que és tot l'any que cal viure i acceptar aquesta nova qualitat de vida.