Els experts esperen una sisena onada a la tardor

La tornada a l'escola i a la feina preocupen Salut, tot i l'avenç de la campanya de vacunació

5 min
Imatge de la Rambla de Barcelona aquest matí

Santa Coloma de GramenetNi les autoritats sanitàries ni els epidemiòlegs amaguen la seva preocupació de cara al setembre, quan, alhora, les escoles tornin a obrir i els que encara estan de vacances es reincorporin a la feina. Amb la recuperació de la rutina, que implica més mobilitat, un ús més intensiu del transport públic i l'augment de la interacció en entorns tancats, també creixerà el risc de contagi. I a Catalunya, que surt molt a poc a poc d’una cinquena onada inèdita pel volum d’infeccions acumulades (239.975 casos en només dos mesos), la situació epidemiològica ja és greu: encara es diagnostiquen 9.000 positius a la setmana i els hospitals atenen 456 malalts crítics. Amb aquest còctel explosiu d'incidència elevada i tornada massiva a la normalitat, que a la tardor es desencadeni una nova onada és un escenari que donen gairebé per fet els experts consultats per l’ARA. Fins i tot el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, admetia aquest dimarts que és “molt probable” un rebrot a Catalunya. 

Si les previsions es compleixen, l’onada de la tardor seria la sisena des del març del 2020. I res fa pensar que pugui ser l’última a Catalunya. “És segur que hi haurà noves onades del covid, però si la variant delta es manté el que anirà canviant serà l’impacte que tenen, gràcies bàsicament a la vacunació”, afirma el cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla. Hi coincideix el metge i investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip, que veu “lògic” assumir que s’aniran succeint onades com fins ara. “Ara bé, la d’aquesta tardor serà diferent de la de l’any passat i caldran mesures diferents per controlar la corba de contagis”, explica. Tots dos subratllen que la xifra basal de diagnòstics al setembre possiblement serà molt alta, sobretot pel resultat de les últimes setmanes i de l’augment dels contactes socials a l’agost. Les escenes de les últimes nits a Barcelona i altres ciutats, on han proliferat les festes i els botellons sense cap mena de mesura de protecció, impactaran de ple en la corba del covid. “Són situacions d’alt risc d’on sortiran claríssimament més contagis que encara no podem veure”, alerta Trilla. 

Aquesta preocupació per l’impacte que al setembre pot tenir en la corba del covid no és nova. Pels volts de l’agost de l’any passat, després d’un confinament molt dur a la primavera i un estiu ple de brots, també es va instaurar una sensació de por –justificada– a una nova onada: Catalunya no en va viure una, sinó dues abans de l’hivern. Segons els experts, la diferència entre el setembre del 2020 i el d’enguany és la campanya de vacunació: el 70,9% de la població ha començat a vacunar-se i un 63,8% té la pauta completa. “Tenim un percentatge alt de vacunats i ara la mortalitat no serà proporcional als contagis. A cada onada veurem un repunt d’hospitalitzacions i morts, però no com l’any passat”, explica Macip. 

Aquesta setmana, 151 persones han perdut la vida a Catalunya a causa del covid –una vintena diària de mitjana–. La majoria tenien 80 anys o més i, molt probablement, moltes estaven completament vacunades des de fa temps. Ara bé, els més grans de 65 anys normalment tenen un sistema immunitari més afeblit i no sempre responen als estímuls de la vacuna. "Les vacunes eviten especialment les formes greus del covid, però no protegeixen el 100%. Sabem que sense vacunes, amb les xifres tan elevades de contagis que tenim, hauríem tornat a veure una mortalitat dramàtica a les residències com la de la primera onada", assegura Trilla.

Vacunes i variant delta

La campanya d’immunització catalana ha perdut força les últimes setmanes a causa de les vacances d’estiu: si el 20 de juny s’inoculaven 98.692 dosis, el 20 d’agost se n’administraven la meitat, 50.631. Aquesta aturada “transitòria” genera cert “neguit” entre les autoritats i els experts. “Però de moment hem de ser optimistes: si d’aquí dues setmanes no augmenta la cobertura ni es recuperen les setmanes de l’agost, aleshores sí que caldrà fer accions més específiques per reclutar els indecisos”, apunta el metge. A més, que hi hagi un 7% de la població que ha rebut la primera dosi i encara no s’ha posat la segona dona confiança a les autoritats. “Davant la variant delta és important tenir molta població amb la pauta completa”, insisteix Trilla.

De fet, i com la vacunació, la variant delta també és un element diferencial respecte a la tardor passada. El seu predomini ha canviat les regles del joc, per l'alta capacitat de transmissió que té i perquè ara se sap que qui se'n contagia també dissemina molt més el virus en els primers dies des de la infecció, en què se'l considera asimptomàtic. "Això explicaria per què ara, quan entra en una casa, tots els membres d'una família s'infecten", diu Macip.

Les vacunes no són la solució a la pandèmia, però sí eines indispensables per controlar-la. Encara que també redueixen en part la possibilitat del contagi, amb les variants anteriors les vacunes feien que els immunitzats participessin menys en la cadena de transmissió. Amb la delta això ha canviat radicalment: ara és més habitual que un contagiat també s'infecti i infecti els altres. "Hi continua havent una disminució dels contagis gràcies a les vacunes, però no d’una forma tan espectacular com abans", admet l'investigador. I menys encara si els afectats només han rebut la primera dosi, menys efectiva davant la mutació originada a l'Índia.

Blindar les escoles

Si la delta ha minvat l'efecte protector de la vacuna (només en la infecció, no en la protecció davant l'hospitalització i la mort), inevitablement també obliga a modificar les mesures de prevenció. "Ja hem vist que les que funcionaven al gener no eren útils a l’abril i que ara no funcionaran al setembre. Ens hem d’adaptar a la realitat de cada moment i és evident que cal fer canvis en l'abordatge que es fa als punts calents de transmissió", puntualitza Macip. El metge es refereix eminentment als entorns laborals (incentivant el teletreball o desplegant models híbrids i esglaonant les entrades) i al transport públic, on es produiran aglomeracions en hores punta que poden comprometre el control epidemiològic.

Però si hi ha un punt que preocupa els experts són les escoles, que podrien convertir-se en un pol de difusió del virus, com va passar al Regne Unit. Allà ja es va veure que la delta circulava especialment als centres perquè eren els espais amb menys població vacunada i, tot i que els efectes greus en infants són mínims (però n'hi ha), poden transmetre el virus a casa. Per aquest motiu el conseller Argimon ha afirmat que li agradaria arribar al 100% de primeres dosis entre els estudiants de més de 12 anys i al 50% amb pauta completa quan comenci el curs, el 13 de setembre. A Catalunya Ràdio, Argimon ha indicat que es tracta d'una població d'unes 300.000 persones i que les podrien vacunar en una setmana.

"Que Catalunya hagi començat ja a vacunar els adolescents [un 48% dels menors d'edat han rebut la primera dosi] és una molt bona idea, perquè ajudarà a aguantar el xàfec, però només amb vacunes no ho aconseguirem. Com més capes posem, millor: mascaretes, distància de seguretat, grups bombolla estables i molta ventilació, però també calen més cribatges que mai per detectar els asimptomàtics", enumera Macip. Per exemple, planteja, es podrien fer cribatges massius abans de l'inici de curs per "fer-se una idea de com arriben els infants a l'escola", com ja està fent el Regne Unit.

stats